Nou Futurisme de Luigi Russolo segons Pixel de Stael

Des del naixement del futurisme, la música va buscar i va assolir la potència i la força del SOROLL MECÀNIC, després amb els sintetitzadors i els ordinadors va amplificar el poder d’aquest so preocupant-se en conquerir l’oient amb efectes inaudits, patrons repetitius o aleatoris, jugant amb els canvis de velocitat i d’intensitat, generant atmosferes suggestives capaces fins i tot, d’alterar la psyche, manipulant la naturalesa mateixa del soroll.

Avui, el nou futurisme, complexitzant-se sempre més, busca les combinacions de sorolls que emanen dels defectes tecnològics. El soroll disfuncional dels dispositius de producció digital, coneguts i familiars a l’oïda de les noves persones-usuari acostumades a conviure i treballar amb una tecnologia cada vegada més complexa, autònoma, interconnectada i per tant, cada vegada més vulnerable i propensa al col·lapse. S’acosta així una mica més a la MÚSICA DE L’ERROR POPULAR, també coneguda com a «glitch-pop».

Aquesta evolució de la música futurista és paral·lela al desenvolupament de l’anomenat internet de les coses. Les falles dins el procés de digitalització del sistema-món han vingut per curtcircuitar la vida de les persones-usuari, i no només en les atmosferes fragoroses de les grans ciutats, sinó també al camp, que fins ahir, es caracteritzava pels sorolls mecànics funcionals i previsibles dels tractors. Avui la computerització de les eines anomenades «intel·ligents» ha creat tanta varietat i concurrència de dispositius i programes potencialment defectuosos que el soroll pur d’un tractor, mecànic, en la seva exigüitat i monotonia, ja no suscita emoció.

Per provocar i exaltar la nostra sensibilitat, el futurisme s’ha desenvolupat sempre al voltant de màquines cada vegada més sofisticades, arribant a introduir en la vida del compositor llibreries de sons inacabables i infinites formes de manipular-los mitjançant plugins i programes d’edició d’audio; els enginyosos trucs de producció inventats antany per atribolats enginyers de so en costosos laboratoris d’experimentació sonora han quedat immortalitzats avui per simuladors digitals d’ús intuïtiu, ecònomicament accessibles i sovint fins i tot gratuïts per a dispositius portàtils, preparant l’adveniment d’un nou futurisme basat en el soroll dels COL·LAPSES SISTÈMICS.

Aquesta evolució del soroll mecànic transmutat en cruixit per error de programari o fallada de sistema electrònic fins al moment era inconcebible. L’oïda d’un home del segle XX no hagués pogut suportar mai una conversa vídeo-telefònica amb errors de cpu, ram i problemes de latència derivats d’una mala connexió a internet o d’un defecte de compressió, cosa popular a la vida de les persones-usuari al segle XXI. En canvi, la nostra oïda avui es complau amb el col·lapse: educada per la nova vida digital altament disfuncional, és pròdiga en sorolls de fallades digitals diverses. No obstant això, no en té prou i reclama sempre emocions acústiques més i més intenses.

El NOU FUTURISME convida a aprofitar els errors immanents a la nova era digital per assolir l’èxtasi transmutant el so del col·lapse quotidià en música popular.

Travessem les modernes ciutats intel·ligents amb les orelles més atentes que els ulls i gaudim escoltant el cruixit de les pantalles electròniques fetes malbé, captem el brunzit de les antenes i els repetidors 5G coronant els arbres per compondre balades vitalistes, inspirem-nos amb el murmuri histèric dels patinets elèctrics de baix cost, gaudim amb la crepitació dels microxips ineficients, amb el trastornat missatge d’avís de la nostra app de missatgeria instantània, fruïm amb el grinyol de la nostra veu encallada en una videoconferència, amb els salts al buit d’un avatar de videojoc i fem música pop amb la confusió engendrada per noticiaris personalitzats mitjançant algoritmes.

Ens divertirem orquestrant junts dins la nostra IMAGINACIÓ l’esclat de les persianes elèctriques dels nous negocis «click & collect», les sacsejades de les portes domotitzades, les incongruències dels comentaris de la multitud a les xarxes socials, els balbucejos d’un polític pixelat i traduït automàticament, els sorpresius errors de la nova burocràcia digital, els diferents rugits dels nostres smartphones i els seus gadgets infinits, efusives i suggerents cacofonies de mòdems, robots casolans, impressores sense cable sense oblidar el sensual tartamudeig d’una assistent de veu amb veu de de rossa cibernètica.