Una foto d’Instagram pot ser notícia. Ho són les coses que tornen a passar per primera vegada després del confinament i aquesta n’és una. Parlo de la reunió d’El Pecado Records, un segell autogestionat i un col·lectiu no mixte de dones artistes que hauríeu de conèixer.
A la foto de la que parlo hi surten les cantants Katta Lana, Cooba, La Marla i La Dolsa Adela; la fotògrafa Gemma Vives (Reflejos de luz); i la monologuista i poeta Zorra Indignada. Al col·lectiu hi ha altres artistes, però a la foto no hi surten. El que fan a El Pecado és interessantíssim, tant estèticament com políticament, tot i que encara no reben l’atenció que es mereixen.
Si les googlejo, l’únic que trobo és una breu presentació a Via Sona que explica que van néixer el setembre del 2019 a partir d’una crida de La Queency. Van crear un grup de whatsapp i en dos dies sumaven més de trenta integrants de Barcelona, el Vallès i el Maresme, però també de València i Madrid. Avui podrien estar liderant bona part dels debats que ens sacsegen. Ho dic perquè tres de les de la foto canten en català i una d’elles és una cantant trans.
Són dissidents: la resistència imprescindible d’un sistema que fa aigües. Aguantar glopades d’ignorància, transfòbia i nacionalisme ranci en els enfrontaments constants que vivim a les xarxes seria insuportable si no fos per horitzons esperançadors com aquest. Per cert, a la foto avisen que aviat hi haurà una nova crida per conèixer noves artistes i explicar el projecte.
De totes les que en formen part, la meva gran descoberta és Cooba. Sobretot, per la sensibilitat melòdica de tot el que ha publicat el 2019, i molt especialment per la cançó 2000. No recordo cap altre hit així en català. Sona fresc i no trobo cap referent que pugui relacionar-hi. La frase “Vull una mansió als Pirineus”, a més, em sembla històrica.
Suposo que, al final, la clau està en el fet que els gustos se’ns forgen a una certa edat. Passat aquest moment, tot i la voluntat d’obertura, hi ha coses de les quals ja no et pots desprendre. En aquest cas, potser és certa tendència al pop. Per això en flipa també Hola q tal de Kruela.
Però la qüestió és que no hauria conegut El Pecado Records si no fos per La Queency, que de fet n’és la impulsora principal. I a ella hi vaig arribar per una d’aquelles casualitats de Twitter. Podríem dir que va ser gràcies al like afortunat d’un contacte, que va provocar que aparegués a la meva cronologia. Llavors vaig xafardejar-li el perfil i l’enllaç a la bio em va portar a Posa’t Rumantik, el seu últim tema de reggaetón dur en català.
La veritat és que encara no sé si acaba d’agradar-me, però sí que sé que em va remoure i interessar a la vegada. Per això immediatament vaig posar Posa’t Rumantik en una llista d’Spotify amb les que considero les millors cançons en català del 2020. Perquè ara que ens trobem enmig de l’enèsim debat sobre l’ús social de la llengua, tinc la certesa que La Queency ens cal. Potser no trobarà el seu lloc en aquesta TV3 convergent i pilaraholenca, però és igual.
Per sort, el seu públic tampoc no és el que s’escandalitza perquè hi hagi un 30% de castellà (la xifra és de @keinzirkusmehr) en una sèrie com Drama, produïda originalment per Playz, el canal digital i per a joves de RTVE. Té més de 7.500 seguidors a Instagram i aquesta és la nova mesura de les coses. La revolució no serà televisada.
Autor de este artículo
