Qui hagi llegit a Irene Vallejo estarà, gairebé segur, obsessionat amb Roma i Grècia. I qui no, la veritat, no sé a què espera. “Es una gran paradoja: provenimos de un mundo perdido al que solo podemos asomarnos cuando desaparece”. Així comença un capítol qualsevol de El infinito en un junco, un llibre sobre llibres. És més, sobre els llibres del món antic. Aquesta fascinació aparentment tan peculiar, ha venut milers de còpies. I també milers de tiquets… fa més de 10 anys que els llocs abans habitats pels nostres avantpassats, tornen a albergar vida de la millor manera possible: amb cultura.
Parlem del Festival Portalblau, conegut per realitzar concerts en els assentaments grecs i romans, en cementiris neoclàssics, així com en altres llocs declarats ‘Bé Cultural d’Interès Nacional’, al petit municipi empordanès de L’Escala. Per a aquesta edició la major part dels concerts ja tenen les entrades esgotades, però encara queden algunes joies que repassarem a continuació:
QN recomana
Les nostres principals propostes són dues que, per coses de la vida, es realitzen en el mateix espai (un dels seus escenaris més imponents, el Fòrum romà d’Empúries) i dels quals encara queden algunes localitats a la venda: Maria Arnal i Marcel Bagés el 6 d’agost; Andrea Motis & Randy Greer, l’endemà, el 7 d’agost.
Omnipresents a les llistes de millors discs nacionals de la dècada –45 cerebros y 1 corazón (2017) va ser un dels debuts més escoltat i guardonat dels últims anys– Maria Arnal i Marcel Bagés tornen amb CLAMOR, una aposta per al llenguatge universal de l’emoció. Pulsió electrònica en cançons sobre els desafiaments humans i no humans d’un futur més incert que mai.
Andrea Motis, que s’ha guanyat a pols el títol de gran jazzwoman del nostre país, està apunt d’editar el seu nou treball A Swingin Story i convida el vocalista Randy Greer (nét de Sonny Greer, el famós bateria de Duke Ellington) en el que serà l’únic concert que faci aquest estiu amb aquest format. Presentarà un repertori ple de contrasts vocals amb Ella Fitzgerald i Louis Armstrong com a referència. No cal que et diem que serà una delícia!
No n’hi ha prou!
Un parell de propostes més si voleu profunditzar en la relació entre el món antic y el modern:
Alba Carmona, que amb el seu Canciones de folklore fa un homenatge als cants populars. A la riquesa i la personalitat de la música de tradició oral (incís: d’això ens parla molt Irene Vallejo!). Carmona explica que el poble canta i balla per divertir-se, però també ho fa com a ritual, com a creença i concepció ideològica, com a reclam i queixa, com a manifest de l’amor; i l’element indispensable i més primitiu d’aquest gènere ha estat la música vocal i per tant la cançó. 2 d’agosto, Mar d’en Manassa.
Dafné Kritharas, de pare grec i mare francesa, la seva inspiració es troba a la cruïlla del món oriental i occidental. Va créixer amb el so de cançons judeo-espanyoles i va estar molt influenciada per La Rebétiko, l’estil de música tradicional grec on el cant s’imposa com un segon vent. Adepta a la transmissió de cançons per tradició oral i l’encreuament d’estils, ha viatjat pels Balcans, Grècia i Anatòlia fins a les fronteres de Síria per nodrir-se de cançons en diversos idiomes i ampliar el seu repertori. 3 d’agosto, Mar d’en Manassa.
Cossoc és un duet de dansa de carrer. Una col·laboració entre un ballarí català (Magí Serra) i una ballarina eslovena (Anamaria Klajnšček). És una coreografia hipnòtica plena d’imatges suggerents del que poden fer dos cossos en constant equilibri. Un moviment de recerca sobre la complexitat i la simplicitat d’una relació. Una finestra d’observació i curiositat per l’espectador, frontera entre un espai públic i privat. Serà el 12 d’agost en la Muralla grega d’Empúries.
Suu, Judit Neddermann, Manu Guix, Oques Grasses, Manel o Miki Núñez, entre altres, completen el cartell del Festival Portalblau, un esdeveniment que acull diferents disciplines artístiques i que es realitzarà a L’Escala (Girona) des del 17 de juliol fins al 15 d’agost.
Sortir dels llibres i fer un cop d’ull a la història és possible en molts llocs, alguns més a prop i altres més lluny. Però fer-ho a més, amb música en viu, no és tan comú.
Autores de este artículo
