La banda italiana que es catapultà gràcies el talent show X Factor Itàlia i que van guanyar Eurovisió el 2021 van tornar a Barcelona quatre anys després de la seva estrena a Razzmatazz, però amb un canvi exponencial, ja que aterraren en un Palau Sant Jordi ple de gom a gom amb un concert que s’enclou dins de la segona part de la gira The ‘Loud Kids’ World Tour, la seva primera gira mundial. Måneskin ha aprofitat el temps i lluny queden les sales de concert per un grup capaç de ser teloners de The Rolling Stones i omplir estadis.
Passats uns minuts de les nou del vespre els llums s’apagaven i Måneskin apareixia a l’escenari darrera d’una cortina vermella entonant la cançó DON’T WANNA SLEEP amb un joc de llums i ombres espectacular.
El públic es va tornar boig molt abans de la primera nota i és que aquest era un concert que s’esperava des de l’any passat. La posada en escena estava pensada per fer brillar els components de la banda, Ethan Torchio (bateria), Thomas Raggi (guitarra), Victoria De Angelis (baix) i Damiano David (veu/frontman), els quals no van parar ni un moment en les dues hores que va durar el show. Acompanyats tan sols per un sostre de llums, els músics van saber omplir l’escenari gràcies a la seva fanfarroneria i deixadesa estudiada al mil·límetre i és que la feina i l’assaig eren palpables.
El frontman va ser un clar exemple de perquè és necessària la figura del líder i és que va saber canalitzar l’energia de l’escenari al públic i viceversa en tot moment, només necessitava un “Barça make some fucking noise” i el Palau retronava sencer.
Les cordes no es van quedar endarrere i és que la Victoria i en Thomas no van deixar de moure’s ni un sol moment, tot i haver d’estar pendents dels seus instruments. De fet, tots dos van protagonitzar alguns dels moments més bojos de la nit seguint l’exemple d’en Damiano qui durant la cançó BLA BLA BLA va saltar sobre el públic, però la Victoria ho va portar més enllà quan va baixar de l’escenari i va endinsar-se entre el públic de la pista enmig de la cançó que els va fer sonar a mig món, Beggin’.
L’escalf del públic va ser eixordador i és que el grup tornava tot el què els llençaven, literalment, perquè no va faltar el llançament de roba interior.
Un repertori que tirava de hits
El talent de Måneskin va quedar demostrar amb el seu directe, encara que per aquest concert van apostar per un repertori més mainstream, perquè la majoria de cançons van ser del seu últim àlbum, RUSH!, la majoria de les quals són en anglès i molts dels seus èxits del primer àlbum no van aparèixer. Tot i així, les cançons més mítiques com CORALINE o IN NOME DEL PADRE no van faltar entre els seus singles més destacats com GOSSIP, ZITTI E BUONI o I WANNA BE YOUR SLAVE.
Un dels moments més especials de la nit va ser quan Damiano i Thomas van abandonar l’escenari principal per tocar en l’escenari col·locat al mig de la pista aconseguint un ambient més intimista quan el vocalista introduïa la cançó IF NOT FOR YOU, la qual va confessar ser una de les cançons més especials i més difícils d’escriure per ell.
Energia voraginosa
Si una cosa ha de quedar clara del concert de Måneskin és que saben molt bé el què estan fent. Les cançons permeten una vinculació immediata i el directe que porten és memorable, en part gràcies a l’incansable Ethan Torchio, el bateria, el qual va passar-se les dues hores amb les baquetes a la mà i no va abandonar l’escenari ni un sol moment.
Poden ser una banda de rock, però els egos no els impedeixen tenir una compenetració pura i una amistat molt forta que es traspua per cada gota de suor desfermada. En definitiva, Måneskin és una banda disposada a marcar tota una nova generació.
Autores de este artículo
Aina Pedemonte Nualart
Víctor Parreño
Me levanto, bebo café, trabajo haciendo fotos (en eventos corporativos, de producto... depende del día), me echo una siesta, trabajo haciendo fotos (en conciertos, en festivales... depende de la noche), duermo. Repeat. Me gustan los loops.
