Els artistes i la relació amb els seus segells

Posem la lupa en com es relacionen els segells Bankrobber, BCore, El Genio Equivocado, Foehn i Hidden Track Recordsamb els seus artistes
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on whatsapp
Banner Suscripciones QN horizontal

PUBLICIDAD

No hi ha segells de música sense artistes. Els músics són els elements que nodreixen de contingut i identitat les discogràfiques, ja sigui les grans multinacionals que treballen amb milers de creadors, com les més independents o de proximitat que serveixen de plataforma per a moltes Veus de casa nostra.

En un moment on l’autoedició cada vegada és més habitual i la venda de discos físics ha caigut en picat, els segells de música s’estan reinventant per continuar formant part de l’ecosistema musical. Aquest procés s’ha produït de manera més visible en les discogràfiques independents, que han explorat noves maneres de, per una banda, captar talent, i per l’altra, de relacionar-se i treballar amb els artistes.

 

Caçatalents

 

En un context on les grans discogràfiques gairebé aposten només per valors comercialment segurs, ja que els marges de beneficis actuals no els permeten arriscar-se a descobrir noves veus, els segells independents s’han convertit en la principal i sovint única via d’entrada al circuit musical de molts artistes incipients. És el cas de la cantautora mallorquina Maria Jaume, que després d’haver guanyat l’edició del 2019 del concurs Sona 9 acaba d’editar el seu primer LP de la mà de Bankrobber.

En aquesta ocasió va ser en Pau Vallvé, també artista del segell, qui va servir de connexió per a començar a treballar amb la companyia. “En Pau Vallvé em va conèixer i volia produir-me un EP. Llavors guanyo el Sona 9 i el projecte es converteix en un LP. En aquell moment li comença a torrar l’orella al Marçal Lladó de Bankrobber parlant de mi”, explica la mallorquina entre rialles. Finalment, la insistència del consagrat músic barceloní va funcionar i el flamant Fins a maig no revisc (2020) ja és una realitat. 

Maria Jaume. © NoemÍ Elias
Maria Jaume | © Noemí Elias

Cas semblant és el que va portar a Pau Vehí a formar part de Foehn. Quan el figuerenc va començar el seu projecte personal de música electrònica sota el pseudònim de Phoac, la seva relació personal i artística amb els membres de b1n0 el van acabar acostant a la discogràfica gestionada per Marc Campillo.

En altres ocasions és el mateix segell el que troba l’artista. Poc després de formar-se com a banda, els Junco y Mimbre van enregistrar un parell de cançons en directe i les van publicar a internet mitjançant la plataforma Bandcamp. Llavors, la Louise Sansom, alma mater del segell Hidden Track Records, va descobrir aquests temes i va contactar amb la formació per oferir-los editar el seu àlbum de debut. “Va ser pim pam, sense pensar gaire. A la Louise li va cridar l’atenció des del primer moment, així que gas amb Hidden”, explica la cantant de la banda Maria Espinosa. Mesos després, Junco y Mimbre (2020) ja està a la venda i rebent molt bones crítiques.

 

Experiència a la indústria

 

Entrar a formar part de segells de música consagrats permet a artistes novells rebre l’assessorament que necessiten a l’hora d’iniciar les seves carreres en una indústria tan complexa i especial com la musical. Algunes discogràfiques, com BCore o Foehn, ja fa dècades que treballen en el sector, d’altres en canvi són més joves, però compten a les seves files amb professionals amb molta experiència.

“No teníem ni idea ni de temes legals ni de tota la feina que hi ha darrere del llançament d’un disc. Comptar amb la Louise de Hidden Track ha estat una sort”, opina Maria Espinosa. “Cada conversa amb ella és com un màster en la indústria. Ens ho ha posat molt fàcil, ens ha donat molt amor i ara tot el que diu va a missa”, diu mig de broma la veu de Junco y Mimbre.

Junco y Mimbre. © Abel Roca
Maria Espinosa Junco y Mimbre | © Abel Roca

En la mateixa línia, Maria Jaume reconeix que integrar-se a Banckrobber li ha donat la tranquil·litat necessària per poder-se centrar únicament en la música: “M’ha ajudat a no atabalar-me amb segons quins temes. Saber que tinc professionals gestionant-me els tràmits m’ha permès dedicar-me exclusivament a assajar o fer cançons noves”, indica. Per la seva banda, Pau Vehí també destaca la importància d’entrar a formar part de Foehn en el desenvolupament del seu projecte Phoac. “És un honor formar-ne part perquè fa molts anys que són independents”, argumenta el figuerenc. 


Efecte trampolí

 

D’altra banda, per a molts artistes, fitxar per discogràfiques independents representa un trampolí que els permet fer una passa endavant en les seves carreres. Aquests músics busquen millors condicions tècniques a l’hora de produir els seus discos i una major capacitat de difusió per a la seva música. Exemple d’això és l’Alberto Montero que, després d’haver editat diversos treballs amb un petit segell particular valencià anomenat Greyhead, va buscar enrolar-se a una estructura més professionalitzada i amb una major capacitat d’arribar a nous públics.

“Vaig començar a moure la meva música i vaig veure que rebia bona resposta. Llavors vaig decidir buscar un segell una mica més professional, que tingués la seva pròpia agència de contractació i promoció”, relata el cantautor natural de Port de Sagunt. La seva cerca el va acabar portant a incorporar-se a BCore, un dels segells independents amb més trajectòria de Barcelona. Des de llavors, Montero ha publicat quatre treballs amb el segell barceloní, l’últim aquest mateix any sota el nom de El Desencanto. “Quan vaig entrar a BCore la meva carrera va canviar moltíssim. Em van començar a sortir molts concerts i a aparèixer a més mitjans. Vaig arribar a molta més gent”, assenyala.

Alberto Montero. © Patricia Gázquez
Alberto Montero | © Patricia Gázquez

Per a Alberto Montero entrar a BCore va significar tot un salt qualitatiu i de professionalització. “Ara em preocupo molt més per la meva música. Hi ha molta més feina tant per part meva com del segell, sobretot en el camp de la promoció. Abans enviava el disc a un parell de mitjans i poc més, ara tot ha canviat”.

També per a la banda Flamaradas incorporar-se a El Genio Equivocado va suposar una millora en les seves condicions de treball, sobretot pel que feia al camp de la difusió. “Tot tenia més repercussió perquè estava molt més sistematitzat. Això va suposar tenir accés a algun festival, però tot dins de la precarietat que suposa formar part de la música independent que és precària per definició”, revela Daniel Magallón, compositor i líder de la banda de pop-folk.

 

Llibertat creativa i suport

 

A diferència de les grans empreses discogràfiques multinacionals, que tenen com a primer i gairebé únic objectiu buscar el rèdit econòmic, els segells independents treballen seguint altres criteris. La precarietat del sector cultural a casa nostra provoca que el marge de benefici sigui tant mínim que les discogràfiques indies se centren en altres elements a l’hora de generar el seu producte. Això provoca que els artistes comptin amb una major llibertat a l’hora de crear i desenvolupar els seus projectes. Ara bé, de la mateixa manera, la recompensa econòmica que reben a canvi de la seva feina també és molt més limitada. I és que les indústries culturals a casa nostra cada dia són més difícils de rendibilitzar.

A més, la menor dimensió d’aquests segells independents els hi permet establir una relació molt més directa amb els artistes i, dins de les limitacions econòmiques ja mencionades, respondre de manera individualitzada a les seves necessitats. “He sentit molta llibertat. He publicat quan m’ha vingut de gust, el Marc Campillo s’ha adaptat a mi. M’he sentit molt còmode i arropat”, afirma Pau Vehí. “La nostra relació realment es basa en el component artístic i no en el comercial”, afegeix.

Phoac. Artistes i segells
Pau Vehí PHOAC

En termes semblants parla Daniel Magallón, sobre la seva relació amb el segell barceloní El Genio Equivocado: “Hi tinc una relació molt familiar i honesta. Ells són realistes, saben que el mercat és limitat i no exigeixen més del que podem donar”, manifesta. Amb Flamaradas, Magallón ja ha publicat tres treballs amb el segell barceloní, l’últim El rumor eterno de la autopista (2020) presentat aquest mateix any.

Tot i ser un grup creativament prolífic, el fet de formar part de l’escena més underground fa que compaginin la seva faceta artística amb altres trajectòries professionals. “Si seguim a la música és perquè quan gravem un disc o sortim de gira ens ho passem bé. Som conscients que la nostra música és molt minoritària i no té marge de benefici” indica Magallón. Tot i això, curiosament, la seva obra s’escolta més per Internet als Estats Units que no pas a casa nostra.

De la mateixa manera, Alberto Montero també destaca el suport i bon tracte rebut durant la seva estada a BCore: “Tot i fer 30 anys que són en actiu, és un segell molt familiar. Saps que si et publiquen és perquè els hi encanta la teva música. No exigeixen massa a l’artista pel que fa a resultats o a haver de presentar material. Realment, respecten els temps. Hi estic molt a gust”, assegura.

Flamaradas. Artistes i segells
Daniel Magallón, Flamaradas

Imagen de portada © Raúl Covisa

Autor de este artículo

Halley Records

PUBLICIDAD

Deja un comentario

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

Qualsevol Nit te informa que los datos de carácter personal que nos proporciones rellenando el presente formulario serán tratados por Victor Parreño Vidiella como responsable de esta web. La finalidad de la recogida y tratamiento de los datos personales que te solicitamos es para gestionar los comentarios que realizas en este blog. La legitimación se produce con el consentimiento del interesado. Como usuario e interesado te informo que los datos que me facilitas estarán ubicados en los servidores de  (proveedor de hosting de Qualsevol Nit) dentro de la UE. Ver política de privacidad del proveedor de hosting. El hecho de que no introduzcas los datos de carácter personal que aparecen en el formulario como obligatorios podrá tener como consecuencia que no atender pueda tu solicitud. Podrás ejercer tus derechos de acceso, rectificación, limitación y suprimir los datos en info@qualsevolnit.com así como el derecho a presentar una reclamación ante una autoridad de control. Puedes consultar la información adicional y detallada sobre Protección de Datos en nuestra política de privacidad.

Fes-te subscriptor/a i ajuda’ns a seguir compromesos amb el so de la nostra ciutat

SUSCRIPCIÓ ANUAL + WELCOME PACK 

60€

pagament anual (5€ al mes)

SUSCRIPCIÓ MENSUAL

6€

pagament mensual (72€ a l’any)

Si ho prefereixes, pots fer una aportació voluntària seleccionant tu mateix la quantitat que desitgis donar

Janet Jackson. © Carmen Virginia Grisolia

Nosaltres ens quedem amb Janet Jackson

Avui fa 17 anys que Janet Jackson va protagonitzar la polèmica mitja part de la Super Bowl. Des de llavors, alguns només la recorden pel pit que hi va exhibir; nosaltres la recordem pel que és: talent, empoderament i llibertat.

Natalia Lafourcade

Natalia Lafourcade para principiantes

Natalia Lafourcade cumple 35 años. No tengo muy claro si me parecen muchos -¡siempre será una promesa de la canción!- o poquísimos -¡lleva en la música toda la eternidad!-. Sin embargo, creo que es una buena ocasión para pararnos y contemplar sus contornos artísticos. Encended la radio y empezad a bailar.

Analizamos el mundo interior y la trayectoria artística de Sufjan Stevens, quien hizo la banda sonora de la aclamada película 'Call me by your name'.

El viaje interestelar de Sufjan Stevens

Con la 91ª Ceremonia de los Premios Oscar a la vuelta de la esquina, analizamos el mundo interior y la trayectoria artística de Sufjan Stevens, quien hizo la banda sonora de la aclamada película ‘Call me by your name’ de Luca Guadagnino, entre muchas, muchas, muchas y muchas cosas más.

Sons of Med

Sons of Med: ¡Viva la psicodelia!

El espíritu del verano del nunca acabar se apodera del nuevo single del trío de Barcelona Sons of Med. ‘I Was Wrong’ emana melodías embriagadoras y
amores desdichados en un mar surfidélico, un nuevo rumbo para la banda que, si toda va bien, presentará su álbum debut a principios del próximo año.

Janis Joplin. © Carmen Virginia Grisolía

Janis Joplin, la reina blanca del blues

Tal día como hoy, 50 años atrás, Janis Joplin fue encontrada muerta en un hotel de Los Ángeles. Una sobredosis apagaba, trágica y prematuramente, una vida degustada vertiginosamente y exprimida aceleradamente. Su muerte dio paso al nacimiento del mito y leyenda de la mejor cantante blanca de blues.

Musicalment al dia amb Qualsevol Nit

¿Quieres recibir las novedades musicales de Barcelona? Apúntate a nuestra newsletter. Te enviaremos cada semana nuestros mejores contenidos de autor. En primicia. Mola, ¿eh?

Qualsevol Nit te informa que los datos de carácter personal que me proporciones rellenando el presente formulario serán tratados por Victor Parreño Vidiella como responsable de esta web. La finalidad de la recogida y tratamiento de los datos personales que te solicitamos es para enviarte nuestras publicaciones, promociones de productos y/o servicios y recursos exclusivos. La legitimación se realiza a través del consentimiento del interesado. Te informamos que los datos que nos facilitas estarán ubicados en los servidores de MailChimp (proveedor de email marketing), a través de la empresa The Rocket Science Group LLC, ubicada en EEUU y acogida al EU-US Privacy Shield. Ver la política de privacidad de The Rocket Science Group LLC. El hecho de que no introduzcas los datos de carácter personal que aparecen en el formulario como obligatorios podrá tener como consecuencia que no podamos atender tu solicitud. Podrás ejercer tus derechos de acceso, rectificación, limitación y suprimir los datos en hola@qualsevolnit.com así como el derecho a presentar una reclamación ante una autoridad de control. Puedes consultar la información adicional y detallada sobre Protección de Datos en nuestra política de privacidad.

Fes-te subscriptor/a

Emporta't un Welcome pack

i ajuda'ns a seguir compromesos amb el so de la nostra ciutat