Altaveu a punt i la mateixa pregunta de sempre: ‘quina música posem?’, mentre algú passa el dit per la pantalla d’inici de Spotify sense decidir-se per cap opció. Al final, acaben sonant els noms que ja havien sonat l’últim cop (i l’anterior i l’altre). Aquesta escena quotidiana amaga una paradoxa que travessa la indústria musical el 2026: mai hi ha hagut tanta música disponible i mai havia costat tant triar què escoltar. Sembla que com més gran és el catàleg, més gran és la paràlisi.
Aquesta podria ser una explicació de per què l’1% dels artistes concentra prop del 90% de les reproduccions globals en streaming, segons Alpha Data. Estem parlant d’un problema que és generalitzat en tant que la crisi d’atenció afecta no només a la música, sinó a qualsevol estímul digital o experiència presencial: tot està competint pel teu temps. Així, quan arriba aquest moment del ‘què posem?’, l’algoritme té totes les de guanyar per als de sempre, i totes les de perdre per a la resta. En aquest context, el que intenta la iniciativa MúsicaKm0.cat és capgirar aquesta situació, sense voler anar en contra dels hàbits de consum sinó integrant-se amb ells. Però abans cal entendre una mica millor per què avui dia ens costa tant arribar a artistes nous o si més no, posar alguna cosa diferent del que ja escoltem sempre.
Per què costa tant triar?
La cultura, com tota la resta, competeix pel nostre temps. I no ho fa només entre disciplines, per exemple una cançó contra una altra cançó o una pel·lícula contra una altra pel·lícula, sinó entre totes elles alhora: les sèries competeixen amb els continguts de les xarxes, amb un pla social, a vegades amb la feina i en general amb qualsevol altra cosa que hi hagi per fer en aquell moment. Mai hem tingut tants estímuls ni tantes opcions a l’abast, i mai hem tingut tan poc temps ni per fer-les ni per triar entre totes elles.
Passa el mateix amb tot: o bé busquem un títol concret perquè algú ens l’ha recomanat, sigui conegut o prescriptor, o ens deixem portar pel que proposa l’algoritme, que sempre es basa en el que ja hem vist abans. Quantes vegades hem passejat el dit amunt i avall per un catàleg, mirant portades, per acabar reproduint allò que ja havíem vist o sentit? Hi ha una part de confort en aquesta tria, però també hi ha saturació i frustració: la sensació de tenir-ho tot a l’abast i, per tant, no tenir-ne res. La crisi de la descoberta no és tecnològica, és d’atenció.
La crisi de la descoberta no és tecnològica, és d'atenció
Enmig d’aquesta competència generalitzada, la música té almenys un avantatge que no tenen altres indústries culturals com el cinema o el teatre: no necessita tota l’atenció per funcionar. La música, és evident, s’integra sense fricció en gairebé qualsevol altra cosa que estiguem fent, ja sigui de fons en una trobada d’amics, o com a capa de so d’un vídeo a les xarxes. No competeix pel temps únic: pot conviure. Això que hauria de ser una bona notícia ho és a mitges. Perquè aquesta facilitat per integrar-se en qualsevol moment té una lletra petita: amb l’atenció una mica dividida, la música passa sovint a ser un complement d’una altra cosa. I si ja ens costa triar quan hi parem tota l’atenció —i tot i així deleguem sovint la tria als algoritmes—, quan sona de fons directament deixem de triar conscientment els artistes i ho fa l’algoritme per nosaltres. I, segons les dades, cada cop hi apareixen els mateixos.
Un mapa sonor amb denominació d’origen
Aquí és on entra en joc MúsicaKm0.cat, una iniciativa impulsada per l’APECAT (Associació de Productors i Editors Fonogràfics i Videogràfics Catalans) amb el suport de l’ICEC (Institut Català de les Empreses Culturals) – Departament de Cultura. MúsicaKm0.cat es defineix com un mapa sonor amb denominació d’origen: connecta artistes, segells, productores, estudis, editorials i en general escenes que sovint queden fora de les dinàmiques de consum més immediates. Darrere el projecte hi ha una associació que des del 2003 representa 43 empreses del sector fonogràfic català; és a dir, no ha nascut del no-res, sinó que és la mateixa indústria qui organitza el seu propi aparador.
El detall interessant és què entén exactament per ‘música catalana’, un debat que mai s’acaba perquè es confon llengua amb territori. En aquest cas, no es limita a la llengua: hi compta tota la música creada, desenvolupada o produïda des de l’ecosistema cultural català, tingui la lletra en l’idioma que tingui. “Les plataformes han canviat completament la manera com escoltem música, per això és important generar espais que ajudin a descobrir artistes, escenes i propostes que potser no apareixen de manera immediata dins les dinàmiques habituals de consum”, explica Eva Faustino, directora gerent de l’APECAT. “MúsicaKm0.cat neix precisament amb aquesta voluntat: ajudar a contextualitzar i donar presència a la diversitat musical que es produeix avui a Catalunya”, afegeix. Des que va posar-se en marxa, el projecte ha acumulat més de 63 milions d’impressions digitals i més de 42.000 seguidors a través de les seves playlists: un públic que, cada cop més, ja sap on anar a buscar quan no sap ben bé què buscar.
Perquè si pensem en la pregunta del principi, ‘quina música posem?’, en aquest ecosistema on cada vegada hi ha més música i menys temps per descobrir-la, la idea és que la resposta ja no depengui només dels algoritmes. Pot contestar-la qui és capaç d’oferir context i criteri. Deixant així portes d’entrada a la música que encara no coneixem, alhora que un racó que reculli les propostes que no volem que se’n perdin entre tantes opcions.
Tres playlist per a aquest estiu
La propera vegada que algú es quedi encallat amb el ‘què posem?’, aquí té tres respostes per a aquest estiu:
Orgull CAT:
Cap dels artistes d’aquesta llista respon al mateix motlle, i aquesta és, precisament, la idea: celebrar que l’orgull no té un únic so. És una selecció pensada per a tothom qui vulgui celebrar la diversitat afectiva i de gènere; no només a Barcelona, sinó també als pobles i comarques on a vegades trobar aquest tipus de representació costa més. De fet, la portada és per a FADES, trio que ha hagut de suspendre concerts arran d’agressions homòfobes des del públic. Lluny d’amagar-se, ells i els seus fans han convertit l’episodi en una crida a continuar ocupant els espais, siguin digitals com aquesta playlist, de pensament o sobre els escenaris.
Música de Festa Major:
La banda sonora de qualsevol festa major explica també el moment que viu la música catalana. La portada és per a Figa Flawas, el duet de Valls que en pocs anys ha passat de debutar a la festa major del seu poble a convertir-se en un dels noms més escoltats del país. Entre relleus, aniversaris i comiats, aquesta playlist retrata una escena en moviment. Amb tots els sospitosos habituals: Buhos, ZOO, La Pegatina, Oques Grasses, La Fúmiga… La completen cançons pensades per al que promet el seu nom: fer sonar les places, les revetlles i les nits d’estiu sense haver de pensar què ve després.
Rumba Catalana:
La portada és per a Sabor de Gràcia, una de les formacions que millor representa la història de la rumba catalana. Però aquesta playlist no mira només enrere. El seu fundador, Sicus Carbonell, també hi apareix compartint cançó amb artistes d’una nova generació, convertint el relleu generacional en un dels fils conductors de la selecció. Aquest diàleg entre tradició i present es repeteix al llarg de tota la llista. Hi conviuen noms històrics (Manu Chao, Maruja Limón, etc) amb artistes que porten la rumba cap a nous terrenys, com JazzWoman (rock) o Alosa (indie). El resultat és una selecció que demostra que la rumba catalana no és un gènere tancat, sinó una música que continua evolucionant sense perdre les seves arrels.
Contingut elaborat en col·laboració amb MúsicaKm0.cat
Més info a https://musicakm0.cat/
Autores de este artículo
