Sopa de Cabra

Sopa de Cabra, 30 anys no són res

Text: Clàudia Rius
Foto: Ester Roig

“Que on sóc? Entre Blanes i Cadaqués!”, deia per telèfon un noi eufòric el passat 4 de desembre davant l’Auditori de Barcelona. Aquesta resposta només podia significar una cosa: els Sopa de Cabra estaven a prop. I efectivament. Després de voltar per Londres, Madrid, i tocar a la sala Razzmatazz de Barcelona, els gironins tornaven diumenge passat a la capital catalana per tancar la gira ’30 anys, 3 ciutats’. El públic fanàtic ja els esperava, gairebé exhaurint les 1.800 entrades que s’havien posat a la venda.

I si Sopa de Cabra creixen i fan anys, els seus seguidors també. Moltes de les persones que fa tres dècades gaudien dels inicis del grup avui ja tenen criatures, per això el ventall d’edat dels assistents al concert era ampli. “No esperava trobar-vos aquí!”, xerraven dues parelles, mentre l’home d’una descobria que el seu amic havia vingut amb el fill; “Ostres! També hauria pogut portar el meu!”.  Doncs sí, perquè asseguts a les butaques de l’Auditori hi podíem trobar des d’un infant de tres anys, a joves que venien sols o amb els pares, fins a adults que cantaven de memòria totes les cançons.

La il·lusió que es respirava a l’ambient no venia donada només perquè Sopa de Cabra tanqués la gira de celebració, sinó també perquè aquest concert estava previst pel 12 de novembre i es va haver d’ajornar degut a un còlic nefrític de Gerard Quintana. El cantant en va fer referència només començar l’actuació: “Un pot fer els plans que vulgui que després mai sap segur si es poden complir”, va dir, amb el seu habitual ús de les metàfores: “El 12 de novembre em vaig topar amb una pedra en el camí”. Però el públic el va esperar encara amb més ganes de sentir-lo, i ell ho va agrair.

Les primeres paraules que van sortir de la boca de Quintana no podien ser unes altres que el mític Bona nit, malparits!, el crit de guerra que els Sopa de Cabra van fer famós a l’inici de cada concert i que més tard es va convertir en el títol d’un disc publicat el 2002 que recollia les seves millors cançons. Aquest va ser un CD especialment aclamat perquè el 2001 el grup havia anunciat que es retiraria, tot i que per sorpresa el 2015 van presentar nou disc i nova gira: Cercles.

Donald Trump, Rajoy, les eleccions austríaques que se celebraven el mateix dia del concert, la mort de Fidel Castro, Florentino Pérez, Proactiva Open Arms, l’escalfament del planeta; Gerard Quintana va aprofitar els espais entre cançó i cançó per repassar tot el que creia que no funcionava al món. “No apagueu els mòbils”, anunciava, després que pels altaveus de l’Auditori se sentís per error l’avís de silenci d’abans de cada actuació; “Tot passa tan de pressa que és millor estar al tanto, no sigui que es declari la independència i no ens n’adonem!”. Xiscles i aplaudiments; no, no li va costar gaire al Gerard fer trempar al públic.

El concert va començar amb L’Alba plora i va continuar intercalant cançons de tots els discos, com ara la recent Solstici i les més velles Quan es faci fosc o Seguirem somiant, aquesta última dedicada a l’ex-guitarrista del grup Joan ‘Ninyín’, mort a causa d’un càncer. “Som verges en aquest espai”, recordava la veu cantant del grup. Sopa de Cabra mai havia tocat a l’Auditori i sentien cert respecte per la sala, pensada per acollir concerts simfònics. Però l’acústica va funcionar pel grup, un dels màxims exponents del rock català.

Les butaques on havien de seure els assistents reprimien salts i ballaruques, i de tant en tant es podia distingir entremig del públic algú que s’havia posat dret perquè necessitava moure el cos. De fet, quan a partir de mig concert van començar a sonar peces com Si et quedes amb mi; Si et va bé o No tinguis pressa, la gent va desistir de quedar-se asseguda i va començar a aixecar-se. “La música és comunicació i va en dues direccions”, va afirmar Quintana en veure que el públic reaccionava als estímuls que generaven Josep Thió a la guitarra i la veu, Cuco Lisicic al baix, Pep Bosch a la bateria; Peck Soer a la guitarra, i els recent incorporats Ricard Sohn als teclats i Valen Nieto a la percussió.

Però els membres de Sopa de Cabra no van estar sols dalt l’escenari. De la mateixa forma que a Londres els va acompanyar Lluís Gavaldà i que a Razzmatazz ho va fer Xarim Aresté, a l’Auditori no hi podia faltar un convidat. El col·laborador estrella va ser Ramon Mirabet, artista revelació del 2015, que va cantar una de les cançons més esperades pel públic: El boig de la ciutat. Una peça que els fans de Sopa de Cabra esperaven amb ànsia i que la veu de Mirabet va aigualir; no per ell, sinó per la importància de la cançó i la voluntat dels seguidors del grup de sentir-la de la veu del Gerard Quintana.

El concert arribava al seu final i el cantant presentava els membres del grup. Camins, Sota una estrella; les melodies més famoses havien anat sortint a la llum però encara en faltava una de les més importants. I el públic ho sabia i la reclamava. “Falta l’Empordàaa!”, “L’Empordàaa!”, “Volem l’Empordà!”, cridaven repetidament alguns dels assistents. I la resposta era sempre una altra peça, però mai la mítica, mai l’esperada. Sopa de Cabra va tenir temps d’entrar i sortir de l’escenari dos cops, Ramon Mirabet va tornar a aparèixer per cantar Podré tornar enrere i Quintana va recordar-nos que mai trobarem el nostre príncep blau, tot això abans que sonés el principi de la melodia esperada.

Però finalment, finalment sí, va arribar l’hora de sentir una de les cançons més emblemàtiques del grup i de la música en català en general, publicada l’any 1989 i coneguda per tothom malgrat els anys, en el que va ser l’èxtasi definitiu del concert: “I anar a l’infern no m’interessa, és molt més bonic l’Empordà!”. El noi que parlava per telèfon abans de l’actuació ara devia estar cantant-la a ple pulmó, com la resta de la sala. Com va dir el mateix Quintana, “30 anys no són res, només un instant del temps”. I queda demostrat que Sopa de Cabra, tot i haver complert tres dècades i no haver fet un últim disc gaire reeixit, té cançons que han superat el temps. Ep, on eres diumenge? Jo, entre Blanes i Cadaqués!

Sopa de Cabra

Gerard Quintana, Sopa de Cabra

Sopa de Cabra

Josep Thió, Sopa de Cabra

Sopa de Cabra

Ricard Sohn, teclats

Sopa de Cabra

Sopa de Cabra

Sopa de Cabra

Sopa de Cabra

Sopa de Cabra

Gerard Quintana, Sopa de Cabra

Sopa de Cabra

Sopa de Cabra

Qualsevol Nit te informa que los datos de carácter personal que nos proporciones rellenando el presente formulario serán tratados por Victor Parreño Vidiella como responsable de esta web. La finalidad de la recogida y tratamiento de los datos personales que te solicitamos es para gestionar los comentarios que realizas en este blog. La legitimación se produce con el consentimiento del interesado. Como usuario e interesado te informo que los datos que me facilitas estarán ubicados en los servidores de  (proveedor de hosting de Qualsevol Nit) dentro de la UE. Ver política de privacidad del proveedor de hosting. El hecho de que no introduzcas los datos de carácter personal que aparecen en el formulario como obligatorios podrá tener como consecuencia que no atender pueda tu solicitud. Podrás ejercer tus derechos de acceso, rectificación, limitación y suprimir los datos en info@qualsevolnit.com así como el derecho a presentar una reclamación ante una autoridad de control. Puedes consultar la información adicional y detallada sobre Protección de Datos en nuestra política de privacidad.

Primavera Sound, sábado: La traca final​

A estas alturas del festival ya poco importaba que grupos habíamos visto o cuales nos habíamos quedado sin ver. Seguramente lo importante era que aún nos quedaban un montón de conciertos por delante.

Primavera Sound © Víctor Parreño

Primavera Sound, viernes: Del chill

Todavía con el empacho del jueves, afrontábamos el viernes ‘amb il·lusió’. Para empezar a pillar el ritmo, una buena ración de indie, pop y rock nacionales (Último Vecino, La Bien Querida, Marion Harper y Doblecapa) y, una vez a tono de nuevo, otro tanto de garage, rock alternativo y r&b americano (Waxahatchee, The Breeders y Ryhe).

Primavera Sound 2018

Primavera Sound, jueves: Una noche de leyendas

Jueves de paella. Así se presentaba el segundo día de festival. Un plato contundente, variado y nutritivo, con ingredientes para todos los gustos: mar y montaña. Y el preferido de lxs guiris…

Suscríbete a Qualsevol Nit

¿Quieres recibir las novedades musicales de Barcelona? Apúntate a nuestra newsletter. Te enviaremos contenidos de autor y sorteos exclusivos de entradas. En primicia. Mola, ¿eh?

Qualsevol Nit te informa que los datos de carácter personal que me proporciones rellenando el presente formulario serán tratados por Victor Parreño Vidiella como responsable de esta web. La finalidad de la recogida y tratamiento de los datos personales que te solicitamos es para enviarte nuestras publicaciones, promociones de productos y/o servicios y recursos exclusivos. La legitimación se realiza a través del consentimiento del interesado. Te informamos que los datos que nos facilitas estarán ubicados en los servidores de MailChimp (proveedor de email marketing), a través de la empresa The Rocket Science Group LLC, ubicada en EEUU y acogida al EU-US Privacy Shield. Ver la política de privacidad de The Rocket Science Group LLC. El hecho de que no introduzcas los datos de carácter personal que aparecen en el formulario como obligatorios podrá tener como consecuencia que no podamos atender tu solicitud. Podrás ejercer tus derechos de acceso, rectificación, limitación y suprimir los datos en hola@qualsevolnit.com así como el derecho a presentar una reclamación ante una autoridad de control. Puedes consultar la información adicional y detallada sobre Protección de Datos en nuestra política de privacidad.