Folklore, electrònica, sensualitat i una posada en escena carregada d’elements vintage, humor, videoprojeccions i danses contemporànies. Així presentava Rodrigo Cuevas Trópico de Covadonga en la programació del Festival Tradicionàrius i el cicle Palau Fronteres. Un espectacle que es planteja com un cançoner popular contemporani on l’artista trenca amb els estereotips parlant sobre el passat, la justícia, la bellesa i la llibertat sexual. Sens dubte, un dels artistes més inclassificables del moment.
Tròpic imaginari
Trópico de Covadonga és un tròpic inventat per l’artista que toca Astúries, però que dóna la volta al món. Rodrigo Cuevas ho defineix com un lloc imaginari en el qual ens trobarem cada cop que participem en un ball popular o que cantem una cançó tradicional. La música d’arrel i l’amor per la tradició és la banda sonora d’aquest tròpic, on per entrar-hi hem de seguir unes simples instruccions: «estar atentas, relajaros, escuchar y estaréis dentro», deia l’artista.
Rodrigo Cuevas va viure en primera persona la música tradicional quan va anar a viure a un petit poblat de Galícia, on segons ell va sentir una autèntica revelació. Ara, de gira per tot el país, fa arribar a tot el públic aquesta música, de vegades oblidada i col·lapsada pel mainstream. El Palau va entrar de ple al Tròpic amb el tema Xiringüelu, un ball popular asturià. Abans de començar, però, Cuevas va posar al públic a fer exercicis de sòl pelvià al ritme de la música i a cantar la tornada del tema en asturià, «saldréis con el C1 de asturiano, ya veréis».
Entre la tradició i l’electrònica
Rodrigo Cuevas és un espectacle i un artista de cap a peus. La seva música camina entre la tradició i l’electrònica i des d’una estètica queer. Vestit amb una montera, una faixa i uns esclops, l’artista presenta una proposta totalment experimental i innovadora que permet portar la música tradicional més enllà del seu hàbitat natural. Aquesta fusió es veu reflectida en el quartet que l’acompanya on escoltarem des d’una guitarra elèctrica o un pandero quadrat per Rubén Bada; Tino Cuesta als sintetitzadors i a l’acordió; Mapi Quintana al contrabaix i al pandero quadrat, i a les percussions Juanjo Díaz. Una fusió sonora increïble que podem escoltar als temes més electrònics com Ronda de Robledo de Sanabria, A galán tiene que ser en el baile o Arboleda bien plantada.
Justícia poètica
Rambalín i Vaqueiras van ser els temes més reivindicatius del concert. Rambalín està inspirada en la història de Rambal, un jove homosexual en l’època franquista que va morir assassinat. Rodrigo Cuevas rendeix homenatge amb un so íntim acompanyat amb l’acordió, la guitarra i el contrabaix. És la cançó més sentimental i que més toca a l’artista, ja que d’alguna manera ell també ha tingut una vida condicionada per la seva identitat sexual. Vaqueiras parla de Mire la Miruxiana, despreciada per tot el seu poble per negar-se a pagar el salari al seus amos. Tal com deia Cuevas, va voler escriure aquestes cançons com a justícia poètica, ja que no van tenir una justícia real. Tot el Palau l’aplaudia dempeus.
Com a sorpresa, Rozalén va sortir a l’escenari per cantar a duo el fandango Muerte en Motilleja, un tema que parla sobre la mort i el llegat que deixem un cop hem desaparegut. Com a bis, Cuevas, Rozalén i el quartet van cantar a cappella unes coples improvisades plenes d’humor al tema Rumba de A Estierna. Van marxar de l’escenari ballant i cantant amb el públic dempeus sense parar d’aplaudir. Una ovació llarga i històrica per un artista sorprenent i imprescindible.
Autores de este artículo
Ivette Amargós Galicia
Aitor Rodero
Antes era actor, me subía a un escenario, actuaba y, de vez en cuando, me hacían fotos. Un día decidí bajarme, coger una cámara, girar 180º y convertirme en la persona que fotografiaba a los que estaban encima del escenario.
