Festival Altaveu 2021: En intimitat

Aquest passat cap de setmana s’ha celebrat la 32a edició del Festival Altaveu, a Sant Boi de Llobregat. En petit format, més proper, però el mateix festival de sempre.
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on whatsapp
Hidden Track Records

PUBLICIDAD

El Festival Altaveu segueix sumant anys d’història i pot presumir de ser un dels festivals públics més antics de Catalunya. La qualitat i la varietat musical el caracteritza. Aquest any, però, s’han hagut d’adaptar a les circumstàncies com era d’esperar. Han apostat per un format més íntim per poder seguir gaudint-lo seguint les mesures sanitàries, “rebaixant tensions i respirant amb tranquil·litat” tal com diuen ells mateixos. Ens apropem a Sant Boi durant divendres i dissabte per descobrir part d’una cartellera carregada d’artistes consolidats i emergents.

La nit de divendres

 

Arribem a la ciutat metropolitana, l’ambient havia refrescat per la pluja que havia travessat la ciutat feia unes hores. Recorrem els seus petits carrers per dirigir-nos al Teatre de l’Ateneu, ubicació d’última hora degut a les afectacions climàtiques. Allà vam escoltar dues propostes emergents ben diferents, Amaia Miranda i Ana Brenes. Les descobrim.

La guitarrista i compositora bilbaïna Amaia Miranda va donar el tret de sortida del festival. Ens va presentar en primícia el seu primer disc, que aviat sortirà a la llum, i que evoca el seu gust per diferents estils musicals. Aquesta varietat es feia palesa al llarg del concert, de vegades amb una sonoritat més clàssica a la guitarra i d’altres més pop. Les seves cançons representen diferents sentiments amb els que ha conviscut durant aquest temps: el desig per tornar a la seva terra o la teràpia d’autoajuda per reconciliar-se amb la guitarra. “Els músics tenim una mena d’amor-odi cap al nostre instrument” deia. Per acabar, vam conèixer la vessant cinèfila de l’artista, ja que el seu single Cuando se nos mueran los amores, està inspirat en una serie. Potser us sona la pel·licula Solo los amantes sobreviven, però si no us sona gens, tranquils, ella mateixa no ens la recomana gens. Això i tot, li va servir de font d’inspiració per compondre una cançó que porta el mateix títol que el film.

Al mateix escenari, però amb una proposta musical ben diferent. Vam passar de la calma i sensibilitat d’Amaia Miranda al flamenco expressiu d’Ana Brenes. La cantaora d’Extremadura anava acompanyada del guitarrista Toni Abellán i van tocar un repertori tradicional de la seva terra, “una no puede renegar de donde ella viene”, deia orgullosa. Vam escoltar estils variats com una nana cantada a cappella o una bambera –anomenada Camino– que en els seus orígens era un cante que s’interpretava al parc.

L’artista, descalça, va interpretar el tema movent-se per tot l’escenari fent al·lusió al títol de la peça. També va sonar una saeta, el que ella descriu com un “canto de fe”. Agenollada a terra, va interpretar el tema amb una gran devoció. A més, la cantaora va deixar entreveure la seva declinació per la poesia recitant un poema entre cante i cante. Un concert breu, d’escassos 30 minuts, però l’artista va treure tot el seu potencial amb màxima naturalitat davant de tot el Teatre de l’Ateneu.

Tocava canviar d’ubicació. Gràcies al fet que la pluja no va tornar per Sant Boi, el concert de l’artista internacional Joana Serrat es va poder celebrar a Can Castells. Un pati agradable, rodejat de verd i amb unes còmodes tauletes per poder gaudir del concert amb una benvinguda consumició. La cantant i guitarrista és d’Osona, però la seva música ens transporta al folk nordamericà. Al concert van sonar el temes del recentment estrenat disc Hardcore from the Heart (Great Canyon Records, 2021) i ens va explicar el que volia transmetre amb ell. Missatges com voler viure totes les vides possibles, no perdre a la gent que estimes, fantasies i desitjos… o a How to make you love me que representa els dies feliços que passava a l’estudi i que desitjaria viure per sempre. “Faig cançons perquè són la manera de viure eternament allò que s’acaba”. Joana Serrat i la seva banda amb la nova incorporació d’Emili Bosch (de B1N0) als teclats van tancar la nit del primer dia d’Altaveu. Delícia sonora a càrrec d’una de les millors artistes del país.

La nit de dissabte

 

Aquest cop, sense rastre de pluja. Un ambient agradable amb la posta de sol a les nostres esquenes per gaudir de dos concerts a l’aire lliure. Delafé y Los Hermanos Cubero, dues propostes musicals consolidades que probablement no necessiten presentació. Aquest cop, als Jardins de l’Ateneu i amb les fantàstiques vistes de fons al Tibidabo mentre queia la nit.

Oscar D’Aniello i Marina Prades van tocar temes del seu últim disc Hay un lugar (Delafé, 2019) en acústic. No estaven sols, el soroll del tren passant per sota dels Jardins va fer de banda sonora durant tot el concert. Per a l’Oscar no va ser cap inconvenient, la seva facilitat amb la paraula li permetia jugar i convertir aquest so molest en un so més del concert. Sonava Mixtape, un tema que tracta de quan un home d’uns 40 anys troba una mixtape a la seva habitació amb un missatge d’una xicota de l’adolescència demanant-li perdó. “Abans les mixtapes eren com una carta d’amor”. Va ser quan el tren va passar i aprofitant l’ocasió deia: “se pasó el tren del amor”. També van tocar èxits més antics com Espíritu Santo i Walk on the wild side. Com a sorpresa, el mateix Oscar va baixar de l’escenari a regalar taula per taula una canica, “amb un regal tothom és feliç”. Mentrestant, la Marina tocava i cantava clàssics com Valerie i I say a little prayer.

“Vamos a compartir un rato de canciones y chistes malos”. Així es van presentar els dos germans Enrique i Roberto (Los Hermanos Cubero), un duo carismàtic que ens va fer riure a tots una bona estona. Van presentar en acústic el seu últim disc Errantes telúricos (Primavera Labels, 2021) tot i que com deia l’Enrique, “hemos sacado un disco de canciones bailables que ahora no podemos bailar”. Tot i això, vam poder gaudir des de la cadira de l’actuació a ritme de seguidilles, masurques, valsos i romanços. Una de les cançons més esperades va ser G.U.A.D.A.L.A.J.A.R.A i aquest títol té una explicació. Aquest tema és per parlar de les dificultats que s’han viscut a la seva terra i perquè no s’adonin de què parlen –en un sentit còmic– deletregen les lletres de la ciutat. A banda de presentar el seu disc, van fer un homenatge a Bill Monroe, “ayer hizo 25 años que murió y el lunes hará 100 años de su nacimiento”. Van versionar la coneguda Blue moon of Kentucky i I’m blue, I’m lonesome, “un tema que habla de trenes”, perquè si, el tren seguia fent de banda sonora. Com a bis, es va escalfar l’ambient amb Romance de la molinera y el correjidor, una cançó de temàtica eròtica. “Suponemos que ya no hay niños por aquí” deien per tancar el concert.

El Festival Altaveu 2021 ha estat, com tots els festivals, marcat per la pandèmia, però ha seguit endavant afrontant amb èxit aquesta edició. Sense massificacions, amb distàncies i amb seguretat per poder veure de prop i amb tranquil·litat les propostes singulars que tan caracteritzen al festival.

Autores de este artículo

Aitor Rodero

Aitor Rodero

Antes era actor, me subía a un escenario, actuaba y, de vez en cuando, me hacían fotos. Un día decidí bajarme, coger una cámara, girar 180º y convertirme en la persona que fotografiaba a los que estaban encima del escenario.

Charco_Onda Playlist

PUBLICIDAD

¿Te ha gustado? ¡Compártelo!

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on whatsapp

Deja un comentario

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

Qualsevol Nit te informa que los datos de carácter personal que nos proporciones rellenando el presente formulario serán tratados por Victor Parreño Vidiella como responsable de esta web. La finalidad de la recogida y tratamiento de los datos personales que te solicitamos es para gestionar los comentarios que realizas en este blog. La legitimación se produce con el consentimiento del interesado. Como usuario e interesado te informo que los datos que me facilitas estarán ubicados en los servidores de  (proveedor de hosting de Qualsevol Nit) dentro de la UE. Ver política de privacidad del proveedor de hosting. El hecho de que no introduzcas los datos de carácter personal que aparecen en el formulario como obligatorios podrá tener como consecuencia que no atender pueda tu solicitud. Podrás ejercer tus derechos de acceso, rectificación, limitación y suprimir los datos en info@qualsevolnit.com así como el derecho a presentar una reclamación ante una autoridad de control. Puedes consultar la información adicional y detallada sobre Protección de Datos en nuestra política de privacidad.

Fes-te subscriptor/a i ajuda’ns a seguir compromesos amb el so de la nostra ciutat

SUSCRIPCIÓ ANUAL + WELCOME PACK 

60€

pagament anual (5€ al mes)

SUSCRIPCIÓ MENSUAL

6€

pagament mensual (72€ a l’any)

Si ho prefereixes, pots fer una aportació voluntària seleccionant tu mateix la quantitat que desitgis donar

La Ludwig Band. © Víctor Parreño

La Ludwig Band: Entre tons i veus

La Ludwig Band va presentar el seu primer àlbum ‘Al límit de la tonalitat’ (The Indian Runners, 2020) a la Salamadra dins del Let’s Festival. Un directe sorprenent que consolida a la banda com una de les revelacions de la música en català.

Bad Gyal. Foto © Miguel López Mallach

Bad Gyal: El underground es el nuevo mainstream

Bad Gyal no es la reina del trap. Porque no hace trap. Pero sí es la reina. Eso ya nadie lo pone en duda. Sus últimos logros (disco de oro, firmar con sellos discográficos de los grandes, paso estelar por el Sónar o doble sold out en el Razzmatazz, aunque la lista obviamente sigue) la consagran como una de las voces más underground y a la vez más mainstream del panorama actual.

Bunbury, Razzmatazz

Bunbury: Chulo y desinhibido

Bunbury regresó a Barcelona las noches del 5 y 6 de diciembre en Razzmatazz para presentar su recién publicado disco ‘Expectativas’.

Musicalment al dia amb Qualsevol Nit

¿Quieres recibir las novedades musicales de Barcelona? Apúntate a nuestra newsletter. Te enviaremos cada semana nuestros mejores contenidos de autor. En primicia. Mola, ¿eh?

Qualsevol Nit te informa que los datos de carácter personal que me proporciones rellenando el presente formulario serán tratados por Victor Parreño Vidiella como responsable de esta web. La finalidad de la recogida y tratamiento de los datos personales que te solicitamos es para enviarte nuestras publicaciones, promociones de productos y/o servicios y recursos exclusivos. La legitimación se realiza a través del consentimiento del interesado. Te informamos que los datos que nos facilitas estarán ubicados en los servidores de MailChimp (proveedor de email marketing), a través de la empresa The Rocket Science Group LLC, ubicada en EEUU y acogida al EU-US Privacy Shield. Ver la política de privacidad de The Rocket Science Group LLC. El hecho de que no introduzcas los datos de carácter personal que aparecen en el formulario como obligatorios podrá tener como consecuencia que no podamos atender tu solicitud. Podrás ejercer tus derechos de acceso, rectificación, limitación y suprimir los datos en hola@qualsevolnit.com así como el derecho a presentar una reclamación ante una autoridad de control. Puedes consultar la información adicional y detallada sobre Protección de Datos en nuestra política de privacidad.

Fes-te subscriptor/a

Emporta't un Welcome pack

i ajuda'ns a seguir compromesos amb el so de la nostra ciutat