Una de les sales referents de l’escena cultural barcelonina és Sidecar i enguany es corona amb els seus 40 anys. Per celebrar-ho han decidit programar unes jornades ininterrompudes els dies 24, 25 i 26 de març on, un cop més, fusionaran gent d’edats i estils diversos, així com de diversa és l’emblemàtica sala de la Plaça Reial.
Sidecar en els seus inicis
Sidecar, nascuda de la voluntat d’un grup d’amics que volien tenir un lloc on poder “beure, ballar i lligar on els cambrers no tinguessin l’edat dels nostres pares” com deia Roberto Tierz en la presentació de les celebracions, ha acollit presentacions de còmics, curtmetratges, petites companyies teatrals i cabarets donant la possibilitat d’apropar-los a un públic que reconeix en el criteri de la sala aquesta garantia de qualitat. Però on més excel·leix és en la música. El secret? Ser uns enamorats del què fan o com deia Roberto: “la curiositat de l’equip de Sidecar per trobar noves propostes i no tancar-nos a res”. Una aposta indefinida que garanteix la seva punteria professional des de 1982. A la sala s’hi programen activitats molt diverses i això els ha permès haver abraçat les tendències dels 90 mentre s’acostaven a l’eclecticisme del canvi de segle i arribaven a 2022 totalment adaptats a l’esperit polivalent i rupturista de les últimes generacions.

Els artistes de Sidecar
La sala Sidecar ha estat el trampolí de molts dels artistes emergents del panorama nacional, només cal fixar-se en els cartells de festivals com Cruïlla, Canet Rock o Primavera Sound per veure que molts dels artistes programats ja han passat prèviament per Sidecar. En els últims 40 anys l’aposta ha estat clara, artistes amb potencial per a tenir una projecció de llarga durada. Una de les últimes propostes de Sidecar ha estat la cantant de trap i música urbana Mushkaa (Irma Farelo) de qui Fátima, la responsable de la programació, en destacava el fet de ser “gente muy novel que han pisado poco escenario y que son transgresores de la nueva oleada de la música urbana”.
Però la màgia de Sidecar no consisteix només en tenir l’ull de Xiva obert, sinó en convertir-se en un espai on els grans artistes volen tornar per poder sentir un altre cop el caliu d’un espai en contacte directe i pròxim amb el públic, com va ser el cas de Pete Doherty, Sidonie o The Undertones, entre altres. La sala Sidecar està acostumada a prendre riscs convertint-la en el mite de l’escena musical.

Un no parar: 40 hores d’activitats non-stop
Com no podia de ser d’altre manera, la celebració dels 40 anys es basarà en 40 hores d’activitats ininterrompudes, entre les que s’inclouen l’exposició de la il·lustradora Cristina Daura; dues xerrades en les que participaran artistes com Gerard Quintana o Alizzz; DJ Sets, podcasts i la gravació del programa de Ràdio 3, entre d’altres. Tot plegat, un reflex de la diversitat cultural que ha acompanyat la sala durant la seva història, demostrant una vegada més que Sidecar és molt més que una sala de concerts. Un cop més, la intenció és apostar per “joves emergents amb idees bones i que trobin en Sidecar un espai per a donar a conèixer-se al públic”, tal com deia Fátima.
Els dos concerts de divendres i dissabte de Mushkaa i La Habitación Roja respectivament expliquen aquesta fusió d’artistes emergents que han passat per la sala abans de fer-se reconeguts i els artistes que ja tenen una carrera musical establerta i escullen Sidecar per donar concerts més íntims i especials. I és que tots ho tenen ben clar: Sidecar és com una segona casa, i sempre seran benvinguts.
A més, dissabte es presentarà el llibre ‘Este no es el libro del Sidecar’, escrit pel director i cofundador de la sala, Roberto Tierz, en el que s’explica com ha evolucionat el barri i la ciutat durant aquests 40 anys, com ha canviat la industria musical i un recull d’anècdotes personals.
Els dies 24, 25 i 26 de març, vine a celebrar la cultura amb Sidecar. No t’ho pots perdre!

Autoras de este artículo

Aïna López García

Aina Pedemonte
Em prenc la música i els llibres com a motor de vida. Mediterrània. Visc en la convicció que hem de treballar per una societat equitativa, justa i plena de coses ben parides.