Niña Coyote eta Chico Tornado: Contundència basca

Sota el nom de Niña Coyote eta Chico Tornado trobem a Úrsula Strong a la bateria i Koldo Soret a la veu, guitarra i pedals. Per molts potser sona estrany un duo de rock, però al llarg dels anys han demostrat la seva contundència com a grup. Un estil potent, uns riffs de guitarra densos i de vegades amb un aire que ens recorda als Black Sabbath. Però abans de seguir parlant dels donostiarres, he de presentar-vos a la Raquel Pagés i Ane Barcena aka Pinpilinpussies. També són un duo, format entre Barcelona i el País Basc que ha anat pujant esglaons fins a fer-se un forat en l’escena musical actual.

La Raquel i l’Ane van començar a tocar juntes de casualitat quan van començar a fer classes de bateria i ara les podem veure a l’escenari amb una seguretat i dinamisme que salta a la vista. Ho dominen tot, i és que en un tancar i obrir d’ulls es canviaven els rols: la que estava cantant i tocant la guitarra passava a tocar la bateria i viceversa. El grup va fer un repàs de la seva discografia 80/B (Autoeditat, 2019) i Fuerza 3 (Aloud Music, 2020) deixant clara la seva inquietud i passió per la música. Són un terratrèmol a sobre de l’escenari i les seves lletres ens parlen d’experiències pròpies a través d’estils diversos com el garage pop, punk, folk o com elles mateixes es descriuen: “un rollo Lo-Fi, sonido crudo y tal. No sabemos lo que hacemos”. L’Ane –quan va deixar la bateria per posar-se davant del micròfon– no va perdre l’ocasió de cantar en basc, el seu idioma natal, i va fer una reflexió molt contundent: “un idioma no se pierde por los que no lo saben si no por los que no lo practican”. En definitiva les Pinpilinpussies són un còctel d’influències que trenquen –amb èxit– la barrera de qualsevol gènere.

Per amenitzar l’espera entre concert i concert podies demanar sopar i beguda a la barra instal·lada al Pati d’Armes. I “bebida en mano” i amb l’estómac ple, van sortir a l’escenari els aclamats Niña Coyote eta Chico Tornado. Mentre Koldo anava experimentant la infinitud de sons de la seva guitarra elèctrica, el duo va fer una repassada per la seva discografia. El 2013 van publicar el seu primer llarga durada i vam gaudir de hits com Txaman. Escoltant aquest tema t’adonaves que el format duo els hi funciona a la perfecció i que no calia cap músic més sobre l’escenari. L’energia i potència musical que hi havia dissabte nit al Castell era desbordant. La parella també es caracteritza per fer versions i va sonar White room de Cream entre d’altres. No és fàcil versionar un clàssic ni és fàcil destacar, però Niña Coyote eta Chico Tornado ho han fet un cop més. Tampoc van faltar alguns temes d’AitzStar (Pozoi Records, 2019), l’últim àlbum publicat de la banda. Vam poder constatar que el duo ha evolucionat sonorament i que aquest cop aporten nous girs musicals i més psicodèlics.

Dues propostes diferents, però unides per la contundència i energia que desprenien. Niña Coyote eta Chico Tornado ja porten una gira internacional a l’esquenes i les Pinpilinpussies només és cosa de temps. Ganes no els hi falten. Aúpa!