La cantant, compositora i magnètica frontwoman d’origen noruec, Marie Ulven (més coneguda com a Girl In Red), va iniciar la seva carrera el 2015 d’una manera molt familiar per a molts artistes: amb GarageBand i un micròfon barat, creant bedroom pop i compartint-ho a SoundCloud. Gairebé una dècada després, Ulven pot presumir d’una col·lecció d’autèntics hits com we fell in love in october i i wanna be your girlfriend, tres premis Grammy noruecs, un contracte amb Columbia Records i l’experiència de telonejar Taylor Swift a diversos concerts de l’Eres Tour. Girl In Red ja no és el nostre petit secret ben guardat.
Convertida en un símbol d’autenticitat, autoexpressió i empoderament per a moltes persones de la comunitat LGBTQ+, Ulven trepitjava el Sant Jordi Club disposada a deixar empremta. I així ho va fer.
L’encarregada d’obrir la nit era la londinenca Nieve Ella, una sensació emergent que ha captivat un gran públic amb el seu so indie pop potent i nostàlgic, reminiscent dels 90. Cançons com Girlfriend, His Sofa o les més recents The Things We Say i Ganni Top (She Gets What She Needs) em quedaven gravades a la ment tot i ser la primera vegada que les escoltava. Amb una presència escènica de 10 i un carisma desbordant, va quedar força clar que tornarem a sentir a parlar de Nieve Ella molt aviat.
I’m back, I’m better than ever
Banyada en una intensa llum vermella, Girl in Red arrancava amb DOING IT AGAIN BABY, cançó on ens explica com aquest descans l’ha ajudat a trobar-se de nou a si mateixa i està disposada a compartir-ho amb totes nosaltres. A partir d’aquí, l’energia, que va passar de zero a mil en qüestió de segons, no va decaure ni un sol instant.
La responsable de molts gay awakenings va continuar amb èxit rere èxit, des de les tranquil·les i reflexives I’m Back o Pick Me, passant per les més tardorals October Passed Me By o we fell in love in october fins les més canyeres Rue o You Need Me Now?. Hi havia opcions per a tothom: assentir discretament amb el cap o saltar al ritme de cada cançó.
Ulven corria i saltava per l’escenari d’una punta a una altra sense parar, i una no podia deixar de preguntar-se com feia per no quedar-se sense aire i mantenir aquest control de la seva veu, especialment encadenant temes tan potents com Phantom Pain (cantat des de les altures), You Stupid Bitch o Serotonin. A això se sumaven constants headbangings i puntades de peu. Quan veus a una artista en directe donant-ho tot amb tanta passió, és gairebé impossible no deixar-se contagiar per l’emoció que es respira a la sala.
El moment més especial va ser el wall of death a l’última cançó de la nit, i wanna be your girlfriend, en què Girl in Red es va unir al públic per saltar, ballar i cridar a ple pulmó: “I don’t wanna be your friend, I wanna be your bitch”.
Aquesta gira és la prova que Girl in Red ha renascut i es troba al millor moment de la seva carrera. Una artista en plena forma que, gràcies a la seva honestedat sobre la seva salut mental i sexualitat, ha esdevingut una veu poderosa per a aquelles persones que sovint se senten marginades. Ha creat un espai segur on els fans poden explorar i abraçar les seves identitats. Un concert que definitivament va superar les meves expectatives i que esperaré amb ganes a tornar-ho a viure aviat.
Autors d'aquest article
Aïna López García
Aitor Rodero
Antes era actor, me subía a un escenario, actuaba y, de vez en cuando, me hacían fotos. Un día decidí bajarme, coger una cámara, girar 180º y convertirme en la persona que fotografiaba a los que estaban encima del escenario.
