Joana Biarnés, Palau Robert

Entrevista a Joana Biarnés

Joana Biarnés: “La foto l'has de tenir feta molt abans de disparar-la”

Text: Paula Pérez
Foto: Víctor Parreño

Una de les millors inspiracions pel Dia Internacional de la Dona sense dubte es Joana Biarnés. Pionera en el fotoperiodisme català i espanyol, va estar sempre envoltada d’homes que no entenien que hi feia una dona amb una càmera en mà en comptes d’estar a casa seva. De fotografia, de canvi de temps, de com trobar el teu camí, de feminisme, de música… Biarnés té molt, moltíssim, de què parlar.

Si t’interessa la seva figura pots visitar l’exposició que li dedica el Palau Robert fins al 2 d’abril (entrada gratuïta) i adquirir el seu llibre Disparant amb el cor (Blume, 2017).

Primer de tot, per què fotògraf i no fotògrafa?

Molt bé. M’agrada que em preguntis això. Per què fotògraf. No canvia res. Canvia que la paraula està en masculí o en femení però el resultat és el mateix: fer fotografies. Em sembla més just dir fotògraf, però no pel sentit masculí… Bueno, ahora me he metido en un berenjenal. No sé si ho explicaré prou bé. A la meva època, amb el fet de posar-hi el punt femení ja donaves peu al fet que si fallaves diguessin ‘ah és clar, com és una noia…’ Doncs jo no volia escoltar aquests comentaris. Per això em deia fotògraf. També perquè no volia que em tractessin diferent.

Clar, és que a la teva època, tu havies de demostrar contínuament que eres capaç de fer la mateixa feina que un home. Creus que ara les dones també hem de demostrar el mateix?

Tota la vida estarem així. Sempre tindrà la dona que demostrar que pot fer el mateix que fa un home i que de fet pot fer-ho millor. A la dona sempre la situaran per sota d’un home. Aquesta guerra la tindrem sempre. Això no canviarà. A mi als partits del futbol em xiulaven els homes des de les butaques per fer fotografies. Ara a dones arbitres o seleccionadores també els hi diuen de tot. No canvia, no canvia. Estem igual que fa 50 anys. És un problema d’educació.

No creus que ha millorat una mica?

Sí, potser sí. Però és que no ha de millorar. Ha de canviar.

Joana Biarnés, Palau Robert

Joana Biarnés

Totalment. I d’on treies la força interior per dir-te que podies amb la situació?

Hi havia dues motivacions per treure aquesta força. Una era el meu pare, que no podia decebre’l. Tenia tanta fé posada en mi que jo pensava que havia d’aguantar com fos. I després per mi mateixa. Perquè pensava ‘bueno i per què jo no puc fer fotografies?’ El fet que em pinti els llavis i que porti una faldilla, ja m’impedeix portar una màquina penjant i fer una foto excel·lent? Qui dóna aquestes ordres? Sóc jo que me les he de donar a mi mateixa en tot cas. Sóc jo la responsable que això tiri endavant. I és el que vaig fer.

És molt inspirador que no abandonessis en cap cas la teva feminitat, encara que et critiquessin milers d’homes per això.

Per què hem de fer concessions? Si el que val és una foto ben feta, que importa que porti faldilla o porti pantalons? El que conta és el que he captat. El que conta és el que el meu cor m’ha fet disparar. Perquè disparem amb el cor. La màquina ajuda però disparem amb el cor.

Ara que dius això del cor, volia parlar de la música i de la faràndula amb tu perquè has conegut a milers de personalitats increïbles… Al final trobaves punts en comú?

No, no, tots eren molt diferents. I si hi havia algú que em recordava a una altra persona era perquè tenia manca de personalitat. Mira aquests dos (i m’ensenya la fotografia de Rudolph Nureyev i Antonio el Bailarín que teníem darrere nostre). Dos ballarins diferents però en el moment que s’ajunten creen coses noves automàticament.

I tu has fet també fotos de concerts.

Sí. El meu pare em va inculcar molt la poesia, la música… A la poesia no li vaig entrar mai massa, i és raro perquè sóc una persona sensible, però no sé, no em va calar. Això l’enrabiava al pare. En canvi la música moltíssim. Hi vaig cantar a la coral de Terrassa, recordo que van cantar la novena simfonia al Palau de la Música Catalana. O sigui que la música ha a estat amb mi sempre. Hi he anat a moltíssims concerts. I per fer reportatges també molts.

I com ho recordes?

Doncs… no és fàcil, saps? No és fàcil. Per exemple, un concert de la Maria Dolores Pradera, ella fa quatre gestos només. Però té les mans, té la manera de posar-se. Les lletres tenen més força que ella mateixa, però el conjunt fa que la fotografia sigui fantàstica. Només per un gest. I llavors les rockeres i tot això ja ho enfoques d’una altra manera. És un altre estil. Però si, la fotografia de concerts m’agrada molt perquè m’agrada molt la música.

Joana Biarnés, Palau Robert

Joana Biarnés

Aquesta entrevista probablement la llegiran molts estudiants de periodisme i de fotografia, també ja professionals d’aquests sectors que tenen dubtes sobre el seu camí. Tindries algun consell per ells?

Jo no sóc aquí per donar consells. L’única cosa que si puc dir és que primer han de confiar molt en ells. Que no es fixin en el fotoperiodisme, que jo m’hi he trobat amb estudiants que els hi entusiasma el fotoperiodisme perquè ‘oh és que tal ha estat a Moscou amb tal polític o a Los Àngeles fent això, o a x país cobrint x desgracia’. La fotografia és un camp tan ampli… No és solament estar amb gent famosa o ser-hi on està la notícia. Poden fer d’arquitectura, o catàlegs, és que és un camp amplíssim. No cal que es fixin en la faràndula. Sobretot per què; a veure, que no desapareixerà mai, una bona foto sempre sortirà; però el fotoperiodisme no té futur. No es poden pagar 7 euros per una foto a primera pàgina. Ara estem en un moment pel fotoperiodisme que és el que abans arribi. I ja no es mira tant la qualitat, l’enquadrament, la llum… A la meva època esperava el diari pel taller que revelava les fotografies, això ara ja no es fa. Es col·loca el primer que arribi i ja està.

T’he dit que no estic per donar consells. Però si recomano que facin el que creguin que han de fer. I tindran molts obstacles. I tindran més que jo. Però s’ha de lluitar molt. I si lluiten, ho aconseguiran. És molt dur ara, ja ho sé. I el futur cada dia és més dur perquè cada dia es valora menys la fotografia i el periodisme. És l’única cosa que puc dir, consell com a tal no puc donar perquè jo me’n vaig anar del periodisme perquè venia aquest i no m’agradava. Seria contradictori que ara em poses a dir coses maques.

Què ha canviat?

Ara no es pensa la fotografia. Abans quan sorties amb el redactor sabies perfectament a qui anaves a retratar, no agafaves la càmera i vinga a fer fotos. Ja anaves orientat i feies fotografies captant l’essència de la persona o escena. Ara tu vas, apretes un botó quan aixeca el braç i ale, ja he fet la foto. Però des del meu punt de vista aquesta foto no transmet res, no hi ha gaire concepte a les fotos d’ara. No es viu el periodisme com abans.

A tu que t’inspirava abans i que t’inspira ara?

Sobretot fer-ho ben fet. Jo no buscava inspiració, buscava responsabilitat. Jo volia fer LA foto per il·lustrar el text del redactor i si podia encara dir més que el text. I sempre que et convidés a llegir el text. Que per la foto diguessis ‘ah doncs a veure què diuen de la Carmen Sevilla?’. Això és el que a mi m’inspirava. Que la foto ja provoqués la necessitat de llegir el text.

I que t’inspira ara? Continues fent fotos oi?

Sí, és clar. Això no es pot deixar. Això s’ha de guardar sempre. La fotografia a més a més és un instrument que ens podria ajudar molt més. Si es fa bé. Perquè per mi el digital ha destrossat la creativitat. Perquè apretes un botó i bueno de 50 fotos una em sortirà bé i amb això ja en tinc prou. Abans era un producte molt més artesanal. Per la qual cosa has de pensar la fotografia, l’has de tenir feta molt abans de disparar-la, no després. Així és com jo he treballat almenys.

L’última pregunta ja. A la presentació del llibre es va dir que tothom podria escriure però no tothom era escriptor. La pregunta és: Com puc saber jo si sóc escriptora? O com podrà saber una altra persona si és fotògrafa? O artista? És igual… Com te n’adones que tens una vocació?

Posem com a exemple que tu escrius per guanyar-te la vida però un dia fas fotografies per la teva feina. Doncs si aquell dia t’agrada més la càmera que la ploma, ja estàs atrapada. I el teu interior sabrà que lo teu no és escriure, sinó que és la foto. O al revés. El que vull dir és que pot arribar un moment que facis una foto, o qualsevol activitat, i que t’ompli d’una manera… Que a partir d’aquest moment t’enamores d’aquesta eina. Aquell dia que et domini l’activitat que sigui, ho sabràs perfectament, te n’adonaràs perquè no passa desapercebut. Tu tranquil·la que trobaràs la teva passió, també has d’estar volent-la trobar. A mi em va passar amb el primer reportatge. Veient que la gent estava feliç, que el meu pare estava feliç, que el meu cor estava feliç, jo vaig pensar ‘sí, això és lo meu, jo això no ho puc deixar’.

Joana Biarnés, Palau Robert

Joana Biarnés

Qualsevol Nit te informa que los datos de carácter personal que me proporciones rellenando el presente formulario serán tratados por Victor Parreño Vidiella como responsable de esta web. La finalidad de la recogida y tratamiento de los datos personales que te solicitamos es para enviarte nuestras publicaciones, promociones de productos y/o servicios y recursos exclusivos. La legitimación se realiza a través del consentimiento del interesado. Te informamos que los datos que nos facilitas estarán ubicados en los servidores de MailChimp (proveedor de email marketing), a través de la empresa The Rocket Science Group LLC, ubicada en EEUU y acogida al EU-US Privacy Shield. Ver la política de privacidad de The Rocket Science Group LLC. El hecho de que no introduzcas los datos de carácter personal que aparecen en el formulario como obligatorios podrá tener como consecuencia que no podamos atender tu solicitud. Podrás ejercer tus derechos de acceso, rectificación, limitación y suprimir los datos en hola@qualsevolnit.com así como el derecho a presentar una reclamación ante una autoridad de control. Puedes consultar la información adicional y detallada sobre Protección de Datos en nuestra política de privacidad.

Sónar 2018

Qué ver en el Sónar

Un mes después de que Nueva York albergue la fiesta de disfraces más famosa del mundo, Barcelona alberga algo igual de mágico y puede que con la misma cantidad de drogas: el Sónar. Este año, el festival cumple veinticinco años de fiesta, talento y tecnología.

Los mejores discos de 2017

Los mejores discos de 2017   En Japón los días previos a finalizar el año realizan el ōsōji, concepto que se traduce como ‘la gran

Los mejores conciertos del 2017

Los mejores conciertos de 2017 2017 ha sido un buen año para la música en vivo, especialmente en Barcelona, donde cada noche del año se programan

Joe Hisaishi

Joe Hisaishi: Un concierto, tres miradas Texto: Mireia Mullor, Anna Martín i Celia Sales Ilustración: Marina Leiva A sus 66 años, el japonés Joe Hisaishi es un

Suscríbete a Qualsevol Nit

¿Quieres recibir las novedades musicales de Barcelona? Apúntate a nuestra newsletter. Te enviaremos contenidos de autor y sorteos exclusivos de entradas. En primicia. Mola, ¿eh?

Qualsevol Nit te informa que los datos de carácter personal que me proporciones rellenando el presente formulario serán tratados por Victor Parreño Vidiella como responsable de esta web. La finalidad de la recogida y tratamiento de los datos personales que te solicitamos es para enviarte nuestras publicaciones, promociones de productos y/o servicios y recursos exclusivos. La legitimación se realiza a través del consentimiento del interesado. Te informamos que los datos que nos facilitas estarán ubicados en los servidores de MailChimp (proveedor de email marketing), a través de la empresa The Rocket Science Group LLC, ubicada en EEUU y acogida al EU-US Privacy Shield. Ver la política de privacidad de The Rocket Science Group LLC. El hecho de que no introduzcas los datos de carácter personal que aparecen en el formulario como obligatorios podrá tener como consecuencia que no podamos atender tu solicitud. Podrás ejercer tus derechos de acceso, rectificación, limitación y suprimir los datos en hola@qualsevolnit.com así como el derecho a presentar una reclamación ante una autoridad de control. Puedes consultar la información adicional y detallada sobre Protección de Datos en nuestra política de privacidad.