Bach no és com qualsevol altre compositor de clàssica. Hi ha alguna cosa en les seves creacions que ens embadaleix, ens atrapa i no ens deixa anar mai. N’hi ha els qui van caure en la seva teranyina en el conservatori o en altres etapes de la seva vida escolar, sent el seu música refugi i alhora tortura. O els qui es van enamorar per a tota la vida, sense pretendre-ho ni per un segon, gràcies a una casuística tan aparentment banal com veure una pel·lícula. La suite per a violoncel núm. 1 va formar part de la banda sonora de Màster and Commander (Peter Weir, 2003), entre altres films més o menys mereixedors de tal exquisida peça. La mateixa que avui acumula gairebé 200 milions de reproduccions, gaudint així de moltíssima més popularitat que Mozart, Vivaldi o fins i tot Beethoven.
I doncs, per què Bach continua interessant tant, generació rere generació? «Bach té un tipus d’escriptura musical única: la polifonia. Això vol dir que sempre tenim una, dues o tres melodies a la vegada. Això sempre sedueix perquè sempre t’agafa desprevingut». El que parla és Daniel Tarrida, director i fundador del festival Bachcelona. Músic amb una consolidada trajectòria, explica que si toca la mateixa peça de Bach tres cops «són tres experiències diferents, no ho puc acabar d’atrapar. Aquesta complexitat és la que hipnotitza, per això anem tornant, perquè sempre t’agafa per sorpresa».
Una o dues activitats al dia, amb un plantejament molt eclèctic encara que a priori pugui sorprendre la utilització d’aquest concepte en tractar-se d’un festival sencer dedicat a un sol compositor. Per exemple: Acostarem Bach als més petits i això encara no ho havíem fet –es refereix aquí Danniel Tarrida a l’activitat Ba Ba Bach!, dissenyada per a infants de 0 a 4 anys que defineixen com un espectacle «senzill, tendre i proper»–. Una altra innovació: Bach noctàmbul, un format molt especial en un entorn de privilegiat (el Recinte Modernista de Sant Pau) la particularitat del qual és que el públic seurà en gandules en lloc de cadires. L’únic concert del festival amb permís per adormir-se!
A més, el plantejament d’aquest any, segons la visió del seu director, «també engloba altres disciplines artístiques, com el cinema o teatre, això també ajuda que hi hagi un públic que no sigui pròpiament melòman o amant de Bach, que de cop s’apropi. Potser amb aquest apropament de cop l’endemà vol venir a un concert que es fa a una església. Són portes que es van obrint i confluències que anem creant». Sobre el cinema, és interessant la reflexió del documental de Gidon Kremer, en la Filmoteca: Per a què tornar a escalar l’Everest si ja has clavat la bandera? O amb altres paraules: per què gravar de nou les sonates de Bach si ja ho has fet amb perfecció absoluta 20 anys enrere?
A part d’aquestes innovacions (els formats ja explicats per a infants i amb ganduls), recomanem:
- Inauguració a L’Auditori. El prestigiós violinista Shunske Sato donarà el tret de sortida del festival amb dues cantates excepcionals. Malgrat les restriccions de mobilitat, podem gaudir d’aquesta figura internacional dins del reconegut Cicle d’Antiga.
- Més enllà de la suite (I). En una intèrpret local, la Clara Pouvreau, violoncel·lista coneguda i estimada pel públic del Bachcelona. Enguany amb el repte d’interpretar una obra original per a violí amb el violoncel. Ben segur que serà una vetllada exquisida!
- Bach al Pi. Per a interessats en la cultura de casa nostra: El 2020 es commemorava el cinquè centenari del naixement del compositor renaixentista català Joan Brudieu i aquest any se li farà el degut reconeixement amb la seva missa de difunts.
- Bach de Cambra. Potser la cita més potent, un diàleg en un entorn de luxe (el Recinte Modernista Sant Pau) entre una pianista i un violoncel·lista, el Duo Cassadó, que han actuat en tot el món amb gran èxit de públic i crítica.
- Gaudint Bach. El festival finalitza a La Pedrera amb la intenció de gaudir de la polifonia de Bach d’una altra manera, amb els músics de corda del Gran Teatre del Liceu per descobrir-nos matisos que no s’aprecien amb altres instruments.
Sent aquestes tres últimes, a més, solidàries. Quatre activitats en total –sumant Bach a la Mercè– que s’han impulsat amb la voluntat d’ajudar a diferents entitats socials. «Veiem que és un moment de necessitat en molts sentits. És un esforç pel festival perquè has de trobar fórmules que permetin fer concerts solidaris, però aquesta part social és necessària».
Autores de este artículo
