A vegades, als que ens dediquem a aquesta indústria, se’ns oblida perquè ens agrada treballar més hores que el sol. Perquè no tenim un horari de treball fix com els nostres coneguts o amics i perquè no tenim temps ni per fer la compra. A vegades, no sabem ni si compensa estar ficat als milions de projectes i estar avui a un lloc i demà no saber on. Tots aquests pensaments, quan trepitgem un mercat o congrés musical, desapareixen. A vegades, només cal coincidir i conèixer a gent que estimi i apreciï la música tant com tu i que hi dediqui, literalment, la seva vida, per adonar-te que treballar a aquest sector, és un regal. Veure la il·lusió desbordant amb la qual la gent crea projectes i hi dedica tot el seu temps (i diners), recarrega les piles a qualsevol. Benvinguts al Mercat de Música Viva de Vic.
I és que no eren pocs els que estàvem il·lusionats en aquesta nova edició (i ja en van 34). Amb prop de 850 professionals acreditats era pràcticament impossible no trobar-te amb qui et volies trobar. Més de 800 reunions ràpides dintre de l’espai speed meetings i 82 pitchings d’empreses i projectes, han fet que coincidir amb qui volies coincidir fos més fàcil que trobar-te al teu ex al poble. I si això hi sumem, les dues mítiques preguntes de “quedem al bar?” o “estic a la carpa, i tu?”, podem veure com el networking (i les birres que l’acompanyen) són sens dubte la clau de l’èxit a aquesta indústria.
El niu de la música emergent
Un niu és conegut com el lloc que algunes espècies utilitzen per criar i fer créixer a les seves cries. Després de 57 concerts en 8 escenaris diferents i 120.000 espectadors que han gaudit de la música en viu, he pogut veure com nous artistes han sortit de la closca i s’han enlairat a volar, fora de la seva zona de confort. Han tingut l’oportunitat de ser descoberts, per programadors, per segells, per mitjans o per promotores, que el dia de demà, potser, els hi donin l’oportunitat que fa temps que esperen.
Per alguns, volar del niu ha sigut sortir per primer cop de la seva ciutat, com és el cas de Poncelam, una jove artista urbana per fer concerts només havia trepitjat Barcelona. A més, encara que la majoria d’empreses allà presents veníem de la ciutat comtal, era necessari descentralitzar-se per poder dedicar-nos temps les unes a les altres. Mentre que Barcelona aclaparava i no ens deixava coincidir, Vic ens va apropar, ens va acollir i ens va cuidar durant els dies que hem viscut a la ciutat.
I és que encara que les probabilitats de pluja eren altíssimes, els plans no paraven mai. El fred i el xirimiri em van fer descobrir, per exemple, la sala Jazz Cava, un espai on per 3 euros podies gaudir d’un lloc acollidor, fent-te una birra amb amics, mentre un artista tenia l’oportunitat d’ensenyar-te el seu projecte musical que, més tard, sense tenir-ho planejat, acabaria formant part de la teva playlist de l’Spotify.
El Mercat de Música Viva de Vic va fer-nos crièixer, però també conèixer, durant quadre dies, una ciutat que a primera vista semblava petita, però que omplerta de música, va fer-se gegant.
Autora de este artículo
