No passa molt sovint que tot el sector musical s’uneix d’aquesta manera. I és que tant els músics (prop de 8.000) tant les empreses (sales de concerts, festivals, promotors, mànagers, ajuntaments, discoteques…) han sumat esforços per acabar d’una vegada per totes amb el principal problema que pateixen actualment les persones que es dediquen a la música: la contractació dels artistes. Així doncs, s’ha creat la Plataforma Estatal por la Música (PLAM), iniciativa presentada ahir a la Sala Sidecar de Barcelona. L’objectiu: lluitar contra la precarietat laboral en el sector.
Una mica de context:
Aquesta plataforma neix si fa o no fa des de l’Acadèmia Catalana de la Música, és per això que estaven Guillem Arnedo i Carmen Zapata presentant el projecte. Arnedo, músic, portaveu de la PLAM i president de l’Associació de Músics de Jazz i Música Moderna de Catalunya, va assegurar que es va crear aquesta taula de treball per “trobar una legislació que aclareixi com cal fer les relacions contractuals artístiques“. Perquè ara clar, el que s’entenc per clar, no hi ha res…
La legislació actual data de l’any 85 i s’aplica a tots els artistes, no només a músics. No cal aprofundir gaire per donar-se compte de què una llei de fa 30 anys ha quedat desfassada a dia d’avui. A l’estar tant lluny de la realitat actual, més que donar l’empara que s’espera dels convenis col·lectius, actua com un fons de precarietat. Per què? Perquè entre músic i organitzador només es contempla una relació laboral (és a dir, que l’organitzador li faci un contracte al músic).
I a més, depenen de l’inspector de la Seguridad Social que es presenti a la sala de concerts, pot interpretar la norma d’una manera o d’un altre (ja que, per acabar-ho d’adobar, intervenen els conceptes d’alineat i dependència, i es pot al·legar que el músic no pot ser contractat perquè ell és l’autor de la seva obra i per tant s’hauria de tenir una relació mercantil encara que no es contempla aquesta opció per la norma)*. Així, músics i sales s’exposen totes les nits a una multa astronòmica. Total: La llei actual no protegeix a ningú i més de 10.000 professionals hi estan d’acord en que és necessari canviar-la.
I com es canvia una llei?
Es va presentar un informe i el passat 28 de desembre el Govern Estatal es va donar un termini de 6 mesos per substituir l’actual legislació (Real Decreto 1435/1985). Ara, s’està treballant per confeccionar un text jurídic en el qual el sector, “amb una mentalitat constructiva i empàtica”, està treballant. Un cop presentat, el govern, sigui del color que sigui, “tendrá que acatarlo porque es lo que demanamos todos”, va añadir Lluis Rodríguez, president d’Acimc, representant dels músics de clàssica. Però per ell no hi ha diferència entre estils: “no hay clásica ni moderna, ni músicos ni patronal”. Va defensar que s’està fent front comú per que es materialitzin les seves exigències.
“Cal definir la casuística actual de relacions entre músics i sales que varien depenent del format o mida dels espais. Un cop les tinguem definides hem de treballar perquè tothom estigui protegit. No volem que els músics pateixin precarietat ni que els organitzadors pateixin indefensió jurídica”, ha recalcat Zapata, portaveu de la PLAM, gerent de l’Associació de Sales de Concerts de Catalunya (ASACC) i directora del Curtcircuit.
Per als portaveus de la plataforma, la constitució d’aquesta entitat és una fita molt important pel sector: “És el primer cop que tant músics professionals com organitzadors, tant privats com públics, s’uneixen per treballar plegats per trobar una regulació que reflecteixi la realitat del sector musical“. Tant de bo que arribi a bon port perquè si no ho fes seria bastant depriment: tot el sector fa l’esforç d’unir-se i possarse d’acord en les seves reivindicacions, els hi presenten als polítics informes detallats i es redacta un nou marc legal on es garanteix l’estabilitat i seguretat jurídica per a totes les parts, tant en el sector privat com en el públic, tenint en compte les particularitats del sector com la intermitència o el caché… en definitiva, li donen tota la feina feta als polítics. Si encara així no s’aconsegueix modificar la llei en una societat democràtica, com es fa doncs?
* Per més informació llegeix el reportatge ‘En vías de desprecarización’ del Anuario de la música en vivo de la Asociación de Promotores Musicales (APM).
Autora de este artículo
