Ferran Palau: En slowmotion

L’artista de Collbató Ferran Palau presenta ‘Parc’ (Hidden Track Records, 2021) i rerememora hits dels seus útims treballs, en un concert pel Guitar Bcn a la sala BARTS de Barcelona.
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on whatsapp
Hidden Track Records

PUBLICIDAD

Des de que va decidir emprendre la seva carrera en solitari, Ferran Palau no ha parat de sorprendre’ns a cada àlbum. Sens dubte, ha aconseguit forjar una sonoritat pròpia que el distingeix dins del panorama musical català. De la mà del versàtil productor Jordi Matas –que també puja a l’escenari com a teclista, sintetitzadors i guitarra elèctrica–,  l’artista de Collbató ha vist néixer un nou gènere que defineix el seu estil: el pop metafísic.  Comparteix aquest honor amb en Joan Pons –més conegut com El Petit de Cal Eril– que també l’acompanya a la bateria, així com en Dani Comas ho fa al baix i sintetitzadors. Una banda consolidada que s’uneix en un sol cos per crear una estètica minimalista i pura.

 

Menos es más

 

“Sóc una persona de poques paraules”. Així es presentava Ferran Palau a la sala BARTS dins del Guitar Bcn 21 i així el reflecteixen les seves cançons. Melodies senzilles, ritmes tranquils i en conjunt, un slowmotion sonor que defineix la seva personalitat. El concert avançava a càmera lenta mentre l’artista busca fer música amb els mínims elements. Si parem l’orella, ens adonem que les cançons “s’aguanten” amb molt poc. Com a Amén, on la bateria és gairebé inexistent, els teclats fan un subtil coixí harmònic i les línies de baix són com sospirs. Tal com diu el mateix Ferran: “la inmesidad de la nada”.

El minimalisme musical de Ferran Palau també queda palès a les lletres –més aviat abstractes– de cada cançó. Sembla que explicar quelcom amb les paraules justes i que l’oient acabi de donar aquell últim significat sigui el seu lema. El seu últim LP, Parc, aprofundeix en aquest concepte. Lluny de buscar un llenguatge rebuscat com a treballs anteriors, Palau utilitza les paraules més bàsiques per expressar un amor sincer com a Perdó, Reflexe i Perfecte.

 

Conèixer-se a un mateix

 

Un bon artista és aquell que coneix els seus límits i sap utilitzar les eines que domina per crear el seu discurs. Ferran Palau és un clar exemple. No se’l pot conciderar un cantant melòdic ja que deixa de banda la vocalitat i utilitza el recurs de la paraula i del ritme per murmurejar les seves cançons, com a  Kevin o Univers.

Els sintetitzadors són un altre dels elements clau dels últims treballs de Palau. Ha sabut explotar al màxim aquest recurs per crear les atmosferes i els sons eteris que acompanyen la seva veu reverberada. Com a Cavall Blanc, on les paraules es queden flotant a soles amb els sintetitzadors i orgues de Matas i Comas. No és fàcil defensar amb èxit aquesta estètica sonora, però en Ferran Palau ho domina a la perfecció. Tant que a Què serà de mi es permetia jugar amb els efectes dels sintes mentre Jordi Matas solejava a la guitarra elèctrica.

Fa vint anys que Ferran Palau es començava a deixar veure damunt dels escenaris i deu anys més tard començava la seva carrera en solitari amb L’aigua del rierol (Amniòtic Records, 2012). La trajectòria és llarga i l’evolució ha sigut constant. Des del folk obscur d’Anímic a la cançó d’autor indie dels seus orígens, i que finalment ha esdevingut el pop metafísic que el defineix avui en dia. Amb l’àlbum Parc, Palau tanca una trilogia sonora que va començar amb Blanc i continuar amb Kevin, on els beats i els sintetitzadors han estat els amics inseparables de Palau.

Ferran Palau. © Miguel López Mallach
Ferran Palau | © Miguel López Mallach
Ferran Palau. © Miguel López Mallach
Ferran Palau | © Miguel López Mallach
Ferran Palau. © Miguel López Mallach
Ferran Palau | © Miguel López Mallach
Ferran Palau. © Miguel López Mallach
Ferran Palau | © Miguel López Mallach

Autores de este artículo

Miguel López Mallach

Miguel López Mallach

De la Generación X, también fui a EGB. Me ha tocado vivir la llegada del Walkman, CD, PC de sobremesa, entre otras cosas.
Perfeccionista, pero sobre todo, observador. Intentando buscar la creatividad y las emociones en cada encuadre.

Alicia Música

PUBLICIDAD

Deja un comentario

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

Qualsevol Nit te informa que los datos de carácter personal que nos proporciones rellenando el presente formulario serán tratados por Victor Parreño Vidiella como responsable de esta web. La finalidad de la recogida y tratamiento de los datos personales que te solicitamos es para gestionar los comentarios que realizas en este blog. La legitimación se produce con el consentimiento del interesado. Como usuario e interesado te informo que los datos que me facilitas estarán ubicados en los servidores de  (proveedor de hosting de Qualsevol Nit) dentro de la UE. Ver política de privacidad del proveedor de hosting. El hecho de que no introduzcas los datos de carácter personal que aparecen en el formulario como obligatorios podrá tener como consecuencia que no atender pueda tu solicitud. Podrás ejercer tus derechos de acceso, rectificación, limitación y suprimir los datos en info@qualsevolnit.com así como el derecho a presentar una reclamación ante una autoridad de control. Puedes consultar la información adicional y detallada sobre Protección de Datos en nuestra política de privacidad.

Fes-te subscriptor/a i ajuda’ns a seguir compromesos amb el so de la nostra ciutat

SUSCRIPCIÓ ANUAL + WELCOME PACK 

60€

pagament anual (5€ al mes)

SUSCRIPCIÓ MENSUAL

6€

pagament mensual (72€ a l’any)

Si ho prefereixes, pots fer una aportació voluntària seleccionant tu mateix la quantitat que desitgis donar

Concierto de Amen Dunes en La [2] de Apolo. Foto © Víctor Parreño.

Amen Dunes: De espaldas al público

Amen Dunes no conectó demasiado con el público de Barcelona (estuvo hace un par de noches en La [2] de Apolo). Tampoco lo hizo su telonero, Lauren Auder.

Bilal. Foto © Marina Tomàs Roch

Bilal: Is that jazz?

El cantante de Philadelphia Bilal hizo gala de su amplia gama de registros que va del jazz y al R&B pasando por el soul, en la presentaión de su último trabajo ‘In Another Life’ en La [2] de Apolo.

Musicalment al dia amb Qualsevol Nit

¿Quieres recibir las novedades musicales de Barcelona? Apúntate a nuestra newsletter. Te enviaremos cada semana nuestros mejores contenidos de autor. En primicia. Mola, ¿eh?

Qualsevol Nit te informa que los datos de carácter personal que me proporciones rellenando el presente formulario serán tratados por Victor Parreño Vidiella como responsable de esta web. La finalidad de la recogida y tratamiento de los datos personales que te solicitamos es para enviarte nuestras publicaciones, promociones de productos y/o servicios y recursos exclusivos. La legitimación se realiza a través del consentimiento del interesado. Te informamos que los datos que nos facilitas estarán ubicados en los servidores de MailChimp (proveedor de email marketing), a través de la empresa The Rocket Science Group LLC, ubicada en EEUU y acogida al EU-US Privacy Shield. Ver la política de privacidad de The Rocket Science Group LLC. El hecho de que no introduzcas los datos de carácter personal que aparecen en el formulario como obligatorios podrá tener como consecuencia que no podamos atender tu solicitud. Podrás ejercer tus derechos de acceso, rectificación, limitación y suprimir los datos en hola@qualsevolnit.com así como el derecho a presentar una reclamación ante una autoridad de control. Puedes consultar la información adicional y detallada sobre Protección de Datos en nuestra política de privacidad.

Fes-te subscriptor/a

Emporta't un Welcome pack

i ajuda'ns a seguir compromesos amb el so de la nostra ciutat