Madee: “És inviable dedicar-se a la música en les condicions actuals”

Parlem amb Marc Prats, teclista de Madee, després del llançament d’’Eternity Mingled with the Sea’ (BCore, 2021) el retorn discogràfic de la banda de Cabrils.
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on whatsapp
Banner Suscripciones QN horizontal

PUBLICIDAD

Després de gairebé 15 anys de silenci discogràfic, Madee torna amb Eternity Mingled with the Sea (BCore, 2021), el seu cinquè àlbum d’estudi. Després convertir-se en gairebé una banda de culte durant la primera dècada del 2000, la banda de Cabrils recupera l’obscuritat del seu rock amb influències del grunge. Un matí de divendres, ens atèn en Marc Prats, periodista de professió, durant una pausa de la feina. 

Com és estar a l’altra banda de l’entrevista?

Divertit. Em poso més nerviós quan he de fer les preguntes, que no pas responent-les. Quan et toca contestar pots dir el que vulguis. De fet, últimament em toca seguir a polítics i cada dia em responen el que volen. I es queden tan amples! (riu). Per sort en l’àmbit de la música podem ser sincers i parlar clar.

Escoltant com sona el nou disc, molts ens preguntem… Per què ho van deixar els Madee?

Per res concret. No hi va haver cap baralla ni cap cosa estranya. Simplement, com passa també amb les relacions sentimentals, a vegades cal agafar una mica de distància. Tot i que sempre hi havia una petita esperança o intenció de tornar, fins ara no ho hem aconseguit. Al cap i a la fi, som 6 persones adultes, cadascú amb la seva vida, les seves criatures, les seves problemàtiques i les seves feines…

I què us ha fet tornar precisament ara?

Paradoxalment, ha hagut d’arribar la pandèmia perquè ens fotés una hòstia a tots plegats. A partir d’aquí vam decidir invertir tot el temps que teníem confinats a treballar en la banda.

Madee | © Noemí Elías

En el fons, estem fent música d’arrel anglosaxona, si cantem en anglès, que faci les lletres una persona que la seva llengua materna és l’anglès és molt més autèntic.

A diferència de la gran majoria de persones que odiem el teletreball, als Madee els hi ha anat bé.

Ha estat una sorpresa. Hem trobat la nostra manera de treballar. Cadascú des de casa seva, intercanviant arxius i propostes, arranjant… Veure que la cosa flueix i que van sorgint temes guapos t’engresca a continuar. Aquesta forma nova de treballar donarà bastants més fruits perquè està funcionant. Em sembla que ja tenim material per treure un parell de discos més! (riu).

El fotògraf i poeta estadounidenc Mark Swanson ha escrit les lletres del nou disc. Com sorgeix aquesta col·laboració?

El vam conèixer a través del Jeremy Enigk (guitarrista y compositor de Sunny Day Real Estate), amb qui som amics des de fa anys. Amb el Mark es va establir una bona relació i va sorgir la possibilitat de col·laborar. El 2014, vam treballar junts en un parell de temes que vam publicar, però la cosa no va passar d’aquí. Ara hi hem tornat.

Com funciona aquesta relació? Us envia els poemes fets i els adapteu?

Exacte. El Mark Swanson és amic sobretot del nostre vocalista i guitarrista, el Ramon Rodríguez. Llavors li envia les lletres ja fetes, el Ramon treballa unes melodies i les va col·locant aquí i allà. Tot per via telemàtica. De fet, jo al Mark personalment ni el conec.

Què us aporta una figura, fins a un cert punt llunyana, com la seva?

Una certa autenticitat en la nostra proposta. En el fons, estem fent música d’arrel anglosaxona, si cantem en anglès, que faci les lletres una persona que la seva llengua materna és l’anglès és molt més autèntic. A més, ens agrada la seva manera d’escriure i compartim les temàtiques que tracta.

És curiós que un poeta de Seattle i una banda de Cabrils puguin sentir-se interpel·lats per les mateixes temàtiques.

El món està canviant i hi ha problemes que són globals. El racisme, la xenofòbia, la pobresa, el populisme… El món occidental cada vegada està més homogeneïtzat i ja no canvia tant el fet de viure aquí o allà.

El món està canviant i hi ha problemes que són globals. El racisme, la xenofòbia, la pobresa, el populisme…

Madee | © Noemí Elías

Vau deixar de treballar en linici de la decadència del format físic i ara torneu en el moment de lauge de les plataformes dstreaming. Cap a on veus què es dirigeix el món de la música?

És un moment absolutament de canvi. El món discogràfic està en una situació dramàtica. A Madee ens afecta poc, perquè no vivim econòmicament de la música i perquè tampoc hem estat mai uns supervendes. Ara bé, és evident s’haurà de repensar tot plegat perquè és inviable que la gent pugui dedicar-se a la música en les condicions actuals. I ara que no es poden fer concerts encara menys.

Què creus que s’hi pot fer al respecte?

S’hauria de fer un plantejament gairebé des de l’àmbit polític. Veure com es pot vehicular el fet que es pugui seguir fent música sense arrossegar-se i sense haver de dedicar-se a deu mil feines extra per poder pagar-se la carrera.

La nostra maduresa musical es tradueix en intentar oferir un missatge més positiu. El nostre so és menys rabiós ara que fa 15 anys.

Mencionaves el tema de no poder fer concerts… Abans de la pandèmia, els directes en sales també s’havien reduït molt i gairebé tot es limitava als festivals…

És una llàstima que qualsevol nit no puguis anar a veure un concert de la teva banda preferida o d’una que vols descobrir. Et veus obligat a passar per l’aro d’anar al festival i pagar una pasta per a veure un grup concret en males condicions i breument… Ho trobo com anar al Gros Mercat, al Corte Inglés o al McAuto. S’està pervertint. Potser la pandèmia és l’estocada final pel sector i arribarà el moment de repensar el que s’estava fent malament. Fem música o és un simple negoci com vendre xurros? O realment és una cosa que ha de tenir un interès?

En una entrevista a La Vanguardia deies que Madee no shavia venut mai al mainstream. A què et refereixes?

Hi ha gent que crea bandes amb una intenció molt clara: Fer música comercial que arribi al màxim de gent possible, d’aquesta manera guanyar el màxim de diners i aconseguir la fama. Nosaltres no hem seguit mai aquest camí. No hem vinculat mai la música que ens venia de gust fer al fet de si tindria més repercussió. Hem fet el que hem volgut sempre.

Tota una declaració de principis.

Em sento bastant orgullós d’això. És bastant digne no haver-nos venut a fer una cosa més comercial… Nosaltres fem el que ens agrada, les cançons són així i punto. I a qui no li agradi, que s’escolti una altra cosa.

A diferència dels discos de l’anterior etapa, l’Eternity Mingled with the Seapunt més lluminós i esperançador. És per donar un contrapunt a la situació actual?

El missatge positiu. Potser ja ens ha passat l’època d’estar torturats amb nosaltres mateixos. La nostra maduresa musical es tradueix en intentar oferir un missatge més positiu. El nostre so és menys rabiós ara que fa 15 anys.

He llegit que no voleu tornar als escenaris fins que la situació es normalitzi. Què fareu mentrestant?

Tot ho reduïm a compondre. L’altre dia llegia que els Arcade Fire també tenien material per treure tres discos de cops. Dins de la merda que està sent la pandèmia, en l’àmbit musical crec que sortiran coses molt interessants d’aquest 2020.

Autor de este artículo

Júlia - Hidden Track

PUBLICIDAD

¿Te ha gustado? ¡Compártelo!

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on whatsapp

Deja un comentario

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

Qualsevol Nit te informa que los datos de carácter personal que nos proporciones rellenando el presente formulario serán tratados por Victor Parreño Vidiella como responsable de esta web. La finalidad de la recogida y tratamiento de los datos personales que te solicitamos es para gestionar los comentarios que realizas en este blog. La legitimación se produce con el consentimiento del interesado. Como usuario e interesado te informo que los datos que me facilitas estarán ubicados en los servidores de  (proveedor de hosting de Qualsevol Nit) dentro de la UE. Ver política de privacidad del proveedor de hosting. El hecho de que no introduzcas los datos de carácter personal que aparecen en el formulario como obligatorios podrá tener como consecuencia que no atender pueda tu solicitud. Podrás ejercer tus derechos de acceso, rectificación, limitación y suprimir los datos en info@qualsevolnit.com así como el derecho a presentar una reclamación ante una autoridad de control. Puedes consultar la información adicional y detallada sobre Protección de Datos en nuestra política de privacidad.

Fes-te subscriptor/a i ajuda’ns a seguir compromesos amb el so de la nostra ciutat

SUSCRIPCIÓ ANUAL + WELCOME PACK 

60€

pagament anual (5€ al mes)

SUSCRIPCIÓ MENSUAL

6€

pagament mensual (72€ a l’any)

Si ho prefereixes, pots fer una aportació voluntària seleccionant tu mateix la quantitat que desitgis donar

Bad Gyal. Foto © Miguel López Mallach

Bad Gyal para principantes

Un día antes del 8 de marzo, Alba Farelo cumple 22 años. La cosa tiene sus entrañas, aunque a priori pueda parecer que no es así, y es que el gesto reivindicativo de esta artista marginal devenida en súperestrella industrial y mainstream procede casi casi del futuro. Bad Gyal canta como si el feminismo hubiese triunfado.

Magalí Sare i Sebastià Gris _ Foto Mireia Farran

Magalí Sare: “Jo mateixa”

La Magalí Sare es presenta a sí mateixa com una música i cantant que és carn de conservatori ‘però’ amb el grau superior de jazz, encara que sembli que siguin mons contraris. Amb el guitarrista mallorquí Sebastià Gris han publicat ‘A boy & a girl’ i l’estaran presentant el proper dimarts 10 de març a L’Auditori de Barcelona.

Lana del Rey en Barcelona

Lana del Rey para principiantes

Este mes se cumplen 34 años del nacimiento de Lana del Rey. Catapultada al estrellato como un relámpago de purpurina en el año 2012, esta cantante y compositora neoyorquina ha logrado construir una carrera sólida alrededor de una mirada muy concreta sobre el mundo contemporáneo y la creación musical desde la fama.

Egosex - Behind the song #10. © Alsina Mandarina

Egosex: Entre lo primitivo y lo futurista

En este Behind the Song #10 analizamos ‘Congo’, el último single de Egosex, con Lluís, Hug y Weka, los tres miembros de la banda barcelonesa, y profundizamos en el autodenominado género del ‘trance jungle blues’ que mezcla la electrónica, los orígenes africanos de Weka y el blues, para componer desde el dolor y la experiencia.

Musicalment al dia amb Qualsevol Nit

¿Quieres recibir las novedades musicales de Barcelona? Apúntate a nuestra newsletter. Te enviaremos cada semana nuestros mejores contenidos de autor. En primicia. Mola, ¿eh?

Qualsevol Nit te informa que los datos de carácter personal que me proporciones rellenando el presente formulario serán tratados por Victor Parreño Vidiella como responsable de esta web. La finalidad de la recogida y tratamiento de los datos personales que te solicitamos es para enviarte nuestras publicaciones, promociones de productos y/o servicios y recursos exclusivos. La legitimación se realiza a través del consentimiento del interesado. Te informamos que los datos que nos facilitas estarán ubicados en los servidores de MailChimp (proveedor de email marketing), a través de la empresa The Rocket Science Group LLC, ubicada en EEUU y acogida al EU-US Privacy Shield. Ver la política de privacidad de The Rocket Science Group LLC. El hecho de que no introduzcas los datos de carácter personal que aparecen en el formulario como obligatorios podrá tener como consecuencia que no podamos atender tu solicitud. Podrás ejercer tus derechos de acceso, rectificación, limitación y suprimir los datos en hola@qualsevolnit.com así como el derecho a presentar una reclamación ante una autoridad de control. Puedes consultar la información adicional y detallada sobre Protección de Datos en nuestra política de privacidad.

Fes-te subscriptor/a

Emporta't un Welcome pack

i ajuda'ns a seguir compromesos amb el so de la nostra ciutat