La cultura és el despertar de l’home, deia María Zambrano, i és que l’art permet entendre la cultura i la societat en la qual vivim. Els éssers humans som un món en nosaltres mateixos i això fa que la profunditat de les nostres reflexions siguin incommensurables, així com el que som capaços de crear. Aquest article busca reflexionar sobre la diversitat cultural com una forma d’enriquir-nos de forma individual, però també col·lectiva, ja que la cultura és transversal, fruit de les nostres lectures, viatges o experiències. L’acció de cultivar també comporta cuidar, per això creiem necessari ampliar horitzons i explorar terrenys sobre els quals no solem caminar, per tal de no morir en l’immobilisme cultural. La música és quelcom viu, per tant, està en contacte directe amb altres produccions artístiques com el cinema, les sèries, els llibres o els videojocs.
Per aquesta raó plantegem un recull d’algunes de les propostes més destacades de l’any pertanyents a diferents categories culturals, per tal de proporcionar una col·lecció transversal i diferent.
Mañana y mañana, y mañana
Gabrielle Zevin
Al març es va publicar la novel·la Mañana, y mañana, y mañana de l’escriptora nord-americana Gabrielle Zevin, i narra la història d’amistat entre dos programadors de videojocs. A més, s’ha convertit en la novel·la de l’any segons la revista Time.
Mañana, mañana, mañana és una novel·la enlluernadora i complexa que aprofundeix en la naturalesa multifacètica de la identitat: als videojocs com a forma d’expressió artística; a la tecnologia i l’experiència humana; a la discapacitat; el fracàs; les possibilitats de redempció; els mons virtuals, i, sobretot, en la nostra necessitat de connectar: estimar i ser estimats. Sí, és una història d’amor, però única a la seva espècie.
The Legend of Zelda: Tears of the Kingdom
Nintendo Entertainment Planning & Development
The Legend of Zelda: Tears of the Kingdom era un dels jocs més esperats d’aquest 2023 i ara, mes i mig després del seu llançament, ha demostrat complir amb tot el que prometia i més. La nova entrega de la popular saga de Nintendo ha sabut utilitzar tot el bo que va tenir l’anterior entrega, The Legend of Zelda: Breath of the Wild, i fer un pas més enllà, amb un joc que es destaca per la seva jugabilitat, construcció de món, història i aparença, això darrer malgrat estar en una consola de menys capacitat que les actuals i demostrant que no es necessiten gràfics d’última generació per aconseguir fer un bon joc.
A part de la història i l’estètica que és una autèntica meravella, la banda sonora també juga un paper important. Ha estat composta per Manaka Kataoka, Maasa Miyoshi, Masato Ohashi i Tsukasa Usui, i segueix a la línia de la saga The Legend of Zelda, aconseguint ser una música ambiental i atmosfèrica que submergeix els jugadors en la història, amb prou capacitat per anar variant la seva tonalitat segons el seu desenvolupament.
Spider-Man: Across the Spider-Verse
Dir: Joaquim Dos Santos, Kemp Powers, Justin Thompson
Una altra de les obres més esperades d’aquest any era la pel·lícula d’animació Spider-Man: Across the Spider-Verse, sent la continuació de Spider-Man: Into the Spider-Verse, de l’any 2018. Va arribar als cinemes el 2 de juny i ha resultat, evidentment, en tot un èxit.
Per si estàs una mica perdut, la pel·lícula explora el concepte de realitats alternatives i presenta diverses versions de Spider-Man de diferents universos. Cada Spider-Man té les seves pròpies qualitats i antecedents únics, posant de relleu la qüestió de què defineix realment Spider-Man més enllà de les habilitats d’enganxar-se a la xarxa i enganxar-se a la paret.
Realment es tracta d’una obra d’art audiovisual, capaç de captivar els espectadors amb la seva animació i efectes impressionants. Equilibra els moments íntims i els temps d’inactivitat amb seqüències d’acció cinètica, mostrant les relacions i el creixement dels personatges. La seqüela serveix com a primera part d’una part de dues parts, deixant a tothom esperant amb impaciència la continuació de la història.
The Bear: Temporada 2 (Disney+)
Dir: Christopher Storer, Joanna Calo
La segona temporada de la sèrie aclamada per la crítica The Bear va sortir el 22 de juny i continua impressionant, evitant caure en allò que es diu que les segones entregues mai són bones. És més, l’ha aconseguit millorar. La primera temporada ja va ser un èxit sorpresa l’estiu passat; i és que encara que no hagueu vist mai la sèrie, segur que no vau poder evitar veure per tot arreu el meme de “Yes Chef!” que va perseguir les xarxes socials durant mesos.
Per posar-te en context si no has vist mai The Bear: la sèrie explica la història de Carmy, un xef d’alta cuina que un dia deixa la seva vida i la seva feina enrere per tornar a la seva ciutat natal, Chicago, i fer-se càrrec de la botiga de sandvitxos de la seva família i que portava el seu germà gran fins que va morir. Però la botiga es troba en una situació lamentable, manquen diners i als empleats no els agrada el canvi radical del sistema impulsat per un nou xef. No obstant això, és necessari fer-ho perquè, si no prenen mesures urgents, hauran de tancar definitivament.
Durant aquesta segona temporada, els personatges no només hauran de sortir de la seva zona de confort en el pla personal i professional, sinó que també hauran de treballar junts per renovar la botiga i presentar un lloc que reflecteixi realment les seves habilitats culinàries.
Autora de este artículo
