Pavvla, primer acte: el misteri resolt

Paula Jornet, coneguda artísticament amb el nom de Pavvla, tanca la gira 'Afraid of the dark' que l'ha portat a tocar en 96 sales durant els últims dos anys.

A l’inici de cada concert, Pavvla avisa: “M’escric diferent”. Es refereix a l’ortografia del seu nom artístic (que es pronuncia com Paula). Però, després de posar el punt final a la gira de debut amb cites internacionals incloses i de desmentir que l’èxit artístic ‘under 25’ només té lloc pel reggaeton i el trap, no costa gaire de fer que sí amb el cap i estar-hi d’acord. Hi ha diferéncies en molts més sentits que en les gramaticals.

Amb poc més de vint anys, Paula Jornet (1996) és coneguda pel seu paper a la telenovel·la de sobretaula de TV3 La riera, pel seu pop-folk electrònic, per la seva veu suau i per les seves lletres innocents en un anglès impecable. I també per qualificar tota cosa adjectivable de ‘guai’. Això podria servir en safata de plata arguments als entesos i haters de la música enllaunada que miren amb aires de superioritat el grup de mil·lennials enfervorits que han omplert els 96 concerts de la gira, i que li envien missatges per Twitter dient: “Pavvla és adorable nivel dios [sic]”.

Que els il·lustrats desarrufin les celles. L’embolcall de fenomen Instagram és només un afegit per una artista que, en directe, aconsegueix un equilibri entre timidesa i sensualitat, interpretació i autenticitat, que és molt difícil d’impostar. Unes lletres íntimes adolescents i un fons musical indie i fantasmagòric adquireixen una altra dimensió quan les modela la veu càlida i potent de la cantautora. I és que la veu mereix una menció a part. I la desimboltura d’un cos avesat a l’escenari, també.

Precisament aquesta fluïdesa escènica contrasta amb els estables -tot i que imaginatius- teloners, Cor Blanc. Separats per una taula i emmarcats per una pluja de pètals i dibuixos animats, el duet barceloní format per la Mireia Bernat i el Sergi Serra, defensa el seu dream pop introspectiu per primer cop a La [2] d’Apolo mentre els nombrosos fans de Pavvla omplen la sala a poc a poc.

I és que, enmig d’un joc de llums i d’una paret quadriculada que s’il·lumina a trossos al ritme de la percussió, la cantant arriba com a projecte d’ídol d’una generació venerada per creativa i tolerant, apedregada per narcisista i bombardejada per la cultura anglosaxona. I és que Creatures (Luup Records, 2016) té una mica de tot això.

Comença el recital amb Young, un cant a la incertesa juvenil en format de balada folk, publicada en obert a Youtube abans d’emigrar a Brighton a estudiar composició. Guitarra elèctrica en mà, fa gala de la dolçor misteriosa d’un tema que va enamorar la discogràfica, mentre, a contrallum, s’entreveu la seva indumentària negra: crop top, pantaló de cintura alta acabat en pota d’elefant, cua de cavall i arracades gegants en forma d’anella. Casella de look mil·lenial, marcada.

Acompanyada a la bateria elèctrica pel seu productor, Aleix Iglesias, i del teclista Pau Calero, el pop-folk electrònic de Should have known better, Tired i Planets and Stars deixa content al respectable i demostra que Creatures i la seva mare arriben ben rodades a la sala. En un any i mig de gira que l’ha duta a festivals com el Primavera Sound o el SXSW de Texas, Pavvla no ha parat de crear i, en l’adéu a les seves criatures, ensenya una peça amb un acabat més dur i propera al rock que inclourà al nou disc: Burn to ashes. No només d’agraïments viuen els comiats.

S’infiltren a la setlist Artic Monkeys i Rihanna, dos referents compartits pel públic que no supera la trentena, majoritàriament. Un corejat Umbrella té més bona rebuda que un malaguanyat Do I wanna know que més d’un hauria preferit sentir sense la col·laboració, simpàtica, això sí, de Marion Harper, artista del mateix segell que va convalidar com a assaig “una nota de WhatsApp a les dues de la matinada”.

La cançó del repertori que més traspassa la línia vermella del nyonyisme i que la mateixa cantautora espera no haver de tocar més en gires posteriors, For a long time, contrasta amb la tendresa onírica de This is not a movie. Un moment de calma vestit amb una veu a l’estil Russian Red i que serveix de preludi per un canvi de posada en escena.

Els músics es retiren i Pavvla queda sola, dempeus i només amb la guitarra es transporta “on va començar tot”. Als bars i pubs amb micro obert de Brighton, concretament. Una veu de ben segur molt més sòlida que la d’aleshores, s’encarrega de la juganera Holding on, del folk per a cors trencats de Flowers i una varietat de ‘sense títol’ que, amb l’acústica, recullen l’esperit del casset Homemade stuff (Luup Records, 2017), gravat d’una tirada i sense edició posterior.

La petita paradoxa de la nit i de la carrera de la cantant arriba amb Winter, un tema petit ideat com un mer interludi però que els serveis de reproducció online han coronat com el més escoltat del seu repertori i que a La [2], fidel a la tendència marcada pel totpoderós internet, canta especialment.

Amb un recull de vídeos de l’any i mig de gira de fons, l’harmònica i pausada Skin i l’enèrgica Gun mostren dues facetes diferents que domina amb sorprenent facilitat. I mentre es deixa anar cantant la tornada de la darrera –death is just a silly thing, it won’t happen to us-, és inevitable tornar a pensar que Pavvla ho tenia tot per a ser un bluf. Però no. I equivocar-se de tant en tant no mata ningú.

Cor Blanc - Apolo 2
Cor Blanc
Cor Blanc - Apolo 2
Cor Blanc
Cor Blanc - Apolo 2
Cor Blanc
Pavvla - Apolo 2
Pavvla
Pavvla - Apolo 2
Pavvla
Pavvla - Apolo 2
Pavvla
Pavvla - Apolo 2
Pavvla
Pavvla - Apolo 2
Pavvla

Autores de este artículo

Aitor Rodero

Aitor Rodero

Antes era actor, me subía a un escenario, actuaba y, de vez en cuando, me hacían fotos. Un día decidí bajarme, coger una cámara, girar 180º y convertirme en la persona que fotografiaba a los que estaban encima del escenario.

Deja un comentario

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Conoce cómo se procesan los datos de tus comentarios.

Qualsevol Nit te informa que los datos de carácter personal que nos proporciones rellenando el presente formulario serán tratados por Victor Parreño Vidiella como responsable de esta web. La finalidad de la recogida y tratamiento de los datos personales que te solicitamos es para gestionar los comentarios que realizas en este blog. La legitimación se produce con el consentimiento del interesado. Como usuario e interesado te informo que los datos que me facilitas estarán ubicados en los servidores de  (proveedor de hosting de Qualsevol Nit) dentro de la UE. Ver política de privacidad del proveedor de hosting. El hecho de que no introduzcas los datos de carácter personal que aparecen en el formulario como obligatorios podrá tener como consecuencia que no atender pueda tu solicitud. Podrás ejercer tus derechos de acceso, rectificación, limitación y suprimir los datos en info@qualsevolnit.com así como el derecho a presentar una reclamación ante una autoridad de control. Puedes consultar la información adicional y detallada sobre Protección de Datos en nuestra política de privacidad.

Primavera Sound, sábado: La traca final​

A estas alturas del festival ya poco importaba que grupos habíamos visto o cuales nos habíamos quedado sin ver. Seguramente lo importante era que aún nos quedaban un montón de conciertos por delante.

Primavera Sound © Víctor Parreño

Primavera Sound, viernes: Del chill

Todavía con el empacho del jueves, afrontábamos el viernes ‘amb il·lusió’. Para empezar a pillar el ritmo, una buena ración de indie, pop y rock nacionales (Último Vecino, La Bien Querida, Marion Harper y Doblecapa) y, una vez a tono de nuevo, otro tanto de garage, rock alternativo y r&b americano (Waxahatchee, The Breeders y Ryhe).

Primavera Sound 2018

Primavera Sound, jueves: Una noche de leyendas

Jueves de paella. Así se presentaba el segundo día de festival. Un plato contundente, variado y nutritivo, con ingredientes para todos los gustos: mar y montaña. Y el preferido de lxs guiris…

Suscríbete a Qualsevol Nit

¿Quieres recibir las novedades musicales de Barcelona? Apúntate a nuestra newsletter. Te enviaremos contenidos de autor y sorteos exclusivos de entradas. En primicia. Mola, ¿eh?

Qualsevol Nit te informa que los datos de carácter personal que me proporciones rellenando el presente formulario serán tratados por Victor Parreño Vidiella como responsable de esta web. La finalidad de la recogida y tratamiento de los datos personales que te solicitamos es para enviarte nuestras publicaciones, promociones de productos y/o servicios y recursos exclusivos. La legitimación se realiza a través del consentimiento del interesado. Te informamos que los datos que nos facilitas estarán ubicados en los servidores de MailChimp (proveedor de email marketing), a través de la empresa The Rocket Science Group LLC, ubicada en EEUU y acogida al EU-US Privacy Shield. Ver la política de privacidad de The Rocket Science Group LLC. El hecho de que no introduzcas los datos de carácter personal que aparecen en el formulario como obligatorios podrá tener como consecuencia que no podamos atender tu solicitud. Podrás ejercer tus derechos de acceso, rectificación, limitación y suprimir los datos en hola@qualsevolnit.com así como el derecho a presentar una reclamación ante una autoridad de control. Puedes consultar la información adicional y detallada sobre Protección de Datos en nuestra política de privacidad.