Els germans Júlia i Pau Serrasolsas formen el grup Ginestà i acaben de llençar Suposo que l’amor és això (Kasba Music, 2022), un disc que ens parla de l’amor i el desamor, però també d’esmorzar veient el 3/24 i de tancar les festes amb el mític Flying Free. A través d’aquest track by track repassem les 10 cançons que configuren un àlbum sincer, proper i romàntic.
Una cafeteria de Sant Andreu ens acull per parlar de la quotidianitat de les lletres, l’evolució sonora i l’impacte que va tenir L’Eva i la Jana a la vida d’algunes persones –a més del boom a Tik Tok–. La columna vertebral de la nostra conversa és l’amor, un concepte present durant tot l’àlbum de Ginestà, els quals ens recorden que no existeix una sola manera d’estimar.
El fil conductor del disc és l’amor, però dins d’aquesta categoria es troba el desamor, amb el qual arrenqueu el disc. Què us inspira més a l’hora de crear? L’amor o el desamor?
Pau: Jo crec que l’amor. Creiem que el desamor és part de l’amor, però aquest disc és més en positiu que en negatiu. Amb negatiu em refereixo a la part més lletja de l’amor, que és el desamor. Vam voler posar aquesta cançó al començament perquè realment és el començament de tot el que ve després. Crec que està molt ben posada, perquè després ja és tot alegria.
Júlia: De fet, és veritat que hi ha moltíssims músics que creen a partir del dolor, però no és el cas del Pau.
Pau: No. Si més no, aquesta cançó no és pur dolor, és un repartiment de records. Explica què es queda cada un i crec que és un desamor ben fet i construït.
Quan els hi explicava a les meves amigues que us anava a entrevistar el primer que em deien era: “M’encanta L’Eva i la Jana”. Ara que heu agafat una mica de perspectiva, com vau viure el boom i la recepció de la gent? Us ho esperàveu?
Júlia: Ens esperàvem que a la gent li agradés, perquè nosaltres estàvem contents amb la feina feta. Vull dir, és una cançó que vam produir amb bastant de temps, vam fer un videoclip i una estratègia de promo relacionada amb Tik Tok. Però no sabíem que petaria tan fort. A més, s’ha convertit en l’himne de persones que ens han arribat a dir: “Amb aquesta cançó he sortit de l’armari” o “és la cançó de la meva parella i jo”. Doncs joder, per nosaltres això ja és una alegria.
I que es fes viral al Tik Tok…. Això va ser fort.
Júlia: Això va ser fort. Evidentment va ser intencionat, perquè la nostra coreo ja era enfocada a Tik Tok, a més ens va ajudar penya, però tampoc coneixíem tant aquest món.
L'Eva i la Jana s'ha convertit en l'himne de persones que ens han arribat a dir: “Amb aquesta cançó he sortit de l'armari”
A Avisa’m parleu sobre el fet de voler consolar la persona que estimes quan la seva felicitat no depèn de tu?
Pau: Sí. Jo crec que Avisa’m va de cuidar des de l’esquena, deixant espai per fer que l’altra persona curi ferides que tu no pots curar. És a dir, estaré present i si et cal res, avisa’m.
Crec que una de les coses que més m’ha atrapat del vostre disc és la quotidianitat de les lletres. Quan dieu: “Mentre esmorza al menjador fa cas al 3/24” o a l’última cançó quan mencioneu que totes les festes acaben amb el mític Flying Free. Per vosaltres era important parlar des d’aquesta sinceritat?
Júlia: Totalment.
Pau: Jo crec que era part de la idea d’aquest disc. Vull dir, ja ho havíem fet bastant això de tirar-nos a la poesia i fer-ho tot bastant rebuscat. Amb aquest dic vam decidir anar al gra i parlar com nosaltres parlem, perquè creiem que és la manera de fer que tothom se senti identificat. És el que acabo de fer jo fa 10 minuts, esmorzar veient el 3/24. És una cosa que fa tothom.
Júlia: Sí. D’aquesta manera també arribem a moltes generacions. El Flying Free és més de la nostra.
Amb allò crec que heu atrapat a tota la nostra generació.
Pau: Sí, crec que és una cosa que fa tothom, no? A les festes majors amb el típic remix dels Segadors.
Júlia: O el Rovelló Remix. (Riuen)
A Vull saber de tu hi ha una part molt ‘maquineo’. Noteu que heu evolucionat cap a una nova sonoritat?
Pau: Sí, cent per cent. Jo crec que el Cesc, el nostre productor, ens ha ajudat molt i ens ha portat una mica cap al seu terreny. Potser en un altre moment de la nostra vida no ens haguéssim imaginat planxant 20 teclats per cançó i fent una tornada amb un bombo a negres, que és el ‘maquineo’ aquest que dius. És una experiència nova i de moment crec que volem seguir aquest camí.
Sí? Continuarem gaudint d’una bona dosi de sintetitzadors?
Pau: Sí, volem anar cap aquí. També volem fer música més ballable, que és una cosa que no havíem fet.
Júlia: La producció del disc també enfoca el projecte cap a un tipus d’escenari i ara ens ve de gust començar a tocar a festivals amb escenaris més grans i per fer-ho cal una mica més de marxeta.
Nosaltres no som ningú per dir què és l’amor.
A És que m’agrades molt dieu “Suposo que l’amor és això”. Amb aquesta cançó, o amb el disc en general, volíeu transmetre que hi ha mil perspectives i concepcions sobre l’amor? Que cada persona el fa seu?
Júlia: Sí. De fet, quan posem “Suposo” davant de “l’amor és això” és perquè nosaltres no som ningú per dir què és l’amor i ningú ho sap. Al final l’amor i la manera d’estimar es construeix amb diferents persones. Així que sí, a tope amb aquest concepte.
També parleu de com les relacions passades ens construeixen, quan dieu “Tots tenim peces trencades que fan mal si hi toca el sol”.
Pau: És evident que som qui som per les persones amb qui hem conviscut, hem estat o hem compartit. Al final tampoc és un tema exclusiu de l’amor. Tenir a la Júlia com a germana o a la meva mare com a mare m’ha convertit en qui soc. Inclús si no hagués estudiat el que he estudiat, si hagués dedicat el meu temps a la música ara mateix no estaria escrivint sobre això.
Júlia: O inclús si haguéssim nascut a un altre lloc.
Crec que se’ns dóna bé agafar les nostres històries personals i portar-les a una tercera persona inventada.
Ara és estiu cada desembre és una cançó molt tranquil·la amb un final que creix i ens emociona moltíssim. Ara que fareu concerts per presentar el disc, què gaudiu més? Tocar cançons mogudes o més sentimentals i pausades?
Júlia: Cada dia que puges a l’escenari estàs d’una manera diferent. Hi ha dies que arribem cansats de venir de currar o de les hores a la furgo, però recordo quan vam arribar a Lleida i teníem moltes ganes de tocar L’Eva i la Jana per fer que la gent s’aixequés. Així que depèn, però és veritat que ara tenim la predisposició de crear pensant en què la gent s’aixequi o pugui estar aixecada. Aquest disc és una mica post-pandèmia, o aquesta és la idea.
De fet, jo crec que moltes cançons del disc sonaran a llocs per ballar. Crec que estan molt destinades.
Pau: Pot passar, jo crec que sí. Almenys 3 o 4 del disc crec que poden ser-hi.
Júlia: A alguna festa major… (riuen)
No sé si L’últim ball és el cas, però us agrada crear històries inventades, no? Personalment, crec que funciona molt bé l’storytelling que feu i “L’Eva i la Jana” és l’exemple clau.
Pau: Crec que se’ns dóna bé agafar les nostres històries personals i portar-les a una tercera persona inventada. És a dir, L’últim ball és una història nostra, a la qual li hem afegit dos personatges inventats que fan una cosa inventada, però la cançó no deixa de parlar d’una relació a distància, que és una cosa que ha viscut molta gent i que passa tota l’estona. Vam agafar el nostre cas i vam construir una història amb dos científics. Un se’n va al Pol Nord a estudiar i l’altre l’espera.
Arribem a Somni. Què volíeu expressar amb aquesta cançó?
Júlia: Somni és quotidianitat. El fet de somiar és una cosa que passa cada dia, però sí que volíem fer una cançó més abstracta que et portés a llocs. És un jove que ha passat una mala nit o una nit que flipes i ara és igual perquè se’n va a currar. S’aixeca i segueix la seva vida. Tens un món de fantasia, però després tornes a la realitat.
Això s’acaba aquí. Em sembla un final boníssim per un disc tan romàntic. Per què creieu que la majoria de música tracta sobre l’amor? És el sentiment més intens? Podem afirmar- ho?
Júlia: Sí, podem afirmar-ho.
Pau: Evidentment. És el sentiment més present a la vida de la gent. La gent es lleva pensant en la persona que li agrada o en si està malament amb aquella persona. És una cosa que tens present durant la majoria d’estones de la teva vida.
Júlia: Sí. L’amor i també el desamor, perquè quan tens una ruptura les coses costen el triple i el sentiment t’acompanya tota l’estona quan fas el que has de fer durant el dia. Fas les coses amb unes altres ganes i les funcions bàsiques de la vida costen més. Et pesa el cor.
I per tancar, us he de preguntar qui és més romàntic. De qui traieu més suc per escriure cançons?
Júlia: Jo crec que soc més romàntica, però tu (Pau) escrius molt bé.
Pau: Crec que jo soc més romàntic.
Júlia: Bueno, opinions…
Autora de este artículo
