El bo d’en Bill

L’últim treball d’en Bill Callahan, ‘Gold Record’ (Drag City 2020), situa el cantautor nord americà a l’ombra de les grans figures que el precedeixen, com en Jonny Cash o en Leonard Cohen, gràcies al revelador significat de les seves lletres y el minimalisme instrumental de les seves melodies.
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on whatsapp
Hidden Track Records

PUBLICIDAD

A vegades me n’adono que tinc molta sort, com diu en Joan Colomo. I no només pels “amigos” que tinc, sinó perquè em trobo que haig d’escriure una columna d’opinió remunerada sobre el genèric concepte de ‘música’, poc després que hagi sortit el nou disc de Bill Callahan. Això no serà una ressenya a l’ús, serà un despilfarro d’entusiasme (espero que) contagiós.

Gold Record (Drag City, 2020) no serà un disc d’or segons les regles del mercat, però aquest títol no enganya a ningú. No trobaràs 10 hits de radiofórmula, però si busques una mica, veuràs com les palletes d’or brillen entre versos i cançons. Bill Callahan, aquest home de 54 anys resident a Austin (Texas), és conegut per la seva veu de baríton i pels gairebé 20 discos que en 30 anys de carrera ha anat tramant com a Smog, al principi, i des del 2007 sota el seu propi nom. Amb aquest àlbum daurat (el divuitè) torna a saludar als devots que li segueixen la pista per informar-los que continua feliçment casat, criant el seu fill lluny de voràgines i gaudint d’una pulsió creativa que sembla renovar-se amb els anys.

Amb el seu disc anterior, Sheperd in a Sheepskin Vest (Drag City, 2019), l’home que ens ocupa tornava després de cinc anys de silenci per iniciar una nova etapa artística. Deixava enrere el folk d’aire màntric i s’endinsava en la poesia domèstica, amb cançons més concises que parlaven més directament de la seva vida actual. Potser el disc que va publicar el passat divendres 4 de setembre no és tan autobiogràfic, però s’inscriu en aquesta plàcida fase dels cinquanta anys. Callahan ha viscut més de mig segle i no li fa por sonar ‘preachy as hell’, li agrada donar consells i descriure les certeses que presencia en la seva quotidianitat. Al mateix temps que una línia paral·lela d’humor negre ressegueix tots aquests aprenentatges narrats meditativament.

I per què vull contagiar-vos les ganes d’escoltar la seva música? No hi ha una sola raó. D’entrada, quan escolto les cançons d’aquest darrer treball tinc la sensació que estic escoltant més un audiollibre que un disc. El cantautor m’està explicant històries independents entre elles amb una fina base melòdica que, en comptes de destorbar, fa que estigui més atent al transcurs de la trama. El minimalisme instrumental i líric que Callahan utilitza és una arma reveladora de significats. La simplicitat ajuda a entendre les coses i, en aquest cas, no el fa sonar reduccionista, més aviat al contrari, amb una sola paraula o frase engloba l’ordre complex de l’univers i les partícules que el componen. Per tornar una mica a la Terra, podríem comparar l’imaginari planer, natural i àcid de Callahan al dels poetes Jaume Coll o Mark Strand, pensant en una pel·lícula em ve al cap Paterson de Jim Jarmusch.

L’estiu del 2020 ha passat amb una cançó nova del bo d’en Bill cada dilluns. Deu setmanes de capítols musicats. En un d’ells, condueix la limusina que porta els nuvis al casament (Pigeons), a l’altre, se li espatlla el cotxe davant la casa d’un bon samarità que podria ser el seu pare (The Mackenzies). També té temps d’explicar-nos com ja no es veu a ell mateix en els llibres que llegeix (35), al mateix temps que reversiona un dels seus antics temes (Let’s Move to the country), acabant d’escriure algunes frases que havien quedat obertes. En una entrevista recent diu que tots nosaltres som frases inacabades, és natural, doncs, que les nostres cançons també estiguin plenes de punts suspensius. Suposo que la gràcia és saber trobar el moment per omplir els buits i redefinir els significats. En el cas d’aquesta vella cançó, passa de representar el somni d’anar-se’n al camp i formar una família, a constatar que aquesta fantasia s’ha fet realitat.

L’altra cosa a comentar, abans d’acabar aquesta reverència al senyor William Callahan, és l’anecdòtica entrada del disc, que comença amb la irònica frase “Hello, I’m Johnny Cash”. Aquest inici es pot interpretar com una broma, com un peatge/dedicatòria als referents o com una voluntària declaració d’intencions. I és que la mateixa cançó, Pigeons, acaba amb un “Sincerly L. Cohen”, com qui no vol la cosa, el jove Callahan es col·loca entre els dos reverends de la cançó nord-americana. A aquestes alçades, al jovenet dels tres no li ha de fer vergonya emmirallar-se en els altres dos perquè ja els mira de tu a tu. Amb aquest elogi ho deixo estar i me’n torno a escoltar les cançons d’aquest home. Abans, però, dir que si algun amic meu arriba a aquest final, prometo no donar-li més la turra sobre com n’és de bo en Bill, queda tot dit. Gràcies, ho acabarem així…

Autor de este artículo

Sandra Monfort

PUBLICIDAD

¿Te ha gustado? ¡Compártelo!

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on whatsapp

Deja un comentario

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

Qualsevol Nit te informa que los datos de carácter personal que me proporciones rellenando el presente formulario serán tratados por Victor Parreño Vidiella como responsable de esta web. La finalidad de la recogida y tratamiento de los datos personales que te solicitamos es para enviarte nuestras publicaciones, promociones de productos y/o servicios y recursos exclusivos. La legitimación se realiza a través del consentimiento del interesado. Te informamos que los datos que nos facilitas estarán ubicados en los servidores de MailChimp (proveedor de email marketing), a través de la empresa The Rocket Science Group LLC, ubicada en EEUU y acogida al EU-US Privacy Shield. Ver la política de privacidad de The Rocket Science Group LLC. El hecho de que no introduzcas los datos de carácter personal que aparecen en el formulario como obligatorios podrá tener como consecuencia que no podamos atender tu solicitud. Podrás ejercer tus derechos de acceso, rectificación, limitación y suprimir los datos en hola@qualsevolnit.com así como el derecho a presentar una reclamación ante una autoridad de control. Puedes consultar la información adicional y detallada sobre Protección de Datos en nuestra política de privacidad.

Fes-te subscriptor/a i ajuda’ns a seguir compromesos amb el so de la nostra ciutat

SUSCRIPCIÓ ANUAL + WELCOME PACK 

60€

pagament anual (5€ al mes)

SUSCRIPCIÓ MENSUAL

6€

pagament mensual (72€ a l’any)

Si ho prefereixes, pots fer una aportació voluntària seleccionant tu mateix la quantitat que desitgis donar

Yoko Ono no tuvo la culpa, por Anabel Vélez

La culpa de todo no la tiene Yoko Ono

Harta de tanta crítica absurda contra las mujeres por el simple hecho de ser mujeres o por haberse casado con músicos conocidos, esta semana Anabel Vélez le dedica una oda a Yoko Ono. Alabada sea.

El setmanari musical. Olivia Rodrigo MTV Awards

El setmanari musical #28

En el setmanari musical de hoy: LEM Festival 2021, MTV y Olivia Rodrigo, 53 Festival Int. de Jazz de Barcelona, Comando Suzie, Albert Pla, BAM y mucho más.

IN-SOMNI. CRIM. Foto © Eric Altimis

In-Somni 2021: Fugint de la senzillesa

El 18 i el 19 de setembre el festival In-Somni celebrarà la seva 18a edició al parc de la Coope, a Sarrià de Ter. Parlem amb Jaume Massaguer, director del festival, per descobrir com encaren aquesta edició pandèmica i els concerts que no ens podrem perdre.

El setmanari musical #27

El setmanari musical #27

Hoy en el setmanari musical: Rigoberta Bandini, la huelga del ocio nocturno, los Sparks, el retorno de ABBA, Drake, El Petit de Cal Eril, Leiva… Una lectura ràpida a l’actualitat musical per estar al dia!

El setmanari musical #26. Charlie Watts

El setmanari musical #26

Hoy en el setmanari musical: Charlie Watts, Posidònia Fest, Lorde, Bonitx, Les Nits d’Acústica, Sons del Món, Aiala, SZA i Xavi Mercadé. Una lectura ràpida a l’actualitat musical per estar al dia!

Horóscopo musical Virgo

Tu horóscopo musical se alinea con Virgo

¡Por fin llegan vuestras predicciones musicales! Un horóscopo que no solo augura cómo irán tus próximos 30 días; también te recomienda la mejor música para pasar el mes en función de tu signo zodiacal. Arrancamos con los protagonistas de este mes, los artistas Virgo, y sus mejores temas según tu signo y lo que te espera.

Musicalment al dia amb Qualsevol Nit

¿Quieres recibir las novedades musicales de Barcelona? Apúntate a nuestra newsletter. Te enviaremos cada semana nuestros mejores contenidos de autor. En primicia. Mola, ¿eh?

Qualsevol Nit te informa que los datos de carácter personal que me proporciones rellenando el presente formulario serán tratados por Victor Parreño Vidiella como responsable de esta web. La finalidad de la recogida y tratamiento de los datos personales que te solicitamos es para enviarte nuestras publicaciones, promociones de productos y/o servicios y recursos exclusivos. La legitimación se realiza a través del consentimiento del interesado. Te informamos que los datos que nos facilitas estarán ubicados en los servidores de MailChimp (proveedor de email marketing), a través de la empresa The Rocket Science Group LLC, ubicada en EEUU y acogida al EU-US Privacy Shield. Ver la política de privacidad de The Rocket Science Group LLC. El hecho de que no introduzcas los datos de carácter personal que aparecen en el formulario como obligatorios podrá tener como consecuencia que no podamos atender tu solicitud. Podrás ejercer tus derechos de acceso, rectificación, limitación y suprimir los datos en hola@qualsevolnit.com así como el derecho a presentar una reclamación ante una autoridad de control. Puedes consultar la información adicional y detallada sobre Protección de Datos en nuestra política de privacidad.

Fes-te subscriptor/a

Emporta't un Welcome pack

i ajuda'ns a seguir compromesos amb el so de la nostra ciutat