El 4 d’octubre del 1970 va morir Janis Joplin, coneguda i alabada per ser considerada una icona hippie i contracultural de la dècada dels 60. Abans d’endinsar-nos en la seva obra farem un parèntesi per puntualitzar el que entenem per “contracultura”. Aquest concepte es refereix a un fenomen antisistema que es va estendre, en primer lloc, als Estats Units i a Gran Bretanya. Els seus fronts oberts, a grans trets, responien a l’oposició envers la guerra del Vietnam i a la reivindicació de la sexualitat i la creativitat, dels drets i les llibertats de les dones, de l’experimentació amb substàncies psicoactives i d’estils de vida alternatius.
Sembla ser que Joplin, que pertany al Club dels 27 –aglutinador d’artistes i atletes que moriren als 27 anys com a resultat dels excessos, suïcidis, assassinats o accidents– i a qui afalagaren qualificant-la d’elèctrica i com una intèrpret lliure i salvatge, es va prendre massa al peu de la lletra el fet d’explorar el món de les drogues psicodèliques. Tant és així que li costà la vida, arrel d’una sobredosi d’heroïna.
Al marge de viure temptada per l’autodestrucció, el percebre’s diferent als del seu voltant la va portar a decantar-se cap al blues i a emmirallar-se en cantants com Bessie Smith, Ma Reiney o Lead Belly. Arribada a l’adolescència, Janis es delectava escoltant jazz per Louisiana, i en aquell moment desconeixia què li esperava i l’impacte cultural i intergeneracional que tindria en milions de persones, independentment del seu origen. Per tot això la recordem avui, mentre ens submergim en el seu repertori, a través de 4 hits sensacionals!
1. Ball And Chain
Un cop Janis Joplin, sent estudiant de Belles Arts a la Universitat de Texas (Austin) –on va començar a cantar en bars– es traslladà a Sant Francisco el 1963 sense abans finalitzar la seva formació, es va unir a la banda Big Brother and the Holding Company. Bé, hagueren de passar tres anys entre la mudança i la incorporació al grup, que es va donar gràcies al productor Chet Helms.
Coronada com la frontwoman de la formació, el 1967 actuà al Monterey International Pop Music Festival, en el qual va compartir escenari amb els Beatles, Jimi Hendrix, The Who i Otis Redding, entre molts altres gegants de la música. San Francisco, on s’ambientà el cicle de concerts que els va permetre fitxar amb Columbia Records, esdevingué el nucli de l’anomenada “contracultura” explicada anteriorment. Al directe recità una versió de Ball And Chain, escrita i gravada per l’emblemàtica artista de blues Big Mama Thornton. Aquí, ella utilitza la imatge de la pilota enganxada a una cadena, associada a un pres per tal que no pugui fugir, i l’extrapola a com se sent en l’amor, que l’únic que fa és enfonsar-la.
2. Piece of My Heart
Seguint estirant del fil, quan el productor d’en Bob Dylan, Albert Grossman, va contractar els Big Brother and the Holding Company no van trigar gaire a gravar el seu disc debut, Cheap Thrills, el qual assolí la categoria d’or i durant el primer mes es vengueren més d’un milió de còpies. Però tot no van ser flors i violes: la premsa, en tant que havia quedat embadalida amb la veu prodigiosa de Janis Joplin, se centrà en la seva figura, de manera que es va començar a fer patent que eclipsava la resta dels integrants. Això generà tensions internes i una atmosfera tòxica, raó per la qual Joplin acabà sucumbint a les ànsies del seu mànager, que concordaven amb abandonar el grup.
La Kozmic Blues Band, amb què va publicar el seu segon àlbum, I Got Dem Ol’ Kozmic Blues Again Mama!, va marcar la següent etapa de la seva carrera. A nivell sonor apostà pel camí de la mescla entre el rock, el soul i el blues, cosa que va treure als seus oients fidels de la zona de confort. En aquest context, concretament el 1969, interpretà Piece of My Heart –cançó recollida a la seva opera prima que aconseguí un major èxit comercial que l’original, interpretada per Erma Franklin– al Festival de Woodstock, el qual va suposar un esdeveniment fonamental per la història de la música popular i contribuí a consolidar la generació que es congregava a favor de la llibertat creativa i el moviment antiguerra.
3. Me & Bobby McGee
Me and Bobby McGee es troba inclòs a l’últim projecte de Joplin, titulat Pearl i creat de la mà de la Full Tilt Boogie Band. Junts van participar al Festival Express, el qual s’escenificava a tres ciutats canadenques: Toronto, Winnipeg i Calgary. L’element que el distingia d’altres sèries d’espectacles és que els músics viatjaven en tren per arribar als destins. Es diu que els trajectes els compartien entre festes i jam sessions.
Segons Kris Kristofferson, el compositor, la cover de Janis Joplin va elevar l’obra a l’estament de hit. Al mateix temps, la lletra descriu un viatge de dos joves enamorats que es deixen anar per tal de trobar una llar pròpia i descobrir el món, tan complex i contradictori, per si sols. Aquest desenllaç coincideix amb com era la Janis, una ànima lliure i atrevida, però que, en el fons, no podia afrontar la solitud.
L’atenció mediàtica que acaparà Pearl fou fruit de la data en què va sortir el treball discogràfic, poques setmanes posteriors a la mort de la solista. Me and Bobby McGee va ser el segon track en arribar al número 1 als Estats Units, després de Dock Of The Bay, d’Otis Redding. Tot i això, Janis no li donava importància a les ventes; de fet les emissores de ràdio no introduïen la majoria de les seves cançons a les llistes pop, malgrat identificar-la com un personatge que s’encaminava cap a convertir-se en un mite.
4. Cry Baby
Cry Baby podria ser una carta que respongués a Me and Bobby McGee, perquè Janis pronuncia que quan el seu amant torni havent-se recorregut tot el món ella el rebrà a casa amb els braços oberts i el traurà del desconsol. No obstant, al llarg dels lyrics li recrimina que la dona per fet. L’únic que li demana és que sigui un “bon home” per tal que no s’esgoti la seva paciència d’esperar-lo. Garnet Mimms and the Enchanters foren els que van llançar la composició original el 1963 i Joplin de seguida la va dur al seu terreny musical i visceral.
Janis Joplin, al cap i a la fi, malgrat gaudir del reconeixement i la devoció de l’audiència i dels seus coetanis, no va saber digerir la pressió que li despertava la fama. L’heroïna i l’alcohol eren el seu refugi i, alhora, no l’anestesiaven prou com perquè s’oblidés d’una realitat que li pesava, verbalitzada en: “Faig l’amor amb 25.000 persones, però després m’adormo sola”.
Més enllà dels seus trasbalsos emocionals, celebrem el talent immesurable de Janis Joplin gràcies al qual podem continuar sentint-la o ensumant-la, encara que sigui des dels somnis.
Autora de este artículo
