Ferran Palau: “Les cançons han de mantenir el misteri fins i tot per a mi”

Amb motiu de les mesures preses pel Departament de Salut, el concert de Ferran Palau que havia de tenir lloc aquest divendres finalment se celebrarà el pròxim 22 de maig al recinte de l’Apolo [2]. Conversem sobre el seu últim treball, l’aclamat per la crítica ‘Kevin’.
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on whatsapp

PUBLICIDAD

Actualment, no s’entén la música en català sense la figura de Ferran Palau (Esparraguera, 1983). El també guitarrista d’Anímic, ha construït una sòlida carrera en solitari a través d’una proposta fresca i efectista. Prova d’això és el seu últim treball Kevin, considerat per la crítica com un dels millors discs del 2019. Ens atén per telèfon en un matí assolellat gairebé primaveral per entrevistar-lo.

Juntament amb altres bandes com El Petit de Cal Eril, ets la cara més visible del que es coneix com a ‘pop metafísic’. Et sents identificat amb aquesta etiqueta?

Aquest concepte ens el vam inventar juntament amb el Joan Pons (El Petit de Cal Eril), és un acudit que no té gaire fonament. Ho vam fer per divertir-nos, ja que sempre ens han fet gràcia aquest tipus d’etiquetes que posa la premsa musical. Els periodistes s’hi van agafar ben ràpid!

També t’agrada jugar amb el títol de les cançons i dels discs. De fet, el teu últim treball es titula Kevin (Hidden Tracks, 2019).

M’agrada que el títol d’un disc sigui com una marca, que ràpidament puguis associar a la música o a l’artista. En el fons, la meva intenció era que descol·loqués, que no fos un títol poètic, sinó tot el contrari. En resum, per marejar una mica la perdiu.

Diuen les males llengües que aquest Kevin ve del protagonista de la pel·lícula Solo en casa, que es diu Kevin McCallister.

Sí, així va sorgir. Després de veure la pel·lícula amb el meu fill Leo se’m va enganxar el nom i vaig començar a dir-li Kevin a molta gent. Tant, que al final li vaig acabar dient Kevin al disc. En el fons, qualsevol cosa pot funcionar si després la saps omplir de contingut.

Discos de octubre - FERRAN PALAU – Kevin
Kevin , Ferran Palau | © Ibai Acevedo

En el fons, qualsevol cosa pot funcionar si després la saps omplir de contingut.

The sentit dir en diverses entrevistes que no tagrada explicar els significats de les teves cançons, per què?

Si et donés una explicació sobre qualsevol cançó, me l’estaria inventant. Quan escric, jo tampoc sé exactament què vol dir. De fet, si quan escric una frase sé exactament què vol dir, deixa d’agradar-me. Les cançons han de mantenir el misteri fins i tot per a mi.

Parlant de misteri, el Kevin també té connexió amb la famosa sèrie de televisió Twin Peaks, obra de David Lynch…

Sí. Amb el meu cosí i productor Jordi Matas vam investigar com s’havia gravat la banda sonora original de l’Angelo Badalamenti, i vam acabar comprant un dels teclats per fer el Kevin.

Entenc que ets força fan de la sèrie.

És una sèrie amb la qual connecto. De fet, la filosofia de David Lynch com a artista és molt propera al que t’estava explicant. El fet que la línia narrativa no és el més important, sinó que només representa un punt de partida. En el cas de Twin Peaks, l’assassinat de la Laura Palmer és simplement un punt d’arrancada, a partir del qual es desplega tota la paranoia que acaba sent la sèrie.

Tu planteges la teva música de manera que cadascú pugui escoltar-la i montar-se la seva paranoia personal?

Exactament. Qui és el Kevin? El Kevin és un punt de partida, no importa qui és. A partir d’aquí, despleguem tot un imaginari.

Ferran Palau por Ibai Acevedo
Ferran Palau | © Ibai Acevedo

En un país tan petit com el nostre, amb una indústria musical tan petita, l’autogestió és l’única via perquè un artista com jo pugui viure de la música.

Ara que parles de la música com a punt de partida, trobo que el Kevin és un disc on insinues molt més que ensenyes. Hi estàs d’acord?

Sí, és un disc sensorial, de sensacions. És on em moc més còmode pel que fa al so i també a les letres. Mai una lletra meva és gaire evident, mai s’acaba d’entendre de què parla, són frases connectades d’una forma estranya… No hi ha coses molt tangibles. És una manera de fer que he anat trobant amb el temps.

Tot i que a Blanc (Halley Records, 2018) ja es comença a intuir, en el Kevin apostes decididament pel minimalisme sonor i per una producció molt exhaustiva. En què thas inspirat?

Concretament en res, ha estat un procés. Juntament amb el Jordi Matas, hem anat trobant aquesta fórmula més minimalista en els darrers tres discos. Quan hi ha pocs instruments, tens aquesta sensació d’espai entre els sons i això produeix aquesta sensació de dimensió, de gran. Era el que buscàvem. Ho hem fet així perquè els dos ens hem adonat que com menys capes de so posem, millor sona i més ens agrada.

El fet que publiquis Kevin amb el teu propi segell li atorga una entitat diferent dins de la teva obra?

Sí, pel fet d’haver començat a fer-ho tot des de casa. Fabriquem els discos, fem el marxandatge, portem la comunicació… Això fa que actualment pugui viure de la música.

Va ser aquest el motiu pel qual et vas llençar a autoeditar-te el disc?

Ha estat per pura necessitat vital. Quan estàs en un segell els percentatges per a cadascuna de les parts es redueixen molt. Nosaltres teníem la capacitat d’absorbir tota la feina necessària per publicar un disc i ho hem fet. En un país tan petit com el nostre, amb una indústria musical tan petita, l’autogestió és l’única via perquè un artista com jo pugui viure de la música.

Creus que aquesta falta d’estabilitat afecta les obres que sacaben publicant?

És una vida que no és fàcil. Cadascú té la seva realitat, però pel que he anat comprovant, a Catalunya, com més independents i autogestionats són els artistes, millor es guanyen la vida. La inestabilitat és una cosa que sempre tens al clatell. No sempre pots estar de gira o publicant discs. Arriba un moment en què t’has d’aturar, i quan això passa, normalment no saps ben bé com pagar les factures… La nostra vida és així.

Ferran Palau por Ibai Acevedo
Ferran Palau | © Ibai Acevedo

Ara mateix, estàs de gira presentant el Kevin, què ha d’esperar la gent que va a un concert de Ferran Palau?

M’agrada pensar que els meus concerts són un moment de desconnexió. Et prens una cervesa i desconnectes de la teva realitat, dels teus problemes, de la política, del coronavirus i de tota la merda que contínuament està sonant. Atures tot això i escoltes una música que és lenta, que va a un ritme més relaxat que la societat, notes que les pulsacions baixen, que et tranquil·litzes i ho gaudeixes.

Per anar acabant, si quan va sortir Blanc, Kevin ja estava gairebé enllestit… Quan tindrem novetats artístiques per part de Ferran Palau?

Sempre estic fent música, de fet, ara mateix estic gravant un disc. No ho sé, quan vegi que ja tinc una cosa sòlida i amb personalitat pròpia, sortirà.

Per tancar, una curiositat. A les portades dels últims dos discs i també als concerts apareixes amb gorra. És una gorra serigrafiada amb la P dels Philadelphia Phillies, equip de la lliga americana de beisbol. Quina història amaga aquesta gorra?

Aquesta gorra va ser un regal de la meva sogra pel Leo. A la sessió de fotos per la portada del Blanc, va acabar sent l’escollida per la gràcia de la P dels Phillies i la P de Palau. Ara s’ha acabat convertint en una senya d’identitat. Trobo que és important que els artistes tinguin elements que els facin reconeixibles. Quan jo em poso aquesta gorra, la gent sap que soc el Ferran Palau, en canvi, si surto sense gorra, la gent no se’n recorda.

Per tant, ets fan del beisbol?

És un esport que m’agrada, però no soc fan incondicional dels Phillies. M’agrada jugar-hi, hi jugava quan era petit i ara, de tant en tant, encara surto amb el meu fill a passar-nos la pilota.

Autores de este artículo

WWW.AURECORDS.ES

PUBLICIDAD

¿Te ha gustado? ¡Compártelo!

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on whatsapp

Deja un comentario

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

Qualsevol Nit te informa que los datos de carácter personal que nos proporciones rellenando el presente formulario serán tratados por Victor Parreño Vidiella como responsable de esta web. La finalidad de la recogida y tratamiento de los datos personales que te solicitamos es para gestionar los comentarios que realizas en este blog. La legitimación se produce con el consentimiento del interesado. Como usuario e interesado te informo que los datos que me facilitas estarán ubicados en los servidores de  (proveedor de hosting de Qualsevol Nit) dentro de la UE. Ver política de privacidad del proveedor de hosting. El hecho de que no introduzcas los datos de carácter personal que aparecen en el formulario como obligatorios podrá tener como consecuencia que no atender pueda tu solicitud. Podrás ejercer tus derechos de acceso, rectificación, limitación y suprimir los datos en info@qualsevolnit.com así como el derecho a presentar una reclamación ante una autoridad de control. Puedes consultar la información adicional y detallada sobre Protección de Datos en nuestra política de privacidad.

Aretha Franklin - © Jonathan Medina

Aretha Franklin: poner voz a la revolución

A Aretha Franklin la nombraron ‘Queen of Soul’, pero no fue solo la reina de la música, también de movimientos sociales y durante años dio voz a aquellos que no la tenían. Hoy hubiese cumplido 78 años y nosotros la (re)descubrimos a través de 5 claves que nos acercan a una artista que hizo política desde el escenario.

El Malo Malone

El Malo Malone: Recuerdos del pasado y del futuro

El Malo Malone, artista venezolano, nos trae su directo rapero al Club Canibal Sound System como parte de su tour europeo ‘Music is a drug’. El show en la Sala Apolo formará parte de un videoclip que se estará rodando en la ciudad de Barcelona entre mayo y junio.

Carretera hacia el río

Carretera hacia el río

Relato inspirado en canciones del músico estadounidense Bruce Springsteen. «The River» y «Thunder Road» son algunas de las protagonistas.

Buen Jose

Buen Jose, llegando tarde otra vez

‘Tarde otra vez’ marca el final de un largo periodo y es, al mismo tiempo, el preludio de una nueva aventura para Buen Jose. Con frescura lírica, libertad sonora, y siempre acompañado de su guitarra, Buen Jose comparte con nosotros historias personales sobre (des)amor, ansiedad, miedos, y el paso del tiempo.

Suscríbete a Qualsevol Nit

¿Quieres recibir las novedades musicales de Barcelona? Apúntate a nuestra newsletter. Te enviaremos contenidos de autor y sorteos exclusivos de entradas. En primicia. Mola, ¿eh?

Qualsevol Nit te informa que los datos de carácter personal que me proporciones rellenando el presente formulario serán tratados por Victor Parreño Vidiella como responsable de esta web. La finalidad de la recogida y tratamiento de los datos personales que te solicitamos es para enviarte nuestras publicaciones, promociones de productos y/o servicios y recursos exclusivos. La legitimación se realiza a través del consentimiento del interesado. Te informamos que los datos que nos facilitas estarán ubicados en los servidores de MailChimp (proveedor de email marketing), a través de la empresa The Rocket Science Group LLC, ubicada en EEUU y acogida al EU-US Privacy Shield. Ver la política de privacidad de The Rocket Science Group LLC. El hecho de que no introduzcas los datos de carácter personal que aparecen en el formulario como obligatorios podrá tener como consecuencia que no podamos atender tu solicitud. Podrás ejercer tus derechos de acceso, rectificación, limitación y suprimir los datos en hola@qualsevolnit.com así como el derecho a presentar una reclamación ante una autoridad de control. Puedes consultar la información adicional y detallada sobre Protección de Datos en nuestra política de privacidad.