A vegades el millor és parar-se en sec i escoltar. Per això de tant en tant demanem als músics que s’expressin i que ens expliquin la seva història per ells mateixos. Sense guió, sense preguntes. Simplement els donem espai i ells parlen. Avui és el torn de l’Anna Ferrer, cantautora menorquina que acaba de presentar el seu segon disc KRÖNIA amb un so més transgressor i una mirada més universal, actual i transversal.
Hola, som n’Anna i faig música per entendre’m, per purgar-me i per connectar amb sa condició humana. Sent que sa música, així com sa dansa, ens agrada perquè ens recorda qui som i d’on venim, en un món on tot és tan canviant, va tan ràpid i cada vegada té més a veure amb s’individualisme i amb es avanços tecnològics.
I açò reivindic amb sa música que componc: sa humanitat com a forma de vida, s’autoqüestionament i sa comunitat.
Cant perquè ho necessit fer des que vaig néixer, i componc perquè sinó moriria; compartir allò que he compost té més a veure amb un procés d’acceptació del que som a cada moment i de sa decisió de deixar de jutjar el que sóc capaç de fer i d’obrir-me a què ho puguin jutjar es altres. M’apassiona cantar per compartir, destruiria es escenaris i barrejaria es músics i es “públic” per a poder ser tots part d’es mateix, que és el que som.
Som de Menorca i fa 8 anys que visc a Barcelona. Tenc el cor i sa calma enmig de la mar i es cap que me treu fum dins de sa ciutat, i intent trobar s’equilibri entre aquestes dues forces.
Sa música forma part de jo des de molt petita perquè ser de Menorca és inherent a aquest fet. Allà s’estrenaven ses òperes abans d’arribar a Espanya, per allà passaven ses grans companyies de sarsueles, i un port com es nostre ha sigut bressol de moltes tonades que es mariners duen d’arreu del món.
Estim es paisatge, sa terra, la mar, sa sal, ses pedres, perquè són ca meva, són d’on venim, i d’on menjam i en el que ens convertirem. I lluit perquè qualsevol ser, encara que hagi nascut a s’àtic d’un gratacels, pugui vibrar amb aquest fet. I cant per açò també.
Sóc amant des debat, des discutir que mos fa créixer, sobre política, sobre moral, sobre psicologia, filosofia… i cada dia tenc més clar que no sé res. Només què sent avui i què vull ara mateix. Ses creences, ses afirmacions i ses etiquetes m’han ofegat i ja no me serveixen.
He fet un disc, KRÖNIA, on tot açò hi conviu i es transforma en música i el present dia 28 de novembre a s’Apolo, i ja no m’aguant de ses ganes de compartir-lo.
Autores de este artículo
