A vegades el millor és parar-se en sec i escoltar. Per això de tant en tant demanem als músics que s’expressin i que ens expliquin la seva història per ells mateixos. Sense guió, sense preguntes. Simplement els donem espai i ells parlen. Avui és el torn de la cantant del Vallès occidental Magalí Sare, que juntament amb el guitarrista mallorquí Sebastià Gris estarà presentant el seu nou disc ‘A boy & a girl’ (Segell Microscopi, 2019) en concert a l’Auditori de Barcelona el proper 10 de març.
M’encanta que existeixi aquest espai en blanc per a dir absolutament el que se m’acudeixi. Podria explicar la meva vida o bé podria deixar anar la imaginació i escriure un relat surrealista i tot seria acceptat, perquè m’han dit que puc parlar del que vulgui. No m’he de regir a cap pregunta. Potser per això m’agrada tant estar dalt l’escenari i submergir-me dins d’una emoció, d’un personatge… generar jo les preguntes!
Allà dalt tot s’hi val. L’escenari és com una projecció de la vida. Un espai d’intimitat on des del públic pots implicar-t’hi emocionalment sense haver de passar comptes amb ningú. Un lloc avalat per la col·lectivitat des de l’individu. Un lloc on podem acceptar coses que si ens les trobéssim a la vida real potser ens costarien més d’encaixar (paradoxalment). Un somni, un viatge en el temps, un assaig de la vida.
Aquest espai en blanc d’aquí és obert com un escenari. Ja que se’m brinda la oportunitat d’escriure, podria aprofitar per mostrar un dels personatges més inquietants per mi: “jo mateixa”. No es pensin; per a mi és molt més fàcil interpretar una psicosi, una profunda tristesa o un estat d’èxtasi. Resulta que el “jo” no s’interpreta, si no que s’és i es viu. Fàcilment confonem el que som amb els personatges que som. A través de les meves paraules cadascú es pot imaginar quin tipus d’essència tinc. El que us faci més feliç o el que us faci més ràbia. Podeu pensar que aquest “jo mateixa” és de veritat o que és un “jo mateixa” pretès que vull mostrar més enllà del “jo”, o que simplement estic evitant mostrar-lo en tot moment, ja que no faig res més que desviar l’atenció.
Em dic Magalí Sare. El primer nom és dels meus pares i m’agrada força i el segon me’l vaig auto batejar per estimular-me, per jugar amb la vida. Sóc música. Bàsicament canto. Sóc carn de conservatori de música clàssica però tinc el grau superior de jazz. He dit “però” perquè, almenys en aquest país, sembla que la música clàssica i el jazz siguin mons contraris.
Si voleu escoltar el que he estat fent fins ara, així en plan més mediàtic, podeu començar pel Quartet Mèlt, tenim un parell de discos molt macos. Si voleu escoltar música meva, el 2018 vaig treure un disc amb temes propis del qual me’n sento molt orgullosa. Es diu Cançons d’amor i dimonis. Ara acabo de treure un disc de cançons experimentant amb l’electrònica al costat del guitarrista Sebastià Gris A boy & a girl. Podeu escoltar també Estómac de Clara Peya i ja us faig la primícia que no trigarem gaire en Manel Fortià i jo a treure un disc a veu i contrabaix de músiques del món.
Autores de este artículo
