Assaig sobre l’assaig

El Banda Sonora és un dels molts locals d’assaig que hi ha a l’àrea metropolitana. Com estan vivint l’època Covid aquests espais tan bàsics per la bona salut de l’ecosistema musical?
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on whatsapp
Aiala - https://orcd.co/aiala_2021_an_earth_oddity

PUBLICIDAD

Aquest article parteix d’una dicotomia. Per una banda, les alarmes constants que el sector cultural, i concretament el musical, té enceses des dels mesos de confinament més radicals. Per l’altra, la “normalitat” que es respira al Banda Sonora, l’espai per músics on amb el meu grup compartim local amb 3 bandes més i on, de fet, sembla haver-hi més activitat que mai. Com pot ser que mentre uns serveis moren, d’altres no hagin notat pràcticament els estralls de la pandèmia? Aquesta pregunta parteix d’una premissa falsa perquè realment, no sé com la gent que gestiona el Banda Sonora està passant aquests mesos. Em fixo que els locals d’assaig no han sortit gaire als mitjans, (ni ara ni mai, de fet) suposo que perquè no estan en una situació tan crítica com les sales de concerts, els tècnics de so o els mateixos músics. Suposicions, un altre cop. De fet, si aquesta nau de Sant Adrià del Besòs s’autodefineix com un ‘club per músics’, i aquests les estan passant magres perquè porten mesos sense poder fer concerts, això no hauria d’afectar de retruc al pagament dels lloguers dels locals d’assaig?

Són tantes preguntes sense respondre que decideixo passar a l’acció. Truco a en Xavier Arnella un dels tres socis fundadors d’aquest edifici proper a la parada de metro de Verneda. Em diu que en les tres plantes de bucs d’assaig hi deambulen unes 600 persones i que porten 12 anys oberts. Del 19 de març fins a primers de juny van clausurar tot l’edifici, quan van tornar a obrir van oferir als usuaris una rebaixa del 50% del lloguer pels mesos en què havien estat tancats. Tot i que ningú pogués fer ús de les instal·lacions, en Xavier justifica aquesta meitat de la mensualitat dient que el servei d’emmagatzematge de material sí que el van seguir fent, també entenien que si no oferien una rebaixa, hi hauria una desbandada de persones en els següents mesos.

Com que va ser una temporada sense ingressos, el Banda Sonora va haver de recórrer a crèdits públics per poder arribar a finals de mes i poder seguir oferint el servei un cop passés el confinament. M’ho explica tal qual: “Et carregues una motxilla de deutes i només pots endeutar-te si tenies l’empresa sanejada, si no és impossible endeutar-te més.”

Quan van tornar a obrir les portes, tenien por que la gent comencés a donar-se de baixa dels locals perquè no s’ho podien permetre. I tot i que sí que hi va haver una petita part de la família que va abandonar el vaixell, com que sempre circula gent demanant local, es van poder tornar a omplir els buits. Es podria dir que la crisi posterior al confinament no s’ha notat al Banda Sonora.

S’hi han instal·lat dispensadors de gel hidroalcohòlic, és obligatòria la mascareta per entrar i s’ha tret tot el mobiliari de les zones comunes per evitar que s’hi acumulin músics, però pel que fa a l’afluència de gent, res ha canviat. Més aviat al contrari, la gent ha tornat amb més ganes. Des de la direcció de l’espai procuren que se segueixin les mesures de seguretat en passadissos, vestíbul i ascensor, ara bé, del que passi dins els bucs ja no se’n fan responsables. Els llogaters tenen contractes que acrediten que el seu local és un espai privat i que, per tant, passada la porta les normes les posen ells.

Informat de com està la situació en un dels espais per a músics més concorreguts del país, intento contestar algunes de les preguntes que abans em feia. Si els locals d’assaig no moren, és perquè en el moment actual, quan els concerts són molt menys freqüents que abans, per a molts músics l’única manera de poder tocar en grup és assajant. En una època en què les reunions socials són vistes amb recel, l’assaig es converteix en una finestra social important, en un dels pocs moments en els quals es poden establir relacions profundes amb altres persones. L’engranatge dels directes s’ha aturat, però els grups no han desaparegut, a l’ombra de la perifèria hi ha bandes i més bandes, músics i més músics, tots seguint fent el que més els hi agrada.

Que, d’alguna manera, tot segueixi com abans al Banda Sonora també significa que la gran majoria de projectes musicals que conformen l’ecosistema de l’espai no són professionals. Si ho fossin i visquessin únicament dels concerts, difícilment voldrien o podrien pagar-se un lloguer cada mes en plena sequera de bolos. En canvi, qui té la música com a afició possiblement pot cobrir-se el gasto perquè pot aconseguir ingressos d’una altra banda. Sembla que, en aquest cas, l’amateurisme aguanta el negoci i torna a demostrar que molts cops el sector musical (i cultural per extensió) resisteix per la força d’aquells que es mouen per amor a l’art.

Aquesta constatació, per si sola, no és ni bona ni dolenta. Per una banda, que la música quedi fora dels criteris mercantilistes és una bona notícia, per l’altra, que viure de la música sigui un privilegi és una vergonya. L’assaig no s’atura encara que no hi hagi concert on exhibir-lo perquè en el fons la pràctica s’ha convertit en la nova normalitat. Estem en època de provatures, d’assajos-error, de normatives de prevenció que s’apliquen i es desapliquen en un tancar i obrir d’ulls, de precarietat sobre precarietat, d’hores i hores entre quatre parets tocant i suant amb els amics. Els Nueva Vulcano també se’n han adonat que estem en temps d’assajos, el seu últim disc es diu Ensayo (Bcore/La Castanya, 2020) i és una oda al procés creatiu, i una bona manera de seguir amb el fil d’aquest breu assaig sobre l’assaig.

Imagen de portada © Alberto Polo

Autor de este artículo

Cine Nuria

PUBLICIDAD

Deja un comentario

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

Qualsevol Nit te informa que los datos de carácter personal que me proporciones rellenando el presente formulario serán tratados por Victor Parreño Vidiella como responsable de esta web. La finalidad de la recogida y tratamiento de los datos personales que te solicitamos es para enviarte nuestras publicaciones, promociones de productos y/o servicios y recursos exclusivos. La legitimación se realiza a través del consentimiento del interesado. Te informamos que los datos que nos facilitas estarán ubicados en los servidores de MailChimp (proveedor de email marketing), a través de la empresa The Rocket Science Group LLC, ubicada en EEUU y acogida al EU-US Privacy Shield. Ver la política de privacidad de The Rocket Science Group LLC. El hecho de que no introduzcas los datos de carácter personal que aparecen en el formulario como obligatorios podrá tener como consecuencia que no podamos atender tu solicitud. Podrás ejercer tus derechos de acceso, rectificación, limitación y suprimir los datos en hola@qualsevolnit.com así como el derecho a presentar una reclamación ante una autoridad de control. Puedes consultar la información adicional y detallada sobre Protección de Datos en nuestra política de privacidad.

Fes-te subscriptor/a i ajuda’ns a seguir compromesos amb el so de la nostra ciutat

SUSCRIPCIÓ ANUAL + WELCOME PACK 

60€

pagament anual (5€ al mes)

SUSCRIPCIÓ MENSUAL

6€

pagament mensual (72€ a l’any)

Si ho prefereixes, pots fer una aportació voluntària seleccionant tu mateix la quantitat que desitgis donar

El setmanari musical. Daniel Sabater © Pepe Martínez

El setmanari musical #13

Avui al setmanari musical: Aiala, Prince, La Bien Querida, Big Thief, Yaeji, Ramon Aragall, La Sra. Tomasa, Marialluïsa i molt més. Una lectura ràpida a l’actualitat musical per estar al dia!

Música en vivo. Festivals X la Cultura Segura. © Vicens Tomas

La esperanza se asoma de cara al verano

Después del concierto de Love of Lesbian en el Palau Sant Jordi el pasado 27 de marzo, se ha abierto una pequeña esperanza para poder recuperar una cierta normalidad para la música en vivo este verano.

Gente que escucha lo mismo desde hace años

¿Hace cincuenta años que escuchas la misma música? ¿Para ti no hay nada mejor que los grupos de los años noventa? Que no te hablen de nuevos grupos, sabes perfectamente que hace mucho que no se hace buena música. Sentimos decírtelo, pero eres un hikikomori musical.

Setmanari musical - Sara Roy © Alícia Rey

El setmanari musical #12

Aquesta setmana en el nostre resum musical: Radiohead, Lorde, El petit de Cal Eril, Texas, Los Planetas i molt més. Una lectura ràpida a l’actualitat musical per estar al dia!

Musicalment al dia amb Qualsevol Nit

¿Quieres recibir las novedades musicales de Barcelona? Apúntate a nuestra newsletter. Te enviaremos cada semana nuestros mejores contenidos de autor. En primicia. Mola, ¿eh?

Qualsevol Nit te informa que los datos de carácter personal que me proporciones rellenando el presente formulario serán tratados por Victor Parreño Vidiella como responsable de esta web. La finalidad de la recogida y tratamiento de los datos personales que te solicitamos es para enviarte nuestras publicaciones, promociones de productos y/o servicios y recursos exclusivos. La legitimación se realiza a través del consentimiento del interesado. Te informamos que los datos que nos facilitas estarán ubicados en los servidores de MailChimp (proveedor de email marketing), a través de la empresa The Rocket Science Group LLC, ubicada en EEUU y acogida al EU-US Privacy Shield. Ver la política de privacidad de The Rocket Science Group LLC. El hecho de que no introduzcas los datos de carácter personal que aparecen en el formulario como obligatorios podrá tener como consecuencia que no podamos atender tu solicitud. Podrás ejercer tus derechos de acceso, rectificación, limitación y suprimir los datos en hola@qualsevolnit.com así como el derecho a presentar una reclamación ante una autoridad de control. Puedes consultar la información adicional y detallada sobre Protección de Datos en nuestra política de privacidad.

Fes-te subscriptor/a

Emporta't un Welcome pack

i ajuda'ns a seguir compromesos amb el so de la nostra ciutat