Spotify, vull ser un esnob però m’agrada l’slowcore

Les maneres de conèixer música nova han canviat, però hi ha gustos que ens defineixen i compartir cançons amb persones afins és tan efectiu com fer cas dels algoritmes d’Spotify.
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on whatsapp

PUBLICIDAD

M’agrada pensar que soc un esnob, un modernista. Abraço les tendències i tot allò nou m’encanta només pel fet de ser nou. No vull tenir res a veure amb els hikikomoris musicals dels quals parlava Anabel Vélez en la seva última columna. Soc d’aquelles persones que encara troben plaer en la idea de llegir crítiques de discos acabats de sortir del forn, i m’esforço per escoltar aquells que no acabo d’entendre. Però també sé que no sóc tan eclèctic com voldria.

Vaig arribar al drill, per exemple, gràcies als meus alumnes. Un dia vaig captar al vol una cançó que no coneixia i vaig demanar a l’adolescent de primera fila que em digués què era allò que cantava: Skinny Flex, va dir. Un cop a casa, colzes: Google, Youtube i Spotify. Vaig descobrir sons nous, artistes interessants i vaig entendre d’on sortia el gènere. M’hi va ajudar també la feina que fa la gent d’El Bloque, que ha estat el meu far en tot això dels sons urbans. Ara ja ho podia gaudir, en podia parlar i no faria el ridícul. Però el drill no és el meu so. No m’hi veig.

El 9 d’abril, en canvi, es va publicar l’últim single de San Jerónimo, el grup de María Mieres i Nacho Iglesias. Ells són una parella d’asturians que fan cançons com les que a mi m’agraden, amb sons eteris, tempos lents i bones melodies… Maleït sigui. Si soc un esnob, un modernista, no hauria de poder dir una cosa com aquesta. Tan previsible sóc? La resposta és que sí.

A Mieres la vaig començar a seguir fa molt de temps a Instagram: crec que per les fotos que penjava de casa seva, del bosc i dels discos. Em semblava que tenia molt bon gust, o almenys un gust que s’assemblava al meu. Des de llavors, no ha deixat de descobrir-me música a través dels seus stories en aquesta xarxa: Ruby Haunt, Hailaker, Alice Boman, Gia Margaret

Agraeixo infinit que la música m’arribi de persones i no d’algoritmes, però he crescut en un entorn que premia ser el primer d’arribar a un artista, així que un dia vaig escriure a Mieres tot desesperat: “¿Por qué?¿Por qué siempre me descubres cosas? ¿Cómo lo haces? ¿Quién es tu dealer? ¿Hay algún fanzine, revista internacional, canal de Youtube, podcast, algo que debería estar leyendo, viendo o escuchando y que se me está escapando?”.

Em va respondre rient que, en general, hi arribava a través del radar d’Spotify: “Me gustaria darte un canal más sofisticado, pero no lo hay”, va dir. A mi, potser per culpa de fer veure que sóc un esnob eclèctic, Spotify no m’acaba de conèixer. Ni el descobriment setmanal ni el radar de novetats del divendres acaben d’afinar els meus gustos i interessos. Se li escapen coses que crec que, pels meus hàbits d’ús, m’hauria d’oferir.

Un temps després, vaig tornar a enviar un missatge a Mieres. Jo acabava de sentir un disc que creia que li agradaria i que ella encara no havia compartit: Lifetime, d’Euphoria Again. Va respondre aviat: “Llevo 30 segundos de la primera canción y presiento que me va a chiflar”. Jo sabia que compartiríem aquesta sensació. Ella, com jo, acabava de reconèixer un codi.

El disc és nou, sí, però ens sona familiar. Ens parla, a cau d’orella, amb un idioma musical que ens identifica, que ens defineix. De fet, jo hi havia arribat perquè estic subscrit a l’etiqueta ‘slowcore’ de Bandcamp. Un correu de tant en tant em descobreix joies com deathcrash, per exemple. I tot i així, quan algú encara em fa aquella pregunta de: “Quina música escoltes?”. Jo dic “de tot”, enlloc de dir “slowcore”. Però en la intimitat, quan Spotify m’ofereix deathcrash després de dies escoltant-ho, penso: “Vas tard, col·lega. Ja pot espavilar el teu algoritme”.

El 2019, Dani Cantó va parlar a l’escoleta organitzada per Nativa sobre com funciona Spotify a l’hora de proposar-te recomanacions i de fer llistes, i de com de nociva pot arribar a ser la lògica d’aquests algoritmes: Spoti Politics: ¿podría el algoritmo de Spotify influenciar nuestro voto?, es titulava la sessió.

Jo no hi havia pogut assistir, però el tema m’interessava molt i durant molt de temps he estat relativament orgullós de despistar l’algoritme de l’aplicació. “Si no em convences, si no em coneixes, no podràs manipular-me”, pensava jo, tot pagant religiosament la meva quota d’Spotify familiar, en la qual hi ha la meva parella, el meu cunyat, el meu sogre, la meva germana i el meu pare. “Ara torna-li a dir a Spotify que no et coneix”, em diu una veueta.

La decepció més gran amb mi mateix ha arribat aquesta setmana. Finalment, Spotify m’ha ofert una llista que sento que m’identifica. A l’aplicació no hi trobareu res corporatiu sobre slowcore. No reconeix ni que existeixi. És molt pitjor que això. Spotify no en té prou de calar-me, sinó que ha volgut humiliar-me. La llista es diu ‘Melancolía indie’ i 366.000 persones hem fet saber que ens agrada. Spotify se m’ha endut en un racó i m’ha dit, ben fluixet: “Deixa-ho. Ets una persona trista i afectada. No t’ho havia volgut dir abans, però tu t’ho has buscat”.

Autor de este artículo

Microscopi, Adrià Plana

PUBLICIDAD

Deja un comentario

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

Qualsevol Nit te informa que los datos de carácter personal que me proporciones rellenando el presente formulario serán tratados por Victor Parreño Vidiella como responsable de esta web. La finalidad de la recogida y tratamiento de los datos personales que te solicitamos es para enviarte nuestras publicaciones, promociones de productos y/o servicios y recursos exclusivos. La legitimación se realiza a través del consentimiento del interesado. Te informamos que los datos que nos facilitas estarán ubicados en los servidores de MailChimp (proveedor de email marketing), a través de la empresa The Rocket Science Group LLC, ubicada en EEUU y acogida al EU-US Privacy Shield. Ver la política de privacidad de The Rocket Science Group LLC. El hecho de que no introduzcas los datos de carácter personal que aparecen en el formulario como obligatorios podrá tener como consecuencia que no podamos atender tu solicitud. Podrás ejercer tus derechos de acceso, rectificación, limitación y suprimir los datos en hola@qualsevolnit.com así como el derecho a presentar una reclamación ante una autoridad de control. Puedes consultar la información adicional y detallada sobre Protección de Datos en nuestra política de privacidad.

Fes-te subscriptor/a i ajuda’ns a seguir compromesos amb el so de la nostra ciutat

SUSCRIPCIÓ ANUAL + WELCOME PACK 

60€

pagament anual (5€ al mes)

SUSCRIPCIÓ MENSUAL

6€

pagament mensual (72€ a l’any)

Si ho prefereixes, pots fer una aportació voluntària seleccionant tu mateix la quantitat que desitgis donar

El setmanari musical #33. Lildami, Huntza i Kickbombo.

El setmanari musical #33

Avui al setmanari musical: retorns internacionals (Coldplay, Adele, Cristina Aguilera), col·laboracions sorprenents (Lildami, Huntza i Kickbombo), bones notícies per la cultura i concerts recomanats.

el setmanari musical #32, Charlie Cunningham - Singulars

El setmanari musical #32

Avui al setmanari musical: Singular, Festival de Jazz de Barcelona, Mutek, Samantha Hudson, Nicki Nicole, Adele i les millors novetats!

Lady Gaga i salut mental

It’s okay to cry (està bé plorar)

Què tenen en comú Lady Gaga, Kanye West, Taylor Swift, Residente o Kendrick Lamar? Tots són artistes mainstream, que arrosseguen milions de seguidors… Però a més d’això, han revelat en la seva música que pateixen o han patit problemes de salut mental.

Javiera Mena

El setmanari musical #31

Avui al setmanari musical: Mira.mov, IN-EDIT, Ciutat Flamenco, noves confirmacions del Cruïlla de Primavera, Amaia, Javiera Mena… i moltes novetats més! T’apropem l’actualitat músical per estar al dia!

Musicalment al dia amb Qualsevol Nit

¿Quieres recibir las novedades musicales de Barcelona? Apúntate a nuestra newsletter. Te enviaremos cada semana nuestros mejores contenidos de autor. En primicia. Mola, ¿eh?

Qualsevol Nit te informa que los datos de carácter personal que me proporciones rellenando el presente formulario serán tratados por Victor Parreño Vidiella como responsable de esta web. La finalidad de la recogida y tratamiento de los datos personales que te solicitamos es para enviarte nuestras publicaciones, promociones de productos y/o servicios y recursos exclusivos. La legitimación se realiza a través del consentimiento del interesado. Te informamos que los datos que nos facilitas estarán ubicados en los servidores de MailChimp (proveedor de email marketing), a través de la empresa The Rocket Science Group LLC, ubicada en EEUU y acogida al EU-US Privacy Shield. Ver la política de privacidad de The Rocket Science Group LLC. El hecho de que no introduzcas los datos de carácter personal que aparecen en el formulario como obligatorios podrá tener como consecuencia que no podamos atender tu solicitud. Podrás ejercer tus derechos de acceso, rectificación, limitación y suprimir los datos en hola@qualsevolnit.com así como el derecho a presentar una reclamación ante una autoridad de control. Puedes consultar la información adicional y detallada sobre Protección de Datos en nuestra política de privacidad.

Fes-te subscriptor/a

Emporta't un Welcome pack

i ajuda'ns a seguir compromesos amb el so de la nostra ciutat