Julieta: L’artista que l’escena catalana necessitava

Ja han passat uns quants mesos des que el pop electrònic en català d’aquella noia que narrava coses sobre l’amor es va colar al meu Spotify. Amb Juji (Music Bus Records, 2021), el seu primer EP, la Julieta va deixar clar que estava disposada a conquerir un espai inhabitat dins de l’escena local. Un any més tard, torna a apostar per la sonoritat característica d’aquest primer treball i arriba amb Ni llum ni lluna (Music Bus Records, 2022), un disc que barreja gèneres com el pop, l’electrònica i el reggaeton. Normalment, després de parir un treball musical, els artistes s’enfronten a la posada en escena d’aquest. I, a vegades, estar a l’altura no és fàcil. En el cas de la Julieta, presentar el seu nou disc en concert a La [2] d’Apolo volia dir traslladar el poder i la força de les seves cançons a l’escenari. O, en resum, convertir-se en una diva. Aquelles que ens agrada veure i admirar i de les quals aprenem tant.

El concert  va arrencar amb Tum Valores, un dels temes veterans de la barcelonina, i des de l’inici vam saber que ens esperava un bon show. Una diva no és una diva sense les seves coreografies, i la Julieta ho sap. Sigui al Palau Sant Jordi o a un bar davant de quatre gats. Així que en moltes de les cançons del setlist va estar acompanyada per un dj i dues ballarines que van saber aportar dinamisme i actitud a una posada en escena que demanava un cos de ball. La seguretat que van transmetre semblava digna d’artistes amb una llarga trajectòria damunt els escenaris, no d’algú que toca a l’Apolo per primer cop. 

Aquesta convicció va quedar reflectida en la interpretació de cançons com Secret, la qual acaba de veure la llum en forma de remix amb els Figa Flawas, o a Tu juru Ju. I tot aquell públic que fa uns anys no acabava d’entendre per què la Bad Gyal feia música urbana en català –perquè l’única música vàlida era la de boy bands amb molts instruments de vent– no va parar d’ovacionar aquesta nova artista local que abraça l’auto-tune i el reggaeton.

Encara que ens hagués agradat poder veure en directe alguns artistes que han col·laborat amb la Julieta, com VITTARA a Els llocs on vas o The Tyets i Figa Flawas a Xuculatina, la Maria Hein va ser l’única convidada de la nit. Juntes, van presentar una cançó inèdita que s’allunya de l’estil de la mallorquina, però que ha fet que totes esperem el seu llançament per a poder ballar-la a casa. 

La plorera sempre és benvinguda i amb el minimalisme de L’amor és per valents, acompanyada d’una guitarra tocada per la mateixa Julieta, vam poder gaudir de la cara b del show i de la intimitat i la proximitat que només les cançons de desamor saben crear. Una altra cançó inèdita a piano va deixar que les notes agudíssimes a les quals arriba la veu airejada de la Julieta inundessin la sala per a demostrar que estàvem gaudint del talent d’una compositora i cantant camaleònica. 

Arribava el final i Trenca’m el cor va ser l’encarregada de tancar la presentació i la culpable de les ganes de seguir amb la festa. Sí, hauríem gaudit del concert durant moltes hores més, però era moment de deixar que la Julieta marxés a celebrar l’èxit rotund que havia suposat la nit, perquè no sempre un talent emergent és capaç d’omplir la sala com ho va fer ella. Estic segura que en un futur totes les presents estarem orgulloses de dir que vam ser a aquest concert, els inicis d’una carrera que tot just s’acaba d’enlairar.