Mark Lanegan: Coitus interrumptus a Barcelona

Mark Lanegan, l’exlíder d’Screaming Trees, no pot acabar el seu concert al Cruïlla de Tardor per problemes de so, deixant una sala Apolo amb ganes de més.
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on whatsapp

Si existeix l’expressió coitus interrumptus és per nits com la del dilluns a la Sala Apolo de Barcelona. Mark Lanegan, que presentava el seu nou treball Somedody’s Knocking (Heavenly Recordings, 2019) al Cruïlla de Tardor, va haver d’abandonar l’escenari com a conseqüència dels problemes de so, després de 50 minuts de concert.

Tot i que Lanegan va néixer a Washington ara fa 54 anys, el dilluns va aparèixer sobre l’escenari de l’Apolo  amb puntualitat britànica. Acompanyat pels cinc membres que formen la seva banda, amb la seva habitual cara de males puces i glopejant una llauna de beguda energètica, el veterà artista va arrancar amb la també energètica Desbelief Suspension i una ondulant Letter Never Sent, dues composicions que pertanyen al seu últim treball i que van caure amb timidesa sobre un públic encara expectant.

Després d’aquesta primera presa de contacte, la sala va despertar definitivament amb la potent Hit the city. Aquesta cançó, interpretada originalment a duet juntament amb PJ Harvey, va sonar dilluns pletòrica gràcies a la incorporació de la veu femenina de Shelley Brien, teclista de la Mark Lanegan Band i també actual parella del cantant nord-americà.

Durant els seus més de 30 anys de carrera, Mark Lanegan ha canviat el com però no el què. El grunge inicial de la seva etapa com a líder dels Screaming Trees ha deixat pas a un rock gairebé industrial, molt influenciat per l’electrònica i el blues, i que recorda a l’escena britànica dels 80. Un aparent nou estil que embolcalla el mateix missatge fosc i tètric que ha caracteritzat Lanegan durant la seva trajectòria. Aquesta evolució musical va quedar palesa en les interpretacions de cançons com Stich it up o Night Flight to Kabul, incloses al seu àlbum més recent.

Però va ser amb Burning Jacob’s Ladder que l’exmembre de Queens of the Stone Age va poder lluir tota la profunditat de la seva veu, que cada any que passa sona més trencada i arenosa.

A aquestes alçades de la seva carrera, l’obra de Lanegan no necessita presentació. Potser per això l’artista va evitar qualsevol interacció amb el públic durant el concert, i va limitar-se a restar palplantat sobre la part central de l’escenari de l’Apolo, com una mena de crooner modern.

El blues va prendre el protagonisme amb Bleeding Muddy Water, que va servir de prèvia per a Ode to Sad Disco, peça que resumeix a la perfecció l’esperit de la seva obra més recent.

Però quan els malucs del públic començaven a moure’s i el concert semblava desencadenar-se, van començar els problemes de so. Després d’un primer recés obligat de cinc minuts, la Mark Lanegan Band va tornar a intentar-ho amb Harborview Hospital, però després dels primers acords, els músics van tornar a parar com a conseqüència dels problemes tècnics i van abandonar l’escenari.

Uns vint minuts després, l’organització del Cruïlla de Tardor va anunciar que el concert quedava cancel·lat per desavinences entre l’artista i la sala, extrem que Lanegan ha negat al seu compte oficial de Twitter. Un trist final per a una nit que prometia.

Mark Lanegan. Fotot © Víctor Parreño
Mark Lanegan, Mark Lanegan Band | © Víctor Parreño
Mark Lanegan. Fotot © Víctor Parreño
Mark Lanegan Band | © Víctor Parreño
Mark Lanegan. Fotot © Víctor Parreño
Mark Lanegan Band | © Víctor Parreño
Mark Lanegan. Fotot © Víctor Parreño
Mark Lanegan Band | © Víctor Parreño
Mark Lanegan. Fotot © Víctor Parreño
Mark Lanegan Band | © Víctor Parreño
Mark Lanegan. Fotot © Víctor Parreño
Mark Lanegan Band | © Víctor Parreño
Mark Lanegan. Fotot © Víctor Parreño
Mark Lanegan Band | © Víctor Parreño
Mark Lanegan. Fotot © Víctor Parreño
Mark Lanegan Band | © Víctor Parreño

Autores de este artículo

Víctor Parreño

Víctor Parreño

Me levanto, bebo café, trabajo haciendo fotos (en eventos corporativos, de producto... depende del día), me echo una siesta, trabajo haciendo fotos (en conciertos, en festivales... depende de la noche), duermo. Repeat. Me gustan los loops.

Sidecar - Camellos

PUBLICIDAD

¿Te ha gustado? ¡Compártelo!

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on whatsapp

Deja un comentario

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

Qualsevol Nit te informa que los datos de carácter personal que nos proporciones rellenando el presente formulario serán tratados por Victor Parreño Vidiella como responsable de esta web. La finalidad de la recogida y tratamiento de los datos personales que te solicitamos es para gestionar los comentarios que realizas en este blog. La legitimación se produce con el consentimiento del interesado. Como usuario e interesado te informo que los datos que me facilitas estarán ubicados en los servidores de  (proveedor de hosting de Qualsevol Nit) dentro de la UE. Ver política de privacidad del proveedor de hosting. El hecho de que no introduzcas los datos de carácter personal que aparecen en el formulario como obligatorios podrá tener como consecuencia que no atender pueda tu solicitud. Podrás ejercer tus derechos de acceso, rectificación, limitación y suprimir los datos en info@qualsevolnit.com así como el derecho a presentar una reclamación ante una autoridad de control. Puedes consultar la información adicional y detallada sobre Protección de Datos en nuestra política de privacidad.

Elliott Murphy, Bikini Barcelona

Elliott Murphy: Lágrimas de rock

Elliott Murphy, una de las figuras clave del country rock, pasó de nuevo por Barcelona presentando su último trabajo ‘Prodigal son’ junto a Olivier Durand.

Nora Norman, Sidecar

Nora Norman: Soul transparente

La vallesana Nora Norman, una de las nuevas voces más prometedoras del soul hispano, presentó su primer trabajo, Chaos (Mad Moon Music / Gran Sol, 2018), el pasado 12 de mayo, en la sala Sidecar, en el marco del festival Guitar BCN.

Mueveloreina - Festival Cara B (Fabra i Coats)

Un Cara · B extremadamente dual

La cuarta edición del Festival Cara · B contó con las actuaciones de Pony Bravo, Locoplaya, El Último Vecino, Los Ganglios y Hidrogenesse entre otros.

Morgan, Apolo

Morgan: Un puto milagro

Sábado 19 de mayo. Luces apagadas. Silencio. Cuatro hombres con los ojos cerrados, inmóviles, las cabezas agachadas.

Suscríbete a Qualsevol Nit

¿Quieres recibir las novedades musicales de Barcelona? Apúntate a nuestra newsletter. Te enviaremos contenidos de autor y sorteos exclusivos de entradas. En primicia. Mola, ¿eh?

Qualsevol Nit te informa que los datos de carácter personal que me proporciones rellenando el presente formulario serán tratados por Victor Parreño Vidiella como responsable de esta web. La finalidad de la recogida y tratamiento de los datos personales que te solicitamos es para enviarte nuestras publicaciones, promociones de productos y/o servicios y recursos exclusivos. La legitimación se realiza a través del consentimiento del interesado. Te informamos que los datos que nos facilitas estarán ubicados en los servidores de MailChimp (proveedor de email marketing), a través de la empresa The Rocket Science Group LLC, ubicada en EEUU y acogida al EU-US Privacy Shield. Ver la política de privacidad de The Rocket Science Group LLC. El hecho de que no introduzcas los datos de carácter personal que aparecen en el formulario como obligatorios podrá tener como consecuencia que no podamos atender tu solicitud. Podrás ejercer tus derechos de acceso, rectificación, limitación y suprimir los datos en hola@qualsevolnit.com así como el derecho a presentar una reclamación ante una autoridad de control. Puedes consultar la información adicional y detallada sobre Protección de Datos en nuestra política de privacidad.