Ser més punk, més transgressora i més revolucionària que el teu marit es veu que no interessava gaire. I encara menys quan aquest era una de les cares més idolatrades de l’escena grunge. Potser és per això que Courtney Love va quedar en segon pla i potser és per això que, tot i que ella i Kurt Cobain eren el més proper al rei i la reina del panorama alternatiu, la societat, els mitjans i la indústria van creure que en tenien prou amb el líder de Nirvana.
Però lluny del record i la imatge de Love que hi ha clavada a l’imaginari col·lectiu, la realitat no va ser així. De fet, no només va aportar el seu granet de sorra a la música dels noranta, fins i tot caldria afegir que hi va deixar petjades ben fortes. Les mateixes amb què es movia pels escenaris dels concerts de la seva banda Hole o en solitari. Sense entrar a fons en la típica i avorrida llista de premis guanyats, el seu primer àlbum (Pretty On The Inside, del 1991) va ser tota una sorpresa i va estar en boca de la crítica musical. El seu següent disc, Live Through This, es va posicionar entre els millors del 1994 i va convertir-se en platí el 1995. I el seu tercer disc Celebrity Skin, del 1998, va aconseguir tres nominacions als premis Grammy. Els noranta van ser la seva època i els noranta no s’entenen sense ella i la seva banda. Avui, repassem la seva vida a través de tres de les seves millors virtuts: saber vendre, saber sobreviure i saber destacar.
Saber vendre
Sabia escriure, i el que és més important, aconseguia que el seu públic cantés missatges revolucionaris. Música que no era només música. Amb el seu inseparable Eric Erlandson a la guitarra van donar llum a un disc debut potent musicalment i transgressor pel que fa a les lletres. Arreplegant les influències sonores de la seva adolescència −la new wave, artistes dels setanta i vuitanta, i l’agressivitat de grups com The Runaways−, Courtney Love va crear un àlbum on les lletres ja començaven a insinuar que en els pròxims anys lideraria el feminisme rebel que colpejaria els cànons de la indústria.
Violacions, avortaments, suïcidis, pressions estètiques, prostitució, problemes de l’adolescència. Qüestions tabú que, de cop i volta, eren èxits en les llistes musicals i tenien l’atenció de la premsa. I és que, a més de saber fer-se veure, Love era una autèntica màquina mediàtica: mentre en les seves cançons cridava (literalment) un nou feminisme i l’alliberació de la dona, a dalt i a baix de l’escenari va vendre una imatge que no s’havia vist mai abans, una estètica avançada als seus temps. I als nostres.
Saber sobreviure
Alguns van titllar el primer disc com “massa punk”. Potser és que no estaven (o no volien estar) preparats perquè una dona amb maquillatges i teles estrambòtiques els omplis el cap a crits de realitat. Però pel segon treball, Live Through This, van abaixar considerablement els decibels.
Durant la seva producció Courtney Love feia tres anys que estava casada amb Cobain. O el que és el mateix: tres anys en una espiral de drogues, deixadesa i malbaratament. Però igualment va ser un treball que va sorprendre, va guanyar-se el reconeixement que es mereix i va estar entre les pàgines de les revistes musicals més influents del moment. Publicat només quatre dies abans de la mort de Cobain, aquest nou àlbum es feia molt més digerible a l’oïda, més pausat. Però sense perdre la potència lírica: una altra vegada, Love obrint-se al món a través de les seves lletres: el seu paper com a dona casada, com a mare i el seu pas de l’anonimat a la vida pública.
Ningú s’esperava un àlbum d’aquesta qualitat i ningú s’esperava que d’aquell moment vital de Courtney en pogués sortir un treball que obrís camins en el so dels noranta. Un prejudici comprensible tenint en compte la catastròfica i autodestructiva imatge dels “Cobain” que havia estat omplint les notícies i portades de la premsa rosa en els últims anys. Però mentre la creativitat i persistència d’Erlandson i Love van situar Hole al punt de mira de la crítica els mesos després del llançament de l’àlbum, la reina del grunge va viure un dels seus pitjor moments: la depressió per la mort del seu marit, les acusacions d’assassinat i el retorn a una vida de tota mena d’excessos.
Saber destacar
Lletres revolucionàries, perseverança creativa i un altre ingredient que van fer de Courtney Love un personatge amb una identitat molt marcada: la moda. Si Hole era una banda amb un estil únic, és gràcies al sentit de la moda de Love i la seva capacitat per fer-se veure. La seva obsessió per la roba la va portar a apoderar-se del que es coneix com a kinderwhore: vestits de nena petita o de nina estripats, mitjons fins als genolls, maquillatge dens i fosc, colls a l’estil Peter Pan, sabates de cuir o tipus Mary Jane.
En resum, com una col·legiala mig gòtica i deixada. Una imatge que transmetia apocalipsis i innocència alhora, i que va ser adoptada per moltes altres cantants femenines de la dècada. I és que, tot i que l’estètica era molt femenina i s’alimentava d’aquells elements que, convencionalment, definien la moda que havien de seguir les dones, a l’hora de pujar a l’escenari aquesta imatge quedava tacada per l’agressivitat de moviment d’aquestes artistes i les seves lletres.
Sí, no va ser l’única artista femenina que va destacar per la seva moda. Sense anar gaire lluny en el temps ens trobem a dos clars referents en aquest aspecte: Madonna i Cyndi Lauper. Però, segurament, el que va destacar de Love no van ser les seves peces de roba en si, sinó el missatge que hi havia darrere de cadascuna d’elles. El saber traslladar les lletres de les cançons a la manera de mostrar-se.
La seva inestabilitat emocional a causa de la mort de Kurt Cobain van fer que perdés el tren a una vida plena d’èxits musicals. Les acusacions d’assassinat –inclús pel seu propi pare– l’han acompanyat i l’acompanyaran tota la vida. I les seves col·laboracions en films com El escándalo de Larry Flint o Sid y Nancy no han servit per fer sortir la Courtney de l’ombra dels seus anys convulsos. Però a la vegada que sempre s’ha reconegut la part més fosca de la seva vida, també val la pena, tant amb ella com amb altres artistes, anar una mica més enllà, obrir la llum i trobar-se amb la cara més humana i artística de les persones. Perquè la Courtney Love es va convertir en la reina del grunge per mèrits propis i no pel seu matrimoni. I perquè els discos de Hole no serien el mateix sense la seva força literària i revolucionària.
Autora de este artículo
![Ran Ran Ran [2018] - Foto © Néstor Noci](https://qualsevolnit.com/wp-content/uploads/2018/11/RANRANRAN-DESTACADA2-768x384.jpg)
