El Víbora, la historieta feta contracultura

El lletgisme arriba als altars de la cultura institucional. Una retrospectiva del còmic més influent dels darrers 40 anys es pot descobrir al Museu Nacional d’Art de Catalunya fins al 29 de setembre.
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on whatsapp

PUBLICIDAD

El Museu Nacional d’Art de Catalunya i la Federació d’Institucions Professionals del Còmic, entitat responsable des de 1989 del Saló Internacional del Còmic, i des de 1995 del Saló del Manga, ambdós a Barcelona, organitzen l’exposició El Víbora. Comix contracultural.

Un homenatge a la desapareguda revista, testimoni dels inicis de la democràcia i de l’eclosió del moviment underground

La mostra engloba prop de 100 portades, 38 obres originals, fotografies i documentació complementària, on destaca un còmic en viu titulat Un amor en Vallvidrera, de 15×3 m, que està en restauració a les instal·lacions de museu.

Nazario, Roger, Isa Feu, Marta Guerrero, Laura Pérez Vernetti, Mariscal, Pons, Martí, els germans Farriol, Carratalá, Montesol, Ceseepe, Max, Premio Nacional del Cómic, Calonge, Jaime Martín i Pàmies. Guillem Cifré i Miguel Gallardo, tots dos Premi Nacional del Còmic, concedit per la Generalitat de Catalunya, són alguns dels ninotaires i guionistes que van fer possible la revista, autodefinida com «cómix para supervivientes«.

Un préstec de 800.000 pessetes de part de l’editor Josep Toutain a Josep Maria Berenguer, arquitecte en tasques de director, mort el 2012, va permetre muntar l’editorial La Cúpula i editar el primer número de la revista, que acollia bona part del talent underground que durant els anys 1970 mostrava les seves cròniques urbanes a El Rrollo enmascarado, La Piraña Divina, Star, Butifarra! i Ozono, entre altres publicacions. El desembre de 1979 apareix el primer número d’El Víbora, amb una portada de Nazario. Es varen publicar 300 números, fins desembre de 2004, que va dur la mateixa firma del número u, la de Nazario. En els millors temps s’aconsegueixen cotes de venda de 40.000 exemplars mensuals, però va morir de mala manera, amb el pas canviat.

Els ninotaires van veure també la possibilitat creativa de no estar subjectes a dibuixar una pàgina o dues, pensant sempre en històries autoconclusives editades en publicacions en què els còmics eren un element més.

Makoki, l’antisocial esbojarrat que van crear Miguel Gallardo i Juan Mediavilla suposa tot això. Salta de capçalera en capçalera durant cinc anys. Des de 1977 passa per Disco Exprés, Star i El Víbora. Ara ja no serà així. Mes a mes podran desenvolupar una línia argumental i uns personatges dins el context pertinent.

El Víbora, núm. 35, Ediciones La Cúpula | © Martí Riera
El Víbora, núm. 35, Ediciones La Cúpula | © Martí Riera

Influències

El sincretisme cultural passa pel món d’Anarcoma conviu amb el psyco de Makoki, els ninots de Mariscal amb el troupe punky de Max. I tots, alhora, amb els esbojarrats dibuixants nord-americans, encapçalats per Robert Crumb, creador d’El gato Fritz i Mr. Natural, molt capficat amb el blues més ancestral, i Gilbert Shelton, autor dels Freak Brothers. Juntament amb Charles Burns, Peter Bagge i Ralf König, entre altres.

El país emet senyals de canvi. Entre els que venen i els curiosos d’aquí s’estableix un intercanvi. Bruguera ja no té la força d’anys enrere. Alguns han pogut viatjar als Estats Units i espavilen amb el que veuen: ‘comic books’ per tot arreu.

La dècada de 1960: rock and roll, el puritanisme recula davant la llibertat sexual, revoltes universitàries, drets civils contra racisme, guerra, llavors la de Vietnam. Més pau i amor. És més un eslògan que no una realitat desitjable per a tothom. A més a més, com a elements globals o fragmentats, els conceptes apuntats a base de cercar cotes de llibertat –malgrat les contradiccions que es vulguin observar–, es coneixen com a contracultura, que no sempre coincideix amb els termes underground o clandestinitat.  

El Víbora, núm. 138/139. Ediciones La Cúpula. | © Marta Guerrero
El Víbora, núm. 138/139. Ediciones La Cúpula. | © Marta Guerrero
El Víbora, núm. 13. Ediciones La Cúpula. | © Max
El Víbora, núm. 13. Ediciones La Cúpula. | © Max

El Golpe

El Víbora, que anava a totes, atès que es volia dir originalment Goma-3, títol massa cridaner per un estat que, aparentment, s’ensorrava, va abraçar dos elements, a simple vista, antagònics. L’editorial Bruguera com a model de negoci, si més no, com a concepció gremial per superar la precarietat de vendre tebeos ciclostilats en ple carrer. I com a model d’expressió, el de la contracultura que abasta un arc ampli que va des del consum de drogues a la sexualitat, com comportament individual, fent incís en l’homosexualitat. No falta la crítica social a tort i a dret.

Això fa que ràpidament la revista es considerés «una publicació per adults», malgrat que els ninotaires es dirigien a supervivents. Entremig, la política.

La revista va demostrar una valentia sense aturador a l’hora de confrontar el cop d’estat del 23 de febrer de 1981. En temps rècord es va muntar un número especial de caràcter monogràfic titulat El Golpe, amb portada de Max. Els experts coincideixen que a la correcció política actual no seria viable tanta gosadia.

L’especial va tenir recompensa. La revista va rebre un reconeixement col·lectiu del món cultural artístic i polític, de caire democràtic. Però, El Víbora es lligava voluntàriament a un llastre: ser lumpen i groller; per la qual cosa, no són pocs que consideren la publicació una revista del moment. El 1979 va ser un moment, el 1981 va ser un altre, el 1992 va ser un altre… Les drogues passen a ser de disseny, la sida feia estralls. El raval està lluny o ha estat enderrocat. A la llunyania apareix una competència que esdevindrà ferotge: els joves abracen el manga.  

Els dibuixants, alguns ja consagrats, llavors es mostraven sovint corrosius. I més d’un havia fet el canvi de la línia dura a la tova. En aquest sentit, la raresa més òbvia, i si es vol paradoxal, és Cobi, creació que sorgeix de Los Garriris, nascuts el 1974, i mundialment conegut a partir de 1989 com a mascota olímpica, atès que en l’obra de Mariscal no hi ha sang, ni sexe, res que suposi una ofensa.

El pensament popular diu que el pecat du la penitència; en aquest cas, els més pessimistes asseguren que l’art burgès que suposa el MNAC serà el camí de l’ostracisme per una contracultura que sovint va confondre sobreviure amb nedar contra corrent. Malgrat els mals presagis, esperem que escapi de tan negre pressentiment.

De moment, l’Arxiu Lafuente, de Cantàbria, s’ha fet amb els arxius de Nazario, Roger, Isa, Montesol, Pepichek i Miquel Farriol.

10 cançons per (re)descobrir El Víbora

Autores de este artículo

KRöNIA - Anna Ferrer

PUBLICIDAD

¿Te ha gustado? ¡Compártelo!

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on whatsapp

Deja un comentario

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

Qualsevol Nit te informa que los datos de carácter personal que me proporciones rellenando el presente formulario serán tratados por Victor Parreño Vidiella como responsable de esta web. La finalidad de la recogida y tratamiento de los datos personales que te solicitamos es para enviarte nuestras publicaciones, promociones de productos y/o servicios y recursos exclusivos. La legitimación se realiza a través del consentimiento del interesado. Te informamos que los datos que nos facilitas estarán ubicados en los servidores de MailChimp (proveedor de email marketing), a través de la empresa The Rocket Science Group LLC, ubicada en EEUU y acogida al EU-US Privacy Shield. Ver la política de privacidad de The Rocket Science Group LLC. El hecho de que no introduzcas los datos de carácter personal que aparecen en el formulario como obligatorios podrá tener como consecuencia que no podamos atender tu solicitud. Podrás ejercer tus derechos de acceso, rectificación, limitación y suprimir los datos en hola@qualsevolnit.com así como el derecho a presentar una reclamación ante una autoridad de control. Puedes consultar la información adicional y detallada sobre Protección de Datos en nuestra política de privacidad.

Rolling Thunder Revue: A Bob Dylan Story by Martin Scorsese

Bob Dylan: Una mascarada de mestres

El documental ‘Rolling Thunder Revue: A Bob Dylan Story by Martin Scorsese’, que emet Netflix, i una amplíssima retrospectiva de catorze cd, nomenada ‘Rolling Thunder Revue: The 1975 Live Recordings’ recuperen l’ideari vital del rock a mitjan anys setanta.

Fatboy Slim | Anoche un dj me salvó la vida

Anoche un libro te salvó la vida

¿Recuerdas la última noche que un dj te salvó la vida? ¿Te la ha salvado alguna vez? Si eres capaz de responder positivamente a alguna de estas dos preguntas, sigue leyendo, sino, pasa de largo y no pierdas el tiempo.

Suscríbete a Qualsevol Nit

¿Quieres recibir las novedades musicales de Barcelona? Apúntate a nuestra newsletter. Te enviaremos contenidos de autor y sorteos exclusivos de entradas. En primicia. Mola, ¿eh?

Qualsevol Nit te informa que los datos de carácter personal que me proporciones rellenando el presente formulario serán tratados por Victor Parreño Vidiella como responsable de esta web. La finalidad de la recogida y tratamiento de los datos personales que te solicitamos es para enviarte nuestras publicaciones, promociones de productos y/o servicios y recursos exclusivos. La legitimación se realiza a través del consentimiento del interesado. Te informamos que los datos que nos facilitas estarán ubicados en los servidores de MailChimp (proveedor de email marketing), a través de la empresa The Rocket Science Group LLC, ubicada en EEUU y acogida al EU-US Privacy Shield. Ver la política de privacidad de The Rocket Science Group LLC. El hecho de que no introduzcas los datos de carácter personal que aparecen en el formulario como obligatorios podrá tener como consecuencia que no podamos atender tu solicitud. Podrás ejercer tus derechos de acceso, rectificación, limitación y suprimir los datos en hola@qualsevolnit.com así como el derecho a presentar una reclamación ante una autoridad de control. Puedes consultar la información adicional y detallada sobre Protección de Datos en nuestra política de privacidad.