Festival Acròbates: Mishima

Amb Mishima arrenca la 19a edició del Festival Acròbates al Teatre Joventut.

El Premi Nobel mexica Octavio Paz va deixar dit ara fa cinquanta anys que la traducció és “transmutació i metàfora; una forma del canvi i la ruptura”. Qui hagi seguit d’aprop la carrera de Mishima sap que la banda barcelonina sempre ha considerat l’adaptació -i per tant, la traducció- com una part inherent del seu univers. Més enllà dels darrers exemples, Roses (Flowers, de Miley Cyrus) i La diablessa (La Diabla, Xavi), concebuts com a sintonia no oficial de les dues edicions consecutives de La nit de les roses, la seva discografia està plena de figues d’aquest suculent paner on la fidelitat, en distingir-se de la literalitat, es converteix en creació i, fins i tot, en poesia.

Ja sigui musicant W. H. Auden (Qui més estima) o rellegint El libre de l’amor de The Magnetic Fields (The Book of Love), David Carabén (veu i guitarra) ha exercitat el seu múscul creatiu traslladant al català l’obra dels seus poetes, narradors i escriptors de cançons favorits. I amb Marc Lloret (teclats), Dani Vega (guitarra), Xavi Caparrós (baix), Alfons Serra (bateria) -i ara també amb Bernat Sánchez (teclats)-, l’ha portat al seu territori, allà on el rock es troba amb la chanson, Tin Pan Alley i l’indie. Mishima ens proposen una “excursió a la versió”, un concert on es pronuncien paraules alienes que han contribuït a conformar el seu discurs, un espectacle on interpreten no només les més cèlebres de les seves adaptacions sinó també algunes creades per l’ocasió. Com dirien els enyorats Diabologum: a découvrir absolutment.

Consulta tota la programació del festival aquí.

Amb la col·laboració del Teatre Joventut.