Cor Blanc: Records de Taiwan

Mireia Bernat i Sergi Serra Mir –a.k.a. Cor Blanc–, el duo de pop electrònic de Barcelona ha gravat un nou EP de 4 cançons, forever&tonight (Luup Records, 2020), que presentaran el proper divendres 21 de febrer dins de la programació del cicle Els Vespres d’Hivern al paranimf de la UB.
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on whatsapp

PUBLICIDAD

A vegades el millor és parar-se en sec i escoltar. Per això de tant en tant demanem als músics que s’expressin i que ens expliquin la seva història per ells mateixos. Sense guió, sense preguntes. Simplement els donem espai i ells parlen. Avui és el torn de la Mireia i el Sergi, de Cor Blanc, que tot just acaben de publicar el seu nou EP forever&tonight i que recorden el seu pas pel festival Luc de Taiwan.

Sergi: Mireia ja fa un any del tour a Taiwan!

Mireia: Ostres sí, te’n recordes de la nit que vam arribar? Amb un taxista per Tainan buscant on era el pis… perquè la furgo des de l’aeroport ens havia deixat al d’un altre grup.

S: Ai sí, que només sabia llegir caràcters xinesos i no hi havia manera d’entendre’ns. El tio ens va deixar per la zona que veia al mapa i aire, ja ens vèiem dormint la primera nit al carrer.

M – Total jaja si eren les 2 del matí no? No hi havia ningú, o trobàvem el lloc amb el taxista o dormíem al carrer… eren rares les direccións allà, perquè la teníem en xinès i tampoc sabia on era, a més em sona que algú ens va explicar que la ciutat és tan gran que els taxistes no la coneixen tota.
I la rave? Boníssim, a les 10 de la nit tothom ja com si fos la matinada, i vam marxar com a les 12 no? Allà és com que van molt d’hora en general.

S: Ui la rave, mai m’hauria imaginat acabar en una rave a Tainan aquella nit, cap dels tres sabíem on ens portaven jaja.

M: Va molar eh però, amb el cotxe per la carretera a l’aventura, sort que vam conèixer gent de Tainan i ens van ensenyar coses diferents! Ens diuen el dia abans que la nit següent acabem en una rave a no sé quants kilòmetres de la ciutat i no ens ho creiem.

S: Sí sí, va ser una sort, els taiwanesos ens tractaven com a amics! A mi em va sorprendre molt veure tants pocs turistes en aquest viatge, sobretot a Tainan.

M: Ja, la veritat és que tot i ser els dies del festival no es veia gairebé ningú de fora, i això que hi havia bastants grups internacionals… Potser també és per això que ens paraven tant pel carrer per demanar-nos fotos etc els dies després del concert del festi, perquè era impossible que no ens reconeguessin jaja cridàvem bastant l’atenció imagino.

S: Recordo també els atracons de gyozas, i que ja teníem guardat a maps aquell local de gyozas per tornar- hi jaja. I tot de coses estranyes que vam provar als mercats gastronòmics, a vegades ni sabíem què era alló i ho intentàvem endevinar.

M: Ui sí, jo ho vaig passar malament amb el menjar eh… entre que no entenien gaire l’anglès i que tot tenia carn o peix… quin horror. Un dia no vaig poder menjar res fins la tarda… normal que quan vam trobar aquell local m’atipés a saco, imagina saber que pot ser que només mengis allò en tot el dia!!! M’havia d’inflar.
En fi, va molar molt i ho repetiria ja mateix!! Però algun moment va ser tens eh jaja també el dia que vam tenir 2 concerts, que sortint del primer ens van indicar que el segon estava allà al costat, i sense internet ni res amb el maletorro, la guitarra i el teclat aquell tocho… no ho trobàvem per enlloc…

S: Per mí els moments de més nervis van ser al principi del viatge, quan el sinte no s’encenia pel tema del voltatge i vam haver de comprar un piano 30min abans del concert, amb sons i bases rollu casiotone de joguina. Aquells dos concerts vaig estar tocant amb sons que ni coneixia. Recordes que el vam deixar abandonat?

M: Síii! Va ser estrès estrès… A més era el primer dia de concerts no? Sort que no era el del festival encara i vam poder tenir marge de maniobra per solucionar-ho. La foto del piano abandonat a l’aeroport mola molt, i no l’hem penjat enlloc!! Per un parell de centímetres que no ens el van deixar pujar a l’avió… però esperem que algú s’atrevís a agafar-lo i ara tingui una nova vida. Això és que el piano es volia quedar a Taiwan 🙂

S: Sí, l’hauríem d’haver firmat per si algú el trobava sapigués la història!
El millor del viatge el concert al LucFest, va ser una sorpresa trobar la sala plena per veure’ns! Aquest concert quedarà gravat a la nostre memòria. Esperem poder tornar-hi!

Cor Blanc
Cor Blanc
Cor Blanc
Cor Blanc

Autores de este artículo

MASANAI

PUBLICIDAD

¿Te ha gustado? ¡Compártelo!

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on whatsapp

Deja un comentario

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

Qualsevol Nit te informa que los datos de carácter personal que nos proporciones rellenando el presente formulario serán tratados por Victor Parreño Vidiella como responsable de esta web. La finalidad de la recogida y tratamiento de los datos personales que te solicitamos es para gestionar los comentarios que realizas en este blog. La legitimación se produce con el consentimiento del interesado. Como usuario e interesado te informo que los datos que me facilitas estarán ubicados en los servidores de  (proveedor de hosting de Qualsevol Nit) dentro de la UE. Ver política de privacidad del proveedor de hosting. El hecho de que no introduzcas los datos de carácter personal que aparecen en el formulario como obligatorios podrá tener como consecuencia que no atender pueda tu solicitud. Podrás ejercer tus derechos de acceso, rectificación, limitación y suprimir los datos en info@qualsevolnit.com así como el derecho a presentar una reclamación ante una autoridad de control. Puedes consultar la información adicional y detallada sobre Protección de Datos en nuestra política de privacidad.

Isma Romero

Todos los días somos distintos a lo que fuimos, por Isma Romero

A veces lo mejor es pararse en seco y escuchar. Por eso de vez en cuando pedimos a lxs músicxs que se expresen y que cuenten su historia por ellxs mismxs. Sin guión, sin preguntas. Simplemente les damos espacio y ellxs hablan. Hoy es el turno de Isma Romero una de las nuevas voces del rock español.

Carretera hacia el río

Carretera hacia el río

Relato inspirado en canciones del músico estadounidense Bruce Springsteen. «The River» y «Thunder Road» son algunas de las protagonistas.

Said Muti

Said Muti: Amar el camino más que el destino

Said Muti ha sido el artista invitado de Fito & Fitipaldis y Dani Martín en sus últimas giras. Ahora nos presenta su nuevo álbum, ‘Habitación 828’. El tercer trabajo del canario es un disco para los amantes del rock en castellano sin artificios ni pretensiones.

Suscríbete a Qualsevol Nit

¿Quieres recibir las novedades musicales de Barcelona? Apúntate a nuestra newsletter. Te enviaremos contenidos de autor y sorteos exclusivos de entradas. En primicia. Mola, ¿eh?

Qualsevol Nit te informa que los datos de carácter personal que me proporciones rellenando el presente formulario serán tratados por Victor Parreño Vidiella como responsable de esta web. La finalidad de la recogida y tratamiento de los datos personales que te solicitamos es para enviarte nuestras publicaciones, promociones de productos y/o servicios y recursos exclusivos. La legitimación se realiza a través del consentimiento del interesado. Te informamos que los datos que nos facilitas estarán ubicados en los servidores de MailChimp (proveedor de email marketing), a través de la empresa The Rocket Science Group LLC, ubicada en EEUU y acogida al EU-US Privacy Shield. Ver la política de privacidad de The Rocket Science Group LLC. El hecho de que no introduzcas los datos de carácter personal que aparecen en el formulario como obligatorios podrá tener como consecuencia que no podamos atender tu solicitud. Podrás ejercer tus derechos de acceso, rectificación, limitación y suprimir los datos en hola@qualsevolnit.com así como el derecho a presentar una reclamación ante una autoridad de control. Puedes consultar la información adicional y detallada sobre Protección de Datos en nuestra política de privacidad.