Ángel Stanich + Xarim Aresté: Salamandra, Flix, Antigua y Barbuda

La Sala Salamandra va acollir el concert de dos monstres de l’escena rock actual, dins de la programació del Let’s Festival: Xarim Aresté i Ángel Stanich.

Passaven pocs minuts de les nou i per la Sala Salamandra s’hi escampaven grups d’amics i parelles que bevien la primera cervesa de la nit sota l’atenta mirada de Xarim Aresté. La cara del músic es projectava a les parets amb el logotip del Let’s Festival, el festival que des de fa tretze anys organitza la mateixa sala de L’Hospitalet. Sense previ avís i evitant qualsevol tipus d’èpica innecessària, els músics van saltar a l’escenari gairebé sense mirar al públic. Aquesta discreció, però, va acabar de cop amb una agressiva M’ho has d’escriure amb foc molt més elèctrica que a Polinèsies (Bankrobber, 2017).

No va ser l’única cançó del repertori que va augmentar en intensitat i distorsió. Un llamp i un tro, A l’univers li sua o una psicodèlica Mentre tu dorms van pujar una marxa respecte als discos i es van combinar a la perfecció amb els solos estratosfèrics del teclista mallorquí Ricard Sohn i del mateix Aresté, que es movia com si la guitarra i cada nota que tocava formessin part del seu cos. Els dos ex Very Pomelo van justificar una vegada més que el mític grup de rock català Sopa de Cabra els triés a ells per completar la formació en el seu retorn als escenaris.

El concert també va tenir moments de calma, com la romàntica La flor o La santa espina, que el músic va interpretar sol a l’escenari només acompanyat per la seva Telecaster blanca. “La guitarra parla per tu” deia un crit des del públic, després que el cantant s’entrebanqués amb les paraules mentre convidava els tres músics a tornar a l’escenari. I sí, tot i que al moment el comentari em va semblar digne de l’escena més cursi i dolenta de Hollywood, el noi tenia raó, el magnetisme que aconsegueix generar ell sol amb una guitarra i un amplificador és tan fort que no li cal gaire res més. Una altra cosa que aconsegueix, tant en els discos com en el directe, és saber dosificar la seva extraordinària tècnica guitarrística segons les necessitats de cada cançó.

Sobre l’escenari, on moltes vegades es fa difícil trobar aquest equilibri, els solos i els fragments instrumentals queien pel seu propi pes només quan els temes ho necessitaven, i això contribuïa a fer que el concert mantingués un ritme constant en tot moment. Durant la part final, el grup també va tenir temps per rememorar una frenètica Diumenge revolució de Very Pomelo, amb una tornada que cantava “Si pugeu el preu del pa agafarem la falç. Però si el Barça va guanyant podem deixar-ho tot com està”. El concert va acabar amb el single Indomables, dedicada “a les dones i a la penya que està a la presó per pensar i per cantar”, i jo, quan els quatre músics van abandonar l’escenari igual de tímids però més somrients que a l’entrar, vaig córrer a buscar a la web de Bankrobber on havia d’anar per tornar a repetir el que acabava de passar.

Amb la sala ja gairebé plena del tot, es van encendre els llums i la projecció amb la cara de Xarim Aresté va canviar pel rostre barbut d’Ángel Stanich. Minuts després, com invocats pels crits de “Carbura, nena carbura” i “Galicia calidade” del públic, el grup va aparèixer mentre sonava la intro de la mítica sèrie Twin Peaks. Vestits elegants amb americanes i camises fosques, van començar el concert amb Cosecha i Escupe fuego, cantades senceres per un públic ansiós per tornar a veure els de Santander. Des d’aquelles primeres notes del concert fins a l’última no hi va haver ni una cançó que el públic no cantés a ple pulmó com si fos un himne. I és que és fàcil empatitzar amb versos com:

‘Dime qué tal te va
Con ese muchacho
Él me cae muy mal
Pero me aguanto
Y en el fondo no puedo negar
Es mucho más alto
Lo reconozco
Es mucho más alto’

Penjada al piano del fons de l’escenari, s’hi podia veure una bandera amb formes triangulars acolorides i un sol a la part superior. Després de buscar-ho dissimuladament a Google, vaig descobrir que era d’Antigua i barbuda, amb referència al títol homònim del seu últim àlbum. Sense marxar del Carib, amb posat seriós i en català, Stanich va presentar una Más se perdió en Cuba que amb un ritme de bateria solitari entremig es va enllaçar amb Un dia épico. La connexió entre els músics era total i es podia copsar en moments com l’anterior, com l’apoteòsic final instrumental de Camino ácido o en els canvis de ritme de Le Tour ’95. En aquest sentit, cal fer una menció especial pel guitarrista Víctor L. Pescador, que amb les seves melodies va ser capaç d’aconseguir el que semblava impossible, desviar durant uns moments l’adoració del públic cap a Ángel Stanich i guiar-la fins a la seva guitarra.

“Yo soy yo y mis circunstancias” deia el cantant quan arribava el seu torn després de presentar la resta de la banda. I, des del públic, seguint la tònica general de la nit, un noi li contestava cridant “Ángel, te lo estás currando”. Però el millor encara no havia arribat. Una imitació breu però brutal del rei, Mezcalito, i els versos irònics i crítics de Señor Tosco, van tancar el primer bloc del concert per donar pas a una traca final amb Carbura, Metralleta Joe i Mátame, camión. Els salts del públic van fer tremolar Salamandra i Stanich va acabar planejant per sobre la gent en una nova nit irrepetible de Let’s Festival.

Xarim Aresté, Salamandra
Xarim Aresté
Xarim Aresté, Salamandra
Miquel Sospedra, Xarim Aresté
Xarim Aresté, Salamandra
Xarim Aresté
Xarim Aresté, Salamandra
Ricard Sohn, Xarim Aresté
Xarim Aresté, Salamandra
Miquel Sospedra, Xarim Aresté
Xarim Aresté, Salamandra
Xarim Aresté
Xarim Aresté, Salamandra
Xarim Aresté
Ángel Stanich, Salamandra
Salamandra, Ángel Stanich
Ángel Stanich, Salamandra
Ángel Stanich
Ángel Stanich, Salamandra
Víctor L. Pescador, Ángel Stanich
Ángel Stanich, Salamandra
Ángel Stanich
Ángel Stanich, Salamandra
Ángel Stanich
Ángel Stanich, Salamandra
Ángel Stanich
Ángel Stanich, Salamandra
Salamandra, Ángel Stanich
Ángel Stanich, Salamandra
Ángel Stanich
Ángel Stanich, Salamandra
Alex Izquierdo, Ángel Stanich
Ángel Stanich, Salamandra
Ángel Stanich

Autores de este artículo

Víctor Parreño

Víctor Parreño

Me levanto, bebo café, trabajo haciendo fotos (en eventos corporativos, de producto... depende del día), me echo una siesta, trabajo haciendo fotos (en conciertos, en festivales... depende de la noche), duermo. Repeat. Me gustan los loops.

Deja un comentario

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

Qualsevol Nit te informa que los datos de carácter personal que nos proporciones rellenando el presente formulario serán tratados por Victor Parreño Vidiella como responsable de esta web. La finalidad de la recogida y tratamiento de los datos personales que te solicitamos es para gestionar los comentarios que realizas en este blog. La legitimación se produce con el consentimiento del interesado. Como usuario e interesado te informo que los datos que me facilitas estarán ubicados en los servidores de  (proveedor de hosting de Qualsevol Nit) dentro de la UE. Ver política de privacidad del proveedor de hosting. El hecho de que no introduzcas los datos de carácter personal que aparecen en el formulario como obligatorios podrá tener como consecuencia que no atender pueda tu solicitud. Podrás ejercer tus derechos de acceso, rectificación, limitación y suprimir los datos en info@qualsevolnit.com así como el derecho a presentar una reclamación ante una autoridad de control. Puedes consultar la información adicional y detallada sobre Protección de Datos en nuestra política de privacidad.

Yemi Alade, Apolo

Yemi Alade: Poderío nigeriano

Concierto en La [2] de Apolo de la superestrella del afropop nigeriano Yemi Alade qure acaba de editar su tercer album, “Black Magic”.

India Martínez en el Palau de la Música de Barcelona

India Martínez: 90 intensos minutos

India Martínez estuvo en el Palau de la Música de Barcelona en un concierto donde interpretó temas de su último disco, Te cuento un secreto, entre otros.

Sílvia Pérez Cruz, Teatre Tívoli, Barcelona

Sílvia Pérez Cruz

Sílvia Pérez Cruz: lluna plena i minvant Text: Aina Martí Foto: Dani Alvarez La Sílvia Pérez Cruz sovint no mira el públic quan canta. Mira el terra,
Concierto Burning + Desvariados Barcelona

Burning: puro rock&roll

Burning llevaron su puro rock&roll a la Sala Apolo de Barcelona durante su gira Corre conmigo. Les acompañó el grupo madrileño Desvariados.

Perotá Chingó, Sala Apolo. Foto © Aitor Rodero.

Perotá Chingó: Vamo’ arriba las pivas

Hace siete años Perotá Chingó subía a YouTube el tema que conseguiría, entre otras cosas, que dieran la vuelta al mundo compartiendo su música y su buen rollo. Esta noche, la segunda consecutiva que hacen sold out en el Apolo, es una muestra de por qué pueden seguir haciéndolo.

Festival Cruïlla 2017

Cruïlla, viernes: A todo color

Noche del viernes en el Festival Cruïlla con Jamiroquai, Die Antwoord, The Lumineers, Two Door Cinema Club, Ani DiFranco, Youssou N’Dour, Dorian, Kase.O …

Amy MacDonald, Room Festival, Razzmatazz

Amy MacDonald: Como la primera vez

Diez años después de su primer trabajo, la cantautora escocesa Amy Macdonald regresa a nuestro país para presentar su último trabajo ‘Under the Stars’.

Suscríbete a Qualsevol Nit

¿Quieres recibir las novedades musicales de Barcelona? Apúntate a nuestra newsletter. Te enviaremos contenidos de autor y sorteos exclusivos de entradas. En primicia. Mola, ¿eh?

Qualsevol Nit te informa que los datos de carácter personal que me proporciones rellenando el presente formulario serán tratados por Victor Parreño Vidiella como responsable de esta web. La finalidad de la recogida y tratamiento de los datos personales que te solicitamos es para enviarte nuestras publicaciones, promociones de productos y/o servicios y recursos exclusivos. La legitimación se realiza a través del consentimiento del interesado. Te informamos que los datos que nos facilitas estarán ubicados en los servidores de MailChimp (proveedor de email marketing), a través de la empresa The Rocket Science Group LLC, ubicada en EEUU y acogida al EU-US Privacy Shield. Ver la política de privacidad de The Rocket Science Group LLC. El hecho de que no introduzcas los datos de carácter personal que aparecen en el formulario como obligatorios podrá tener como consecuencia que no podamos atender tu solicitud. Podrás ejercer tus derechos de acceso, rectificación, limitación y suprimir los datos en hola@qualsevolnit.com así como el derecho a presentar una reclamación ante una autoridad de control. Puedes consultar la información adicional y detallada sobre Protección de Datos en nuestra política de privacidad.