entrevista-pol-batlle-barcelona-qualsevol-nit

Entrevista a Pol Batlle

Pol Batlle: “Res en el món té lògica i, de fet, la nostra música és part d’aquesta confirmació”.

Text i fotos: Jessica Cobos

Quan pensem en complir somnis acostumem a pensar en el típic “sueño americano”. Però no té res d’envejar-ne a el català, eh? Que li ho preguntin als Ljubliana & the Seawolf, banda catalana nascuda pròpiament de més d’un somni: del somni de poder fer el que els hi agrada i del somni del Pol Batlle, el seu cantant, que va batejar el grup. Van començar sent sis al 2012, van treure el primer LP al 2013 (Re-Mi) i des de setembre, sent ara cinc, es pot escoltar-ne el segon, Vaine House, un nou àlbum que enretira els acústics i introdueix electricitat. Parlem amb en Pol de música, de paisatges, de nostàlgia i, fins i tot, de zombis. Potser a Ljubliana els xiulen les oïdes, però no perquè estiguin parlant malament de la ciutat, ni molt menys, sinó perquè s’està parlant, i molt, – sense comptar els mil de gifs que hi ha – d’aquest grup de la qui agafen el nom.

Que què volen dir? “que res en el món té lògica i, de fet, la nostra música és part d’aquesta confirmació”.

I quan parlem de banda catalana sense especificar gènere musical és perquè realment ni ells mateixos s’encasellen en un de sol. Podria apropar-se un ‘grup de rock-folk balcànic’, però ens deixaríem més de la meitat del que toquen.

Quines són les vostres influències?

Toquem gipsy, jazz, flok, blues… inclús flamenc. No seguim cap referent, no idolatramos a nadie. Cadascú de la banda és tan diferent que aporta el que li agrada. Som molt amics i un li diu a l’altre “tio, escolta això” o passem tres dies junts i escoltem la música de cadascú i t’acabes empapant de tot. Des de mainstreamlo que también nos gusta – fins a música clàssica.

El miro i no hi ha dubte. Avui tal com va em recorda a un cantant de punk rock, però quan porta el barret de copa – com al videoclip del seu primer single What about thins night? – és molt més folk. Ell mateix és la viva imatge del que li surt per la boca.

Vale, escolteu de tot. També pop?

Li dic mig somrient. Segur que no. Altre cop, em sorprèn. Riu:

Clar, mainstream, trap, el que vulguis. Ens encanta tot si està ben fet.

El que segur heu intentat fer ben fet és aquest nou CD, Vaine House. Després de tres anys de treure el primer disc, quins nous reptes heu hagut de superar a l’hora de composar-ne un de nou?

La veritat és que part del segon CD estava fet des de fa molt de temps ja, temes que vam deixar al tinter i estan molt de temps cuinant-se i tocant-se en directe i després ja ens decidim a fer-los o no. És el cas de la cançó Vaine House que la tocàvem des del principi. Per tant, a nivell de composició no hi ha hagut gaire problema.

Què pot trobar el públic en aquest segon CD que no pogués trobar en l’altre? Quina evolució ofereix?

Un altre color. Hi ha uns altres instruments i això fa que la sonoritat agafi unes altres dimensions i et porti a altres llocs. No és el mateix les imatges que et pot crear un banjo, unes taules índies o una mandolina, instruments de corda més peculiars, que et porten a una pel·lícula, que l’elèctric (dos guitarres, baix, teclat i bateria) que és menys comú i la gent no hi està acostumada i es farà altres imatges amb més intensitat i amb més sang i fetge, més cru encara. També hi ha més cohesió que en el primer CD, més que res perquè portem molt més temps junts i això es nota. A nivell de composició segueix inspirant-se en paisatges i viatges.

A més, tot és gravat en directe i té un so espontani més propi d’un altre temps, ja que ara és tot molt cosa d’ordinador i “corta y mezcla” i a nosaltres ens fa gràcia fer-ho així. Tampoc ens podem deixar 8.000 euros en una setmana d’estudi. El dia que puguem ho farem i serà la polla.

Fa un glop a al got d’aigua amb gas que s’ha demanat. Clara i transparent però amb bombolletes que pugen efervescents, com ell. Com els Ljubliana. Lletres amb estructures senzilles, repeticions, simplicitat però que es venen amunt a l’escenari, on es fan efervescents.

entrevista-pol-batlle-Ljubliana-&-the-seawolf-barcelona-qualsevol-nit

Sobre les lletres i la música

Potser si llegeixes les meves lletres mai trobes una lògica en un sentit complet. No és com una història que pots llegir en un llibre. És com més aviat conceptes que poden tenir relació, o no. També és com explicar una mica la teva vida, canvis anímics…Perquè diràs que seguim raonaments lògics però no tenim ni puta idea, estem surfejant l’onada tot el dia i creiem que sabem alguna cosa però no tenim idea de res.

El que volem dir és que res en el món té lògica i, de fet, la nostra música és part d’aquesta confirmació. Hi ha estructures rares que no tenen lògica però al final els hi acabes donant. No volem ensenyar ni adoctrinar ningú, és ser lliures tio, fer el que t’agrada, i això és el que volem transmetre. Cadascú ha de deixar de fer el que no li mola i fer el que li surti dels collons.

La portada del nou àlbum, Vaine House.

L’ha fet una amiga nostra, la Carlota Carvajal. És un dibuix que va fer ella i quan el vam veure vam dir “buah, és súper nosaltres”. A part té referències del primer CD, també. Ljubliana & the Seawolf ve d’un somni que vaig tenir en què hi havia un vaixell que pujava per un riu i arribava a terra i aquesta portada representa això. Després vaig adonar-me que aquesta història existia, que hi havia uns pirates que pujaven amunt fins a Ljubliana. És molt loco tot plegat i per això ens diem així.

En aquest àlbum, a part d’en alguns bolos que heu fet, us ha acompanyat en Xarim Arestè. Com ho valoreu?

Doncs és increïble, és un col·lega, som súper fans d’en Xarim i que ell ho sigui de nosaltres és com ‘un sueño hecho realidad’.

Tots els somnis se us compleixen eh? Quina sort, tu! També somniàveu formar part d’una BSO? Com va ser l’experiència de formar part de la banda sonora de la pel·lícula Dixie i la rebel·lió zombi?

Va ser semblant a gravar un CD. El Manel Gil-Inglada és el director de la BSO i a nosaltres ens va encarregar fer aquella peça per la pel·lícula però la composició l’havia fet ell. Ens va passar una referència i nosaltres ho vam adaptar al nostre terreny i va ser molt guai. La cançó és xula i la vam fer pensada com a banda sonora, vam fer servir una marimba, la bateria com súper jazzera/cabaret…que convidava molt al context. Si féssim més, doncs millor.

Si poguéssiu escollir una pel·lícula o sèrie qualsevol, de quina us agradaria fer-ne la BSO?

M’agrada molt la banda sonora de Narcos que l’ha fet el brasiler Rodrigo Amarante i m’hagués agradat haver-la fet jo.

Fa una ganyota divertida per tenir aquest anhel tant ambiciós. Ja no li queda beguda al got i juga amb els glaçons mentre seguim parlant de bandes sonores. Jo us imagino molt en pelis de Tim Burton estil Beeetlejuice. Encerto, a ells també els hi agrada el director.

Com és això de que mai toqueu igual un mateix tema?

Quan toco en concert moltes vegades m’invento la lletra. De fet fins que no les gravo ja han passat molts directes i les vaig canviant, vaig movent peces…perquè crec que és la forma més guai d’anar-te trobant a tu mateix. Si sempre cantes el mateix sense sentir sempre el mateix em sembla una tonteria. Per a mi la música és com un fil conductor, no un tema tancat. Les nostres cançons són paisatges, fins i tot un mateix tema; no és que canviem la lletra sinó que també canviem el ritme. És l’essència de la banda. Jo quan he vist tres cops a una banda que fan el mateix bolo una vegada i una altra, m’avorreix. M’agrada que cada concert, per cada lloc, cada ambient sigui una cosa diferent. Aquesta és la idea.

entrevista-pol-batlle-Ljubliana-&-the-seawolf-barcelona-qualsevol-nit

Parles de bolos, de concerts, de gravar discos, fer gires…però també heu tocat al carrer. Què us aporta això?

T’aporta molta autocrítica. La gent que et veu al carrer no va a veure’t a tu, no et coneix, no sap qui ets i així reps moltes crítiques tant bones com de dolentes.

Es fica un glaçó sencer a la boca. Fred. D’aquest fred que fa a Ljubliana. S’em ve al cap.

Ja heu visitat Ljubliana?

No i tinc molta curiositat. Anirem a tocar algun dia segur perquè ja deuen estar curiosos de saber qui collons som. Pròximament farem gira per Europa al febrer o març, però Ljubliana de moment no sé, potser sí, potser no.

On sí estareu pròximament és a València, Reus i Igualada. Per què el públic hauria d’assistir al concert?

(S’ho pensa detingudament). Doncs per veure algú puto diferent d’una vegada. Que ho visquin i que no parlin.

I que tampoc estigui pel mòbil, no? Jajaja

Si miren el mòbil és igual però, per què parlen? Si parlen que no vinguin, abans del bolo i després ja parlaràs. Si no t’agrada també pots marxar i pots parlar. Alacant és guai perquè és gratis i segur que vindrà algú que parli. Però tampoc som tan durs (riu). La cosa és que aquí a Espanya hi ha massa associació de música amb fiesta loca i nosaltres som més d’escolta-la perquè et farà bé.

Per aquells que parlen i potser només escoltarien una cançó. Amb quina et quedaries tu?

Es nota que els hi té molt de carinyo a totes. Li costa decidir-se i se li escapa per la boca un “Over” però abans d’acabar de dir-la rectifica: Vaine House, títol del nou àlbum.

Perquè parla de quan vaig estar a Londres vivint amb una banda amb la que tocava i vivíem a una casa que es deia Vaine House, un bloc d’edificis immensos. Ens ho vam passar molt bé. És de les poques cançons que quasi sempre té la mateixa essència. És pura nostàlgia d’una cosa que ja va ser però que encara recordes. És molt guai aquest sentiment de viure’l però amb felicitat, encara que ploris, també és guai plorar. M’agrada la nostàlgia. Recordo quan tocàvem per tot arreu: al carrer, sota el llit, a la dutxa…vam fer de tot, va ser una època loca, d’experimentació total, i això és Vaine House.

Ja no queden glaçons al got. Ens acomiadem. M’acomiado d’en Pol, cantant dels Ljubliana & the Seawolf però també cantant en solitari com a Pol Battle (o Pol Batalla). M’acomiado d’un noi que ha estat a la Xina però encara no a Eslovènia. D’un noi que escolta Jono el Grande, Django Reinhardt, Camaron i, fins i tot, Alejandro Sanz. I, qui sap. Potser m’acomiado per sempre d’aquest Pol ja que, igual que cadascun dels seus temes, potser cada dia hi ha una versió diferent d’ell mateix.

entrevista-pol-batlle-Ljubliana-&-the-seawolf-barcelona-qualsevol-nit

Qualsevol Nit te informa que los datos de carácter personal que nos proporciones rellenando el presente formulario serán tratados por Victor Parreño Vidiella como responsable de esta web. La finalidad de la recogida y tratamiento de los datos personales que te solicitamos es para gestionar los comentarios que realizas en este blog. La legitimación se produce con el consentimiento del interesado. Como usuario e interesado te informo que los datos que me facilitas estarán ubicados en los servidores de  (proveedor de hosting de Qualsevol Nit) dentro de la UE. Ver política de privacidad del proveedor de hosting. El hecho de que no introduzcas los datos de carácter personal que aparecen en el formulario como obligatorios podrá tener como consecuencia que no atender pueda tu solicitud. Podrás ejercer tus derechos de acceso, rectificación, limitación y suprimir los datos en info@qualsevolnit.com así como el derecho a presentar una reclamación ante una autoridad de control. Puedes consultar la información adicional y detallada sobre Protección de Datos en nuestra política de privacidad.

Kamasi Washington

Kamasi Washington

Descubre a Kamasi Washington, el músico jazz que triunfa entre los hipsters Texto: Martí Farré Kamasi Washington tiene previsto actuar en Madrid —13 de mayo,
Nora Norman - Qualsevol Nit - Víctor Parreño

Nora Norman

Nora Norman: "El feminismo no sería necesario en una situación de igualdad" Text: Paula Pérez Foto: Víctor Parreño Nora Norman se define como un poco dispersa y
Entrevista a Agoraphobia

Entrevista a Agoraphobia

Conoce a Agoraphobia y su rock con olor a sal Texto: Irene Picallo Foto: Alina Martínez Entre cuatro paredes y con el mar de fondo, nace
Entrevista a Joan Pons, El Petit de Cal Eril

Entrevista a Joan Pons

Joan Pons: “Jo faig cançons quan ho necessito i, si no, no en faig” Text: Nil Boladeras Foto: Víctor Parreño Ens citem amb El Petit
Xoel López

Entrevista a Xoel López

Xoel López: "En este momento de mi vida menos es más" Texto: Carlota Purple Foto: Carlos Onetti En el Madrid de todas las suertes, el que araña
Vetusta Morla

Entrevista a Vetusta Morla

Guille Galván, Vetusta Morla: “Para saber hacia dónde quieres ir, es imprescindible saber de dónde vienes” Texto: Paula Pérez   Vetusta Morla ha atravesado océanos a

Suscríbete a Qualsevol Nit

¿Quieres recibir las novedades musicales de Barcelona? Apúntate a nuestra newsletter. Te enviaremos contenidos de autor y sorteos exclusivos de entradas. En primicia. Mola, ¿eh?

Qualsevol Nit te informa que los datos de carácter personal que me proporciones rellenando el presente formulario serán tratados por Victor Parreño Vidiella como responsable de esta web. La finalidad de la recogida y tratamiento de los datos personales que te solicitamos es para enviarte nuestras publicaciones, promociones de productos y/o servicios y recursos exclusivos. La legitimación se realiza a través del consentimiento del interesado. Te informamos que los datos que nos facilitas estarán ubicados en los servidores de MailChimp (proveedor de email marketing), a través de la empresa The Rocket Science Group LLC, ubicada en EEUU y acogida al EU-US Privacy Shield. Ver la política de privacidad de The Rocket Science Group LLC. El hecho de que no introduzcas los datos de carácter personal que aparecen en el formulario como obligatorios podrá tener como consecuencia que no podamos atender tu solicitud. Podrás ejercer tus derechos de acceso, rectificación, limitación y suprimir los datos en hola@qualsevolnit.com así como el derecho a presentar una reclamación ante una autoridad de control. Puedes consultar la información adicional y detallada sobre Protección de Datos en nuestra política de privacidad.