Galgo Lento: El bucle del dia a dia

Tot va començar quant el seu germà li va demanar que fes una cançó amb ell. La cosa li va molar i ho va continuar pel seu compte fins que es va convertir en la seva passió. Sense pressa però sense pausa, Galgo Lento ha publicat ‘Dies i Dies’ (Luup Records, 2021)’.
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on whatsapp
LEM 2021

PUBLICIDAD

A vegades el millor és parar-se en sec i escoltar. Per això de tant en tant demanem als músics que s’expressin i que ens expliquin la seva història per ells mateixos. Sense guió, sense preguntes. Simplement els donem espai i ells parlen. Aquesta vegada és en Martí Galán, qui ens explica com es va iniciar en el món de la música i com es va anar forjant el projecte Galgo Lento, amb l’ajuda d’amics i família, fins a dia d’avui.

Per presentar-me a mi i al que estic fent amb el meu projecte, Galgo Lento, em va molt bé visualitzar-ho i plasmar-ho amb dies.

Començaré pel principi, que si comencés pel final, no s’entendria res. Tot va començar quan, un dia, el meu germà Albert em va dir: “Vols provar de fer una cançó amb mi?”. Jo no sabia res de música més enllà del que escoltava als meus auriculars dia si dia també. Vam anar a la seva habitació on hi tenia un Mac molt antic amb el Logic Pro X, un teclat midi i una targeta de so. Vam obrir un projecte nou i em va ensenyar les quatre nocions bàsiques de la producció.

Al moment no em va fascinar la idea, però, al cap d’uns dies, estant sol a casa sense saber que fer, vaig decidir anar a l’habitació del meu germà per intentar recrear una cançó que tenia en bucle. Era Shadow Man, de la Noname. La progressió d’acords, el ritme, en general, els sons d’aquella cançó i de l’àlbum sencer em van captivar durant molts dies. Així doncs, vaig estar –no sé ni quantes hores– fins que finalment vaig aconseguir crear (ni de conya) una instrumental semblant. Em vaig escriure quatre rimes sense cap mena de gràcia i vaig anar corrents a ensenyar’ls-hi als meus amics.

Tots van fer com si no hagués passat res, suposo que era terrible. Recordo alguna rima, però no ho penso posar aquí. Eren terribles, sí. Van anar passant els dies i jo no podia sortir de l’habitació del meu germà, vaig descobrir què era samplejar, què feien cada un dels efectes que hi havia al programa, em posava tutorials del Youtube, mirava vídeos de gent produir, no podia pensar en una altra cosa que no fos música. D’això farà cinc anys i mica en mica vaig anar aprenent cada vegada més. De manera totalment autodidacta vaig aprendre a tocar el piano, els meus amics i la meva parella em van regalar una guitarra, així que vaig aprendre a tocar també la guitarra.

Arribats a aquest punt, la música era la meva passió, em passava el dia fent instrumentals i posant melodies de veu guiades per l’autotune nadiu del programa. Els meus amics, la meva família i la meva parella estaven tot el dia rebent demos de cançons (algunes) molt dolentes, però que cada vegada eren millors. Llavors va arribar el dia en el qual decidir treure el meu primer projecte. Em fa vergonya compartir-lo per aquí, qui el trobi que el gaudeixi si pot. D’això va fer un any aquest gener.

És un pròleg bastant extens, però necessari per entendre que hi ha darrere de Galgo Lento i sobretot entendre el procés que hi ha hagut darrere de Dies i Dies. Sent sincer no tinc ni la més remota idea de quan vaig començar la primera cançó de l’àlbum. Durant la quarantena vaig fer molta música, però si no recordo malament cap de les que ha acabat entrant al producte final la vaig començar durant aquells dies. De fet, hi ha temes a l’àlbum que vaig composar fa relativament poc.

El concepte va sorgir a través del mètode amb el qual faig música. Una cançó neix i s’acaba, en un mateix dia. No és quelcom del que estigui molt orgullós, i de cara al futur vull acabar de perfeccionar aquesta metodologia, ja que he acabat descartant cançons amb molt potencial pel simple fet de no poder-la acabar al mateix dia. Òbviament el producte final no el vaig aconseguir amb només un dia per cançó, però volia ser capaç de descartar o seleccionar una cançó per la primera impressió; ni afegir una secció ni un vers més, el que creava en un dia es quedava, en molts casos, igual, sobretot la part instrumental.

Més endavant s’hi afegiria al procés l’Aleix, que és qui m’ha mesclat i masteritzat els temes de l’àlbum a Camaleó. Amb ell vaig poder regravar algunes veus i algunes línies de baix. La seva feina ha estat collonuda perquè ha aconseguit que l’essència de les gravacions a la meva habitació no es perdés, que era una de les coses que més por em feia de passar la meva música per un estudi professional.

A la gent de Luup Records els hi dec moltíssim, igual que a l’Otto i als Bounties. Van ser les primeres persones que van veure potencial en mi, i estic molt content i orgullós de formar part d’un segell tan ben parit. Ha estat un procés molt maco però també una mica estressant. De cop i volta tenia deadlines, videoclips, havia de muntar una banda pels directes… tot el que fins ara havia sigut per diversió i pel simple fet de crear música que m’agradés, ara tenia sentit, d’un dia per l’altre.

El títol de l’àlbum intenta reflectir aquest canvi, aquest bucle infinit de dies i dies de fer música que finalment ha tingut sentit, que conjuntament ha donat forma a una època i un dels moments més macos del que porto de vida. Estic molt agraït pel que m’està passant. Aquest projecte bàsicament els hi dedico a aquelles persones que han estat al meu costat durant tots aquests anys, mesos i dies.

Galgo Lento © Malena de Juan - QN
Martí Galán, Galgo Lento | © Malena de Juan
Galgo Lento © Malena de Juan - QN
Martí Galán, Galgo Lento | © Malena de Juan

Autores de este artículo

EGE, Carlos Gasca

PUBLICIDAD

Deja un comentario

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

Qualsevol Nit te informa que los datos de carácter personal que nos proporciones rellenando el presente formulario serán tratados por Victor Parreño Vidiella como responsable de esta web. La finalidad de la recogida y tratamiento de los datos personales que te solicitamos es para gestionar los comentarios que realizas en este blog. La legitimación se produce con el consentimiento del interesado. Como usuario e interesado te informo que los datos que me facilitas estarán ubicados en los servidores de  (proveedor de hosting de Qualsevol Nit) dentro de la UE. Ver política de privacidad del proveedor de hosting. El hecho de que no introduzcas los datos de carácter personal que aparecen en el formulario como obligatorios podrá tener como consecuencia que no atender pueda tu solicitud. Podrás ejercer tus derechos de acceso, rectificación, limitación y suprimir los datos en info@qualsevolnit.com así como el derecho a presentar una reclamación ante una autoridad de control. Puedes consultar la información adicional y detallada sobre Protección de Datos en nuestra política de privacidad.

Fes-te subscriptor/a i ajuda’ns a seguir compromesos amb el so de la nostra ciutat

SUSCRIPCIÓ ANUAL + WELCOME PACK 

60€

pagament anual (5€ al mes)

SUSCRIPCIÓ MENSUAL

6€

pagament mensual (72€ a l’any)

Si ho prefereixes, pots fer una aportació voluntària seleccionant tu mateix la quantitat que desitgis donar

Janis Joplin. © Carmen Virginia Grisolía

Janis Joplin, la reina blanca del blues

Tal día como hoy, 50 años atrás, Janis Joplin fue encontrada muerta en un hotel de Los Ángeles. Una sobredosis apagaba, trágica y prematuramente, una vida degustada vertiginosamente y exprimida aceleradamente. Su muerte dio paso al nacimiento del mito y leyenda de la mejor cantante blanca de blues.

Entrevista a Kiko Veneno. 'Hambre'. Foto © Jordi Vidal

Kiko Veneno tiene el corazón hambriento

Se define como andaluz, con mucho respeto por el flamenco. No teme al opinar de política, aunque no cree que la manera sea «sacando el colmillo». Kiko Veneno cuenta el detrás de cámara de su disco ‘Hambre’, nos habla de Rosalía, C. Tangana y otros temas de actualidad.

Sr. Chen

Los dolores de cabeza del Sr. Chen

Después del single ‘Ai Dolores’, el cantante y productor nos presenta su tercer trabajo en solitario: ‘Como no hacer un trío’. En este autoperfil Sr. Chen nos habla de su trayectoria hasta llegar a la música y sus reflexiones dentro de este mundo.

Musicalment al dia amb Qualsevol Nit

¿Quieres recibir las novedades musicales de Barcelona? Apúntate a nuestra newsletter. Te enviaremos cada semana nuestros mejores contenidos de autor. En primicia. Mola, ¿eh?

Qualsevol Nit te informa que los datos de carácter personal que me proporciones rellenando el presente formulario serán tratados por Victor Parreño Vidiella como responsable de esta web. La finalidad de la recogida y tratamiento de los datos personales que te solicitamos es para enviarte nuestras publicaciones, promociones de productos y/o servicios y recursos exclusivos. La legitimación se realiza a través del consentimiento del interesado. Te informamos que los datos que nos facilitas estarán ubicados en los servidores de MailChimp (proveedor de email marketing), a través de la empresa The Rocket Science Group LLC, ubicada en EEUU y acogida al EU-US Privacy Shield. Ver la política de privacidad de The Rocket Science Group LLC. El hecho de que no introduzcas los datos de carácter personal que aparecen en el formulario como obligatorios podrá tener como consecuencia que no podamos atender tu solicitud. Podrás ejercer tus derechos de acceso, rectificación, limitación y suprimir los datos en hola@qualsevolnit.com así como el derecho a presentar una reclamación ante una autoridad de control. Puedes consultar la información adicional y detallada sobre Protección de Datos en nuestra política de privacidad.

Fes-te subscriptor/a

Emporta't un Welcome pack

i ajuda'ns a seguir compromesos amb el so de la nostra ciutat