Kamasi Washington, o de com construir el crescendo etern

I ell entra, com un lleó. I amb ell dos bateries, Toy Austin i Robert Miller; un trombó, Ryan Porter; un contrabaix, Miles Mosley; un teclat, Brandon Coleman i una cantant, Patrice Quinn.
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on whatsapp

Com un lleó, entra com un lleó.

Dilluns a les nou de la nit. Sala 2 de Razzmatazz, plena d’una combinació estranya de persones. Hipsters confessos i enorgullits, senyors grans, joves que surten de la feina, estudiants de tot arreu que suats carreguen apunts i compren cervesa, fotògrafs amuntegats.

I ell entra, com un lleó. I amb ell dos bateries, Toy Austin i Robert Miller; un trombó, Ryan Porter; un contrabaix, Miles Mosley; un teclat, Brandon Coleman i una cantant, Patrice Quinn. Retomba la sala amb xiulets i aplaudiments i una eufòria pròpia d’estrella del rock (i no de jazz, com és el cas).

Explota una bateria estratosfèrica. I una altra. Dos vents huracanats,  toquen com si d’un concert de heavy metal es tractés. Sublim entrada de teclat després del daltabaix de percussió. Beu del bop, es llegeixen influències clàssiques. Amb tot i darrere de tot, un contrabaix de presència ineludible.

I al capdavant, Kamasi. Alt, gran, amb una silueta inconfusible. Penetra el micròfon la boca del seu saxo. Es marca un solo hereu de moltes coses. D’Ornette, de Coltrane, dels scats d’Ella a la Côte d’Azur. S’hi llegeix una mica de la història del jazz, com deia Christian Scott a Tunde adjua. Un solo que tot i això acaba confonent, perquè desemboca en aigües turbulentes. Amb una explosió de so.

Com tot el que fa. Perquè constantment torna a l’eco, al terratrèmol, a la sobredosi de soroll i de força i al parlar simultani de set músics les veus dels quals es trepitgen constantment.

Però hi ha una mena d’acord tàcit. El volum és altíssim, potser massa. Reboten la pell i les entranyes, es confon l’harmonia i sona brut. I, tot i així, s’aconsegueix explicar una història.

Kamasi Washington dona entrada al seu pare, Rickey Washington, al crit de «l’home que m’ho va ensenyar tot». Nova presència masculina, senzilla, bonica i modesta, amb flauta travessera i saxo soprano a la mà.

Són tot homes llevat d’una. Una presència absoluta i hipnòtica al costat esquerre de l’escenari. Una dona negra, alta, de cos prim i cabells llargs, trenats fins a la panxa. Porta collars i arracades grans. I es mou com si fos xaman. Reafirma la seva diferència a través del discurs corporal d’un trance.

Una dona que canta com si portés a dintre totes les veus dels seus ancestres a la vegada. Sense por ni pena sobrepassa als set altres músics amb una veu andrògina, greu i angular, profunda, de vibrato sublim i pueril als alts. Ensenya les dents i escup les entranyes, mentre es mou frenètica i posseïda.

Això és Truth: mentre passa aquest espectacle ancestral a una banda de l’escenari, l’altra meitat viatja, explicant la història de «l’harmonia de la diferència». Hi ha alguna cosa aquàtica. Canvis de ritme, canvis de to, canvis de direcció i canvis d’influència. Del jazz més clàssic, als ecos heretats de mixtapes de hip hop. De simfonia a tema de rock dur dels 70. Kamasi, ferm guia en la travessia, està en una altra òrbita, però nosaltres ja fa estona que ens hem perdut.

Proper quan toca, sense pretensió. Sembla que expulsi l’aire per les espatlles en bufar. Toca al costat del seu pare, que sona més net i més clàssic que ell. Mira amb amor a totes i cadascuna de les persones que té al voltant, conscient del potencial i de la grandesa del conte que ens estan explicant.

Truth s’acaba i estem com a trastocats.

Però la història segueix. Hora i mitja de concert que fa ressonar el cap i els pulmons. Hem passat per The epic (Brainfeeder, 2015) i per Harmony of difference (Dom Chi, 2016), i ara anem al més nou. Fists of fury, interpretat des de la parla negra, amb una banda negra de vestimenta ètnica, anells, collars i moviments ancestrals.

En un entorn occidental, colonial i de classe social mitjana-alta com ho és la discoteca Razzmatazz, tal discurs és una metàfora de la reafirmació de ser negre en aquest nou món global. Una oda a la que canta aquest tema i a la qual els punys aixecats d’ingenus (i/o ignorants) espectadors (blancs) no estan convidats.

Tot s’acaba però és massa èpic per deixar-ho tan amunt. Tornen amb un bis provocat per aplaudiments escalfadors. I la melodia que sembla sonar per darrere recorden les quatre notes d’un ‘my love, my love, my love, my love’ en discret crescendo.

Kamasi Washington, Razzmatazz
Kamasi Washington
Kamasi Washington, Razzmatazz
Kamasi Washington
Kamasi Washington, Razzmatazz
Kamasi Washington
Kamasi Washington, Razzmatazz
Kamasi Washington
Kamasi Washington, Razzmatazz
Brandon Coleman, Kamasi Washington

Autores de este artículo

Sergi Moro

Sergi Moro

Desde que era un crío recuerdo tener una cámara siempre cerca. Hace unos años lo compagino con la música y no puedo evitar fotografiar todo lo que se mueve encima de un escenario. Así que allí me encontraréis, en las primeras filas.

PUBLICIDAD

¿Te ha gustado? ¡Compártelo!

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on whatsapp

Deja un comentario

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

Qualsevol Nit te informa que los datos de carácter personal que nos proporciones rellenando el presente formulario serán tratados por Victor Parreño Vidiella como responsable de esta web. La finalidad de la recogida y tratamiento de los datos personales que te solicitamos es para gestionar los comentarios que realizas en este blog. La legitimación se produce con el consentimiento del interesado. Como usuario e interesado te informo que los datos que me facilitas estarán ubicados en los servidores de  (proveedor de hosting de Qualsevol Nit) dentro de la UE. Ver política de privacidad del proveedor de hosting. El hecho de que no introduzcas los datos de carácter personal que aparecen en el formulario como obligatorios podrá tener como consecuencia que no atender pueda tu solicitud. Podrás ejercer tus derechos de acceso, rectificación, limitación y suprimir los datos en info@qualsevolnit.com así como el derecho a presentar una reclamación ante una autoridad de control. Puedes consultar la información adicional y detallada sobre Protección de Datos en nuestra política de privacidad.

concert-ephemerals-bam-plaça-dels-angels-barcelona-qualsevol-nit

BAM 2016: Viernes

Así fueron los conciertos en el Barcelona Acció Musical (BAM Festival) y las Festes de la Mercè en el segundo día, viernes.

Concert de MC50 a l'Apolo, Festival Mil·lenni. Foto © Víctor Parreño

MC50: los gamberros del rock cumplen 50 años

Wayne Kramer revive el espíritu de la mítica banda MC5 para celebrar el 50 aniversario de su formación, en una gira bajo el nombre de MC50 en compañía de Marcus Durant, Kim Thayl, Billy Gould y Brendan Kanty.

Por qué me gusta Amaral

El dúo zaragozano Amaral, formado por Juan Aguirre y Eva Amaral, clausuran el festial Guitar Bcn presentando su último trabajo: el disco Nocturnal.

Paul Weller toma la Razzmatazz

Paul Weller toma la Razzmatazz para presentar su último disco, aunque el concierto también tuvo momentos remember de sus años con The Style Council.

Concierto de Hindi Zahra en BARTS

Hindi Zahra: La intérprete

La cantante marroquí Hindi Zahra llega a Barcelona para presentar su tercer disco Homeland en la sala BARTS para el Guitar Bcn.

Suscríbete a Qualsevol Nit

¿Quieres recibir las novedades musicales de Barcelona? Apúntate a nuestra newsletter. Te enviaremos contenidos de autor y sorteos exclusivos de entradas. En primicia. Mola, ¿eh?

Qualsevol Nit te informa que los datos de carácter personal que me proporciones rellenando el presente formulario serán tratados por Victor Parreño Vidiella como responsable de esta web. La finalidad de la recogida y tratamiento de los datos personales que te solicitamos es para enviarte nuestras publicaciones, promociones de productos y/o servicios y recursos exclusivos. La legitimación se realiza a través del consentimiento del interesado. Te informamos que los datos que nos facilitas estarán ubicados en los servidores de MailChimp (proveedor de email marketing), a través de la empresa The Rocket Science Group LLC, ubicada en EEUU y acogida al EU-US Privacy Shield. Ver la política de privacidad de The Rocket Science Group LLC. El hecho de que no introduzcas los datos de carácter personal que aparecen en el formulario como obligatorios podrá tener como consecuencia que no podamos atender tu solicitud. Podrás ejercer tus derechos de acceso, rectificación, limitación y suprimir los datos en hola@qualsevolnit.com así como el derecho a presentar una reclamación ante una autoridad de control. Puedes consultar la información adicional y detallada sobre Protección de Datos en nuestra política de privacidad.