Iván Ferreiro: Redescobrint Golpes Bajos

“Me enamoré y supe que quería hacer música gracias a Golpes Bajos”. Uns quants anys després, Iván Ferreiro torna aquest agraïment a la banda amb el seu disc Cena recalentada (Warner Music Spain, 2018). A una sala Barts plena, l’artista gallec apareixia entre llums blaves i una atmosfera fosca amb Santos de Devocionario, Hazme un nueve i la calmada Desconocido. La connexió de Ferreiro amb Barcelona es feia evident veient la cua d’abans de començar el concert però després d’aquesta presentació, l’artista ho confirmava explicant que Barcelona havia estat la ciutat que més havia respost i havia omplert més ràpid les localitats de la sala. Amb un so compacte i contundent en que les bases electròniques marcaven el ritme i la direcció del concert, el cantant feia broma amb el públic i explicava que tots aquells aparells que hi havia al mig de l’escenari eren un arpegiador, una caixa de ritmes i un looper: “no estoy consultando mi email”.

Al costat de Ferreiro hi havia Pablo Novoa i Luis García, ex Golpes Bajos, a qui el cantant va reivindicar durant tot el concert recordant com havien estat aquells primers dies de la relació entre ell i el grup. Cançons com Fiesta de los maniquíes o Hansel y Gretel despertaven els crits de la sala i portaven La Movida a Barcelona durant uns instants. Per cantar el ‘dónde has estado, mira que facha’ de Cena recalentada, Ferreiro convidava a pujar a l’escenari al cantant català The New Raemon i poc després argumentava la decisió de fer un disc de tribut explicant que, per ell, fer versions és una manera d’acostar-se a cançons d’altres i fer-se millor a un mateix. I nosaltres contents que pensi així i esperant que siguin moltes més les cançons que podem redescobrir a través de la seva veu. Abans d’una crua i fosca La Reclusa, el gallec destacava la capacitat que tenia el cantant Germán Coppini per retratar l’horror i el costat fosc de la societat, que en aquesta cançó prenia forma del masclisme més salvatge.

L’atmosfera fosca que va dominar tot el concert va prendre una altra forma després del bis, amb una intimista Tendré que salir algun dia a veu i piano i les esperades Malos tiempos para la lírica i No mires a los ojos de la gente novament acompanyat de The New Raemon. L’espectacle va aconseguir recordar la curta però destacable trajectòria del grup de Vigo des d’una perspectiva diferent amb el millor mestre de cerimònies possible. La passió i admiració amb la qual Iván Ferreiro recordava la banda justificava al cent per cent aquell homenatge. Un disc i una gira imprescindibles per qui vulgui descobrir o redescobrir aquelles cançons que van marcar tants adolescents com el mateix Ferreiro.