Manel

Manel al #FPedralbes: Per 10 anys més!

Text: Paula Pérez
Foto: Víctor Parreño

Manel no havia trepitjat mai el Festival de Pedralbes i té el seu mèrit perquè “després de 10 anys és complicat tocar en un lloc nou a Barcelona”, segons el seu frontman Guillem Gisbert. Ho feien en la nit calorosa d’ahir, exactament una dècada després de gravar el seu disc debut Els millors professors europeus (Warner Music / Discmedi, 2008). Per celebra-ho, gairebé a les acaballes del show – encara que cap dels quatre són molt aficionats a fer espectacle en les seves actuacions – els van sorprendre amb un pastís i globus en forma d’un deu gegant. Advertia el mateix Gisbert que a vegades passen coses així als concerts i es fan els sorpresos encara que estiguin programades, però ahir no va ser el cas. I tots – Arnau Vallvé (bateria), Martí Maymó (baix), Roger Padilla (guitarra) i Guillem Gisbert (veu) – van donar unes gràcies sinceres.

Però comencem pel principi. Va inaugurar el concert Les cosines, el mateix tema que obre el seu últim disc Jo competeixo (Warner Music / Discmedi, 2016), quart àlbum que presentaven davant d’una audiència que probablement també coneix el camí ‘de la Floresta a la Bonanova’, com diu la delicada cançó Temptacions de Collserola (Jo competeixo, 2016). Una audiència que no beu birra, no fuma i no menja, fins i tot no treu el seu telèfon per fer fotos perquè tot això estava prohibit dins de l’Auditori del Festival Jardins de Pedralbes. Per la seva voluntat tampoc parlen ni deixen parlar. Potser per alguns, més acostumats als cicles de música clàssica del Liceu és el paradís, però jo sóc més d’anar a l’Apolo. I crec que els Manel també ho són. Perquè sense cervesa i tabac, sense comentar i gravar el que passa sota l’escenari… Segur que això és un concert de pop-rock?

Però aquí estaven la banda barcelonina i jo, una Dona estrangera (Els millors professors europeus, 2008), per primera vegada tots dos vivint com ho fan els ‘upper Diagonal’. És a dir: amb totes les comoditats. Escoltar Coriolà, el quintet de Premià de Mar que compta amb Miqui Puig com a productor, assegut a la gandula més còmoda, cortesia de CasaViva, i acompanyat del teu perfecte còctel, doncs sí, és guay. El festival és un luxe d’ensomni. Assegut també s’estava dins d’aquell auditori a l’aire lliure. Fins que van arribar el dos hits més hits de Manel: Boomerang i Benvolgut, tots dos del seu segon disc 10 milles per veure una bona armadura (Warner Music / Discmedi, 2011), que va transportar el folk català als tops de les llistes de pop nacional. Aquí sí que sí. “Aquesta m’encanta!”, diu la noia del vestit blau a la meva dreta. El sector on jo estava es va aixecar tímidament. Amb la tornada també es van emocionar els d’abaix. I la meva visió es va tenyir de colors pastel.

Els temes es van anar succeint, amb una barreja de cançons noves i mítiques, com Teresa Rampell (Atletes, baixen de l’escenari, 2013) amb L’espectre de Maria Antonieta – molt adequada per ser interpretada als jardins del Palau Reial –, Jo competeixo – la original, i potser amb un punt menys de flow, que no pas en la històrica actuació amb els P.A.W.N Gang al Desconcert d’iCat –, o la ultimíssima Sabotatge, on fins i tot van fer una petita coreografia. Tres cançons d’un nou disc competitiu, una evolució d’aquella romàntica maqueta que van presentar en el Sona9 ara ja fa 10 anys. Potser son una mica sosaines sobre l’escenari, però es que lo guay de Manel, a més de les seves delicioses melodies, és que siguis com siguis no pots evitar veure la teva vida reflectida en les seves lletres. I lo guay del Festival de Pedralbes és que te’n vas d’aquells jardins decorats de manera tan idíl·lica amb els Backstreet Boys, que mai passaran de moda, igual que tu i els teus mocassins.

Coriolà

Manel

Coriolà

Manel

Manel

Manel

Manel

Manel

Qualsevol Nit te informa que los datos de carácter personal que nos proporciones rellenando el presente formulario serán tratados por Victor Parreño Vidiella como responsable de esta web. La finalidad de la recogida y tratamiento de los datos personales que te solicitamos es para gestionar los comentarios que realizas en este blog. La legitimación se produce con el consentimiento del interesado. Como usuario e interesado te informo que los datos que me facilitas estarán ubicados en los servidores de  (proveedor de hosting de Qualsevol Nit) dentro de la UE. Ver política de privacidad del proveedor de hosting. El hecho de que no introduzcas los datos de carácter personal que aparecen en el formulario como obligatorios podrá tener como consecuencia que no atender pueda tu solicitud. Podrás ejercer tus derechos de acceso, rectificación, limitación y suprimir los datos en info@qualsevolnit.com así como el derecho a presentar una reclamación ante una autoridad de control. Puedes consultar la información adicional y detallada sobre Protección de Datos en nuestra política de privacidad.

Primavera Sound, sábado: La traca final​

A estas alturas del festival ya poco importaba que grupos habíamos visto o cuales nos habíamos quedado sin ver. Seguramente lo importante era que aún nos quedaban un montón de conciertos por delante.

Primavera Sound © Víctor Parreño

Primavera Sound, viernes: Del chill

Todavía con el empacho del jueves, afrontábamos el viernes ‘amb il·lusió’. Para empezar a pillar el ritmo, una buena ración de indie, pop y rock nacionales (Último Vecino, La Bien Querida, Marion Harper y Doblecapa) y, una vez a tono de nuevo, otro tanto de garage, rock alternativo y r&b americano (Waxahatchee, The Breeders y Ryhe).

Primavera Sound 2018

Primavera Sound, jueves: Una noche de leyendas

Jueves de paella. Así se presentaba el segundo día de festival. Un plato contundente, variado y nutritivo, con ingredientes para todos los gustos: mar y montaña. Y el preferido de lxs guiris…

Morgan, Apolo

Morgan

Sábado 19 de mayo. Luces apagadas. Silencio. Cuatro hombres con los ojos cerrados, inmóviles, las cabezas agachadas.

Fantastic Negrito, La [2]

Fantastic Negrito

Fantastic Negrito: ¿Quién era Robert Johnson? Texto: Barracuda Foto: Mario Olmos La figura de Robert Leroy Johnson, uno de los mejores guitarristas de la historia del
Ayo, BARTS

AYO: Good vibes

AYO: Good vibes Texto: Celia Sales Valdés Foto: Miguel López-Mallach Atravesando las callejuelas de Barcelona, una voz de mujer la atrajo hacia las entrañas de un
Kamasi Washington, Razzmatazz

Kamasi Washigton

Kamasi Washington, o de com construir el crescendo etern Text: Nuria Ribas Foto: Sergi Moro Com un lleó, entra com un lleó. Dilluns a les

Suscríbete a Qualsevol Nit

¿Quieres recibir las novedades musicales de Barcelona? Apúntate a nuestra newsletter. Te enviaremos contenidos de autor y sorteos exclusivos de entradas. En primicia. Mola, ¿eh?

Qualsevol Nit te informa que los datos de carácter personal que me proporciones rellenando el presente formulario serán tratados por Victor Parreño Vidiella como responsable de esta web. La finalidad de la recogida y tratamiento de los datos personales que te solicitamos es para enviarte nuestras publicaciones, promociones de productos y/o servicios y recursos exclusivos. La legitimación se realiza a través del consentimiento del interesado. Te informamos que los datos que nos facilitas estarán ubicados en los servidores de MailChimp (proveedor de email marketing), a través de la empresa The Rocket Science Group LLC, ubicada en EEUU y acogida al EU-US Privacy Shield. Ver la política de privacidad de The Rocket Science Group LLC. El hecho de que no introduzcas los datos de carácter personal que aparecen en el formulario como obligatorios podrá tener como consecuencia que no podamos atender tu solicitud. Podrás ejercer tus derechos de acceso, rectificación, limitación y suprimir los datos en hola@qualsevolnit.com así como el derecho a presentar una reclamación ante una autoridad de control. Puedes consultar la información adicional y detallada sobre Protección de Datos en nuestra política de privacidad.