Joan Miquel Oliver: L’oasi d’una revetlla d’estiu

L’artista de Sòller Joan Miquel Oliver, rememora els 15 anys del ‘Surfistes a càmera lenta’ (Produccions Blau, 2006) en un concert marcat per la pandèmia a la sala BARTS.
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on whatsapp
Marco Fonktana - 'Crooner'

PUBLICIDAD

Quan Joan Miquel Oliver va presentar Surfistes a càmera lenta l’any 2006, difícilment s’imaginava que 15 anys després celebraria el seu llançament a la Sala Barts de Barcelona. Tot i la seva íntima relació amb la ciència-ficció i les distòpies, el que segur no podia imaginar era que ho faria en unes condicions com les actuals. En un context pandèmic marcat per les mascaretes i el gel hidroalcohòlic, el músic de Sòller ha repassat el seu àlbum de debut en solitari davant d’una platea plena fins al límit que les autoritats sanitàries permeten.

Els concerts pandèmics són una escena curiosa de veure i una experiència estranya de viure. Més enllà de la presa de temperatura prèvia a entrar al recinte, l’ambient que es genera transcorre entre la il·lusió per reconquerir el petit espai de llibertat que representa la cultura, la timidesa col·lectiva que provoca el fet de voler respectar al màxim les normes de distanciament social i la melancolia de trobar a faltar elements tan inherents als concerts com les begudes o la barra.

Aquests elements enyorats haurien encaixat perfectament ahir amb l’escenografia de revetlla d’estiu amb què Joan Miquel Oliver es va presentar juntament amb els altres membres del seu ‘power trio’, els músics Xarli Oliver (percussions) i Jaume Manresa (teclat). Bombetes penjades d’un cordill, camises amb elements florals… El millor entorn possible per a crear un oasi enmig de la situació actual i viatjar en el temps per a revisar, gairebé al complet, un àlbum eminentment estiuenc com és el Surfistes a càmera lenta.

La nit va arrancar amb Rellotge, cançó que reflexiona sobre el pas del temps, i va seguir amb Emerson fitipaldi, dedicatòria final en portuguès al mític pilot de Fòrmula 1 brasiler inclosa. Després Surfistes a càmera lenta, peça que dóna nom al disc i que va despertar els primers aplaudiments continguts entre el públic. Fent gala del seu sempre trapella i particular sentit de l’humor, Joan Miquel Oliver ha reconegut no haver estat mai a París abans d’interpretar M’encanta París: “Si algun dia viatjo a París i no m’agrada, ja no la podré cantar més. Però avui encara té vigència”, va dir entre rialles del públic. Rialles que es van transformar en crits d’admiració amb l’aclaparador interludi amb el teclat que es va marcar en solitari Jaume Manresa davant l’atenta mirada de complicitat del mateix Oliver.

Tots els temes del Surfistes a càmera lenta van ser interpretats amb arranjaments específicament preparats per a l’ocasió. No van ser una excepció Petit homenet, amb l’artista mallorquí tocant la flauta, i la coneguda Foto on, entre repeticions del mantra “Tu m’entens”, el trio de músics va demostrar que la catalogació de ‘power trio’ no és només un running gag del mateix artista de Sòller, sinó també una realitat.

Resulta gairebé impossible valorar la resposta del públic en un concert pandèmic. La mascareta impedeix veure les reaccions facials de la gent i els habituals càntics o balls queden ara substituïts per tímids moviments de cap i repicades amb els peus contra el terra. És impossible distingir els seguidors més acèrrims de l’artista, dels més casuals o dels que han assistit a la vetllada a conseqüència d’algun compromís. Tampoc es pot saber si els assistents han fet els deures i se saben les cançons. A més, l’encotillament col·lectiu que genera la distància social desinfla qualsevol intent de mostrar-se eufòric o entusiasmat. Tot i aquesta fredor generalitzada, Joan Miquel Oliver no es va cansar de donar les gràcies al públic per, tot i les circumstàncies, haver-se acostat a la Barts.

Un cop acabat l’homenatge al primer disc de la seva trajectòria en solitari, l’artista mallorquí va iniciar un altre viatge, en aquest cas, a través de les peces que més fortuna han fet de la seva trajectòria. “Abans que demaneu el retorn de l’import de l’entrada, que sapigueu que seguirem. Tocarem alguns èxits i fracassos de la meva carrera”, va dir amb un somriure sorneguer. En aquest punt, cançons com Elektra, Marès a Radial, Final Feliç i Sa Música es van entrellaçat despertant un entusiasme creixent entre el públic.

Els bisos van ser protagonitzats per La rumba del temps, interpretada per Oliver amb l’ukelele, i Lego, que ha tornat a posar de manifest la magnífica química musical que manté la formació amb una coda final poderosa. Un cop acabada la música, la tornada a la realitat va ser abrupta: Tocava sortir ordenadament de la sala i, com que ja s’havia superat l’hora del toc que queda, tornar de pressa cap a casa. Tot i que l’entrada exerceix de salconduit, feia massa fred per temptar a la sort.

Joan Miquel Oliver. © Dani Alvarez
Joan Miquel Oliver | © Dani Alvarez
Joan Miquel Oliver. © Dani Alvarez
Jaume Manresa, Joan Miquel Oliver | © Dani Alvarez
Joan Miquel Oliver. © Dani Alvarez
Joan Miquel Oliver | © Dani Alvarez
Joan Miquel Oliver. © Dani Alvarez
Xarli Oliver, Joan Miquel Oliver | © Dani Alvarez
Joan Miquel Oliver. © Dani Alvarez
Joan Miquel Oliver | © Dani Alvarez

Autores de este artículo

Dani Alvarez

Dani Alvarez

Bolerista y fotógrafo. Como fotógrafo, especializado en fotografía de espectáculos. Dentro de la fotografía de espectáculos, especializado en jazz. Dentro del jazz, especializado en músicos que piensan. Trabajo poco, la verdad.

Vienna - 'Tot allò que una vesprada morí en les bicicletes'

PUBLICIDAD

¿Te ha gustado? ¡Compártelo!

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on whatsapp

Deja un comentario

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

Qualsevol Nit te informa que los datos de carácter personal que nos proporciones rellenando el presente formulario serán tratados por Victor Parreño Vidiella como responsable de esta web. La finalidad de la recogida y tratamiento de los datos personales que te solicitamos es para gestionar los comentarios que realizas en este blog. La legitimación se produce con el consentimiento del interesado. Como usuario e interesado te informo que los datos que me facilitas estarán ubicados en los servidores de  (proveedor de hosting de Qualsevol Nit) dentro de la UE. Ver política de privacidad del proveedor de hosting. El hecho de que no introduzcas los datos de carácter personal que aparecen en el formulario como obligatorios podrá tener como consecuencia que no atender pueda tu solicitud. Podrás ejercer tus derechos de acceso, rectificación, limitación y suprimir los datos en info@qualsevolnit.com así como el derecho a presentar una reclamación ante una autoridad de control. Puedes consultar la información adicional y detallada sobre Protección de Datos en nuestra política de privacidad.

Fes-te subscriptor/a i ajuda’ns a seguir compromesos amb el so de la nostra ciutat

SUSCRIPCIÓ ANUAL + WELCOME PACK 

60€

pagament anual (5€ al mes)

SUSCRIPCIÓ MENSUAL

6€

pagament mensual (72€ a l’any)

Si ho prefereixes, pots fer una aportació voluntària seleccionant tu mateix la quantitat que desitgis donar

Ian Siegal. © Marina Tomàs Roch

Ian Siegal: Ansiado retorno

Tras un año de inevitable sequía, el blues volvió a Badalona. El británico Ian Siegal fue el encargado de inaugurar, en el Teatre Zorrilla, una nueva edición del festival Blues & Ritmes, evento imprescindible para cualquier amante de la música con raíces. Que empiece la fiesta.

Pascal Comelade - BAM 2019

Pascal Comelade: La sardana galàctica està trista

El músic rossellonès s’acomiada de la feixuga tasca de fer concerts. La duresa de la decisió va convocar, a l’avinguda de la Catedral, un públic devot que entén que el rock i la música tradicional són la mateixa cosa.

Destroyer, Bikini

Destroyer: Días de vino y rosas

Los canadienses Destroyer, proyecto personal de Dan Bejar, presentaron en la sala Bikini de Barcelona su último trabajo ‘Ken’ (Merge Records / Dead Oceans, 2017).

Musicalment al dia amb Qualsevol Nit

¿Quieres recibir las novedades musicales de Barcelona? Apúntate a nuestra newsletter. Te enviaremos cada semana nuestros mejores contenidos de autor. En primicia. Mola, ¿eh?

Qualsevol Nit te informa que los datos de carácter personal que me proporciones rellenando el presente formulario serán tratados por Victor Parreño Vidiella como responsable de esta web. La finalidad de la recogida y tratamiento de los datos personales que te solicitamos es para enviarte nuestras publicaciones, promociones de productos y/o servicios y recursos exclusivos. La legitimación se realiza a través del consentimiento del interesado. Te informamos que los datos que nos facilitas estarán ubicados en los servidores de MailChimp (proveedor de email marketing), a través de la empresa The Rocket Science Group LLC, ubicada en EEUU y acogida al EU-US Privacy Shield. Ver la política de privacidad de The Rocket Science Group LLC. El hecho de que no introduzcas los datos de carácter personal que aparecen en el formulario como obligatorios podrá tener como consecuencia que no podamos atender tu solicitud. Podrás ejercer tus derechos de acceso, rectificación, limitación y suprimir los datos en hola@qualsevolnit.com así como el derecho a presentar una reclamación ante una autoridad de control. Puedes consultar la información adicional y detallada sobre Protección de Datos en nuestra política de privacidad.

Fes-te subscriptor/a

Emporta't un Welcome pack

i ajuda'ns a seguir compromesos amb el so de la nostra ciutat