Queden menys de tres mesos per a l’edició 2026 del Primavera Sound, el festival més multitudinari de Barcelona, que es farà del 4 al 6 de juny al Parc del Fòrum. En total, seran més de 250 concerts, alguns d’artistes tan destacats com The Cure, Addison Rae, The xx, Massive Attack o Gorillaz. Paral·lelament, el Primavera a la Ciutat complementarà l’oferta amb desenes d’espectacles més repartits per set de les sales més conegudes de la capital catalana.
La proposta musical del Primavera és mastodòntica i inabastable. Enguany, la formen més de 150 artistes, en una nova aposta per l’eclecticisme que combina retorns de llegendes de la música alternativa com My Bloody Valentine, amb aparicions recents que estan marcant la pauta en la música actual com Doja Cat, PinkPantheress o Bad Gyal.
En aquest context de sobreexposició musical, en el qual una persona pot arribar a ofegar-se en el mar de noms de tota mena que formen el cartell, des de Qualsevol Nit us fem 6 recomanacions d’artistes per descobrir i que us poden sorprendre durant la setmana que dura el festival. L’objectiu no és analitzar els caps de cartell, que són de sobra coneguts, sinó endinsar-se en aquella lletra mitjana i petita que sovint amaga perles que val molt la pena tenir en compte.
Cameron Winter
En els darrers mesos, Geese –que també formen part del cartell– s’ha convertit indiscutiblement en un dels noms de moda del rock alternatiu als Estats Units. En paral·lel, el seu compositor principal i vocalista, Cameron Winter, ens va regalar el 2024 amb un dels millors àlbums de l’any, Heavy Metal (Partisan Records, 2024).
Tot i el títol, l’àlbum no té pràcticament res a veure amb el heavy metal com a gènere, sinó que més aviat funciona com una declaració irònica. En aquest treball, Winter aposta per una sonoritat molt més despullada, on la veu es converteix en l’eix central i els instruments —principalment el piano i guitarres— actuen com a suport atmosfèric.
Vocalment, Winter explora al límit les possibilitats expressives: murmuris, canvis sobtats de registre i trencaments. Aquesta manera de cantar, poc convencional, és una de les claus del disc i resulta totalment hipnòtica.
Fins ara, en el seu projecte en solitari, Cameron Winter ha actuat únicament acompanyat pel seu piano, fet que converteix el seu espectacle en una experiència íntima i gairebé cerimonial, en la qual l’oient té la impressió d’estar escoltant alguna cosa molt propera i gairebé privada.
Viagra Boys
En els darrers anys, els suecs Viagra Boys s’han consolidat com una de les formacions més singulars del post-punk actual. El grup ha anat ampliant el seu públic sense perdre el seu caràcter irreverent i provocador, gràcies als seus grans directes que destaquen per una energia caòtica i una actitud a mig camí entre el sarcasme i l’autodestrucció.Musicalment, presenten viagr boys (2025, Shrimptech Enterprises), que manté l’essència del seu so característic marcat pels baixos contundents, el groove ballable –i perfecte per als pogos– i el saxòfon estrident; alhora que explora noves textures sonores. Això sí, manté el punt humorístic i grotesc marca de la casa.
Si vols gaudir d’un concert intens, però informal i estàs preparat per a saltar; els Viagra Boys són la teva banda.
Annashtasia
Darrerament, Annahstasia Enuke s’ha convertit en una de les veus emergents amb més personalitat del panorama indie. I, en aquest cas, es tracta d’una veu en majúscules. Segurament una de les més especials de tot el festival, capaç d’emocionar i transmetre vulnerabilitat, però alhora mantenir sempre una elegància molt natural. Fins i tot, els més atrevits s’atreveixen a comparar-la amb la de tot un mite com Nina Simone.
En aquesta edició del festival presentarà Tether (drink sum wtr, 2025), el seu LP de debut, en el qual transita entre el folk i el soul, imprimint en cada cançó una important càrrega emocional i una sensibilitat a l’abast de molt pocs.
En definitiva, una proposta pura que no necessita artificis i que promet posar les emocions a flor de pell. Si no us ho creieu, doneu una ullada a la seva interpretació de Villain al mític programa musical de la BBC, Jools Holland.
Cass McCombs
Amb 48 anys, Cass McCombs ha assolit un moment de màxima maduresa creativa dins de l’escena indie nord-americana. En les darreres dues dècades, s’ha consolidat com una figura discreta però constant, mantenint una coherència estilística poc habitual, sempre allunyat de les modes i fidel al seu so, que es mou entre el folk i l’americana i que és capaç de transitar entre el so més despullat i unes textures més elèctriques o fins i tot pròximes al country o a la psicodèlia.
El seu darrer disc, Interior Live Oak (2025, Domino Recording), representa la síntesi de tota aquesta trajectòria, amb melodies delicades, arranjaments subtils i una lírica narrativa molt treballada, que li atorga aquell aire errant i nòmada que caracteritza els grans cantautors.
Malgrat que la seva presència al festival ha passat molt desapercebuda –segurament és un dels noms més destacats del Primavera a la Ciutat–, la seva actuació promet ser un dels moments més destacats de la setmana.
The New Eves
Una altra banda per descobrir al Primavera Sound d’enguany és The New Eves. La formació britànica ha aconseguit generar interès gràcies a una proposta radicalment personal que elles mateixes han batejat com a “hagstone-rock”, prenent com a referènciales hagstones, un tipus de pedra foradada de manera natural molt vinculada a la mitologia celta.
Sònicament, això es tradueix en una barreja d’elements del drone –les seves peces sovint es construeixen a partir de repeticions i una tensió sostinguda– i el folk experimental, on guitarres molt distorsionades comparteixen espais amb altres instruments com el violoncel o la flauta. A més, les veus també juguen un paper central, amb harmonies que poden ser tant delicades com inquietants. Tot plegat, amb una clara voluntat de generar un ambient ritualista i d’invocació d’una força que transcendeix la música. Aquesta combinació crea un imaginari sonor que oscil·la entre el terrenal i l’eteri.
Per aquest motiu, el seu resultat en directe és una experiència més sensorial que narrativa, fet que converteix al quartet de Brighton en un dels noms a vigilar del cartell.
Mark William Lewis
D’ençà que comencés la seva carrera en solitari durant el confinament a conseqüència de la Covid-19, el cantautor britànic ha captat l’atenció de públic i crítica especialitzada, gràcies a la seva capacitat de generar atmosferes i textures sonores a través de la barreja entre la seva veu greu –al més pur estil Matt Berninger– i una instrumentació fosca i gairebé minimalista.
El seu so es mou entre el post-punk i l’art rock, amb molts trams d’spoken word –recita més que canta–, que reforcen el seu caràcter literari i introspectiu, amb esclats puntuals de soroll i intensitat. Tot plegat, posat en pràctica a base de guitarres distorsionades, ritmes sinuosos de bateria i una afilada harmònica, que li atorga una personalitat única.
Curiosament, a mitjan 2025 es va convertir en el primer artista fitxat per A24 Music, la nova divisió musical de la popular productora i distribuïdora cinematogràfica A24. Aquesta aventura musical es va inaugurar el setembre de 2025 amb la publicació d’un àlbum homònim, que serà el que presentarà al Parc del Fòrum.
Autores de este artículo
