Ran Ran Ran: Te, cançons & cintes de cassette

El millor que hi ha a la vida és el te. Em relaxa quan necessito calma, em motiva si el que vull és activar-me… hi ha tantes varietats i maneres de prendre’l que fan impossible que el trobi monòton o avorrit. A més, em transporta a persones i moments concrets de la meva vida. Ben pensat, podria dir el mateix de la música.

Però en realitat jo volia dibuixar còmic. Europeu, americà, mainstream, indie, amb un bon guió… qualsevol estil em valdria si sapigués dibuixar, però la meva mà esquerra no ajuda i tot i els cursos que vaig fer sóc incapaç de dibuixar res de res.

Després vaig decidir que el que em motivava era intentar fer cine, potser fins i tot arribar a dirigir alguna pel·lícula inspirat per les pelis orientals tan difícils d’entendre a vegades i fascinants al mateix temps. Però, en aquest cas, el meu pressupost no arribava a cobrir ni el primer curs de l’escola de cinema del nostre país, només em quedava mirar cap al que tenia més a l’abast.

Així vaig agafar una guitarra que estava per casa i amb la funció de karaoke de la cadena de música Amstrad vaig començar a gravar cançons i més cançons en cintes i més cintes de cassette. En realitat, encara tiro d’aquelles cintes. Ens reunim tota la banda, amb en Jordi, la Martina, en Valen i l’Armand, posem les cintes de cassette, amb un bolígraf a prop per si succeïx algun accident i triem les cançons que ens agraden i són les que gravarem. Les cançons funcionen com una mena de càpsula del temps i sembla que siguin noves però estan escrites de fa un munt d’anys.

Suposo que algun dia hauré de posar-me a escriure algun tema nou però no acabo de trobar la mateixa inspiració davant de l’ordinador que quan premia play+rec a l’equip de música.

Per sort, encara queda una cinta TDK de 90 minuts i una basf de 60 quasi plenes que esperen el seu torn per tenir la continuació de Ran de mar (Bankrobber / Ultra-local Records), el disc que acabem de publicar.

Ara mentre escric això estic tranquil prenent un bon te pensant que és el millor que hi ha a la vida, o potser és la música el millor. Tant és, pots escoltar i fer música mentre prens un te i, en el fons, jo preferiria no haver de triar.