Judicis, referències ocultes i el peculiar sentit de l’humor de George Harrison… recollir els milions d’anècdotes que amaga All Things Must Pass és una tasca gairebé impossible, però per celebrar el 50è aniversari de la publicació d’aquesta obra mestra de la història del rock et presentem 8 curiositats que potser encara no coneixies.
1. My Sweet Lord, obra mestra o plagi deliberat?
My Sweet Lord va ser objecte d’una demanda per presumpte plagi en assemblar-se al tema He’s So Fine, tema interpretat per The Chiffons l’any 1963. Tot i no poder-ne demostrar el plagi, un jutge dictaminaria la semblança dels dos temes i fallaria contra Harrison al 1976. La història va ser molt mediàtica i, encara avui en dia se segueix qüestionant els arguments de Harrison. El músic, fent ús del seu conegut sentit de l’humor, l’any 1976 publicaria la cançó This Song on, acompanyat de grans amistats, fa una paròdia del judici.
Et reptem a trobar tots els cameos que hi ha en aquest videoclip.
2. It’s Johnny’s Birthday
En el tercer disc d’aquest triple àlbum, el conegut com Original Jam, trobem la cançó It’s Johnny’s Birthday, un tema amb el qual George vol homenatjar a John Lennon pel seu 30è aniversari. Aquesta innocent broma li costaria una segona demanda judicial per plagi interposada per Bill Martin i Phil Coulter, compositors originals de la conegudíssima Congratulations, el hit amb el qual Cliff Richards va arribar al número 1 mundial l’any 1968. Anys després, les reedicions del disc van aparèixer correctament acreditades.
3. The Original Jam o Derek and the Dominoes
Un gran nombre de virtuosos amics van participar activament en les gravacions de l’àlbum, aconseguint que, en algunes de les sessions s’arribés a conformar una verdadera All-Star Big Band. De fet, grans noms com Jim Gordon, Carl Radle, Bobby Whitlock i Eric Clapton van trobar una química treballant junts i durant les sessions d’All Things Must Pass vàren posar la primera pedra del supergrup Derek and the Dominoes. Ironies del destí, poc després Derek and the Dominoes publicaria Layla and Another Assorted Love Songs. L’àlbum amb el qual Clapton declarava als quatre vents la seva aventura amb Pattie Boyd, la dona de Harrison.
4. All Things Must Pass, les sessions de Get Back
Bona part de les cançons que es van incloure al disc eren composicions que havien estat prèviament rebutjades per Lennon i McCartney (en algun cas amb mofa inclosa!). Sense anar més lluny, All Things Must Pass va ser una d’aquestes, sorgida durant les sessions de Get back. Harrison va compondre la cançó que dóna títol a l’àlbum després de la mort de la seva mare però a Lennon i McCartney no els encaixava dins el disc. Curiosament, el disc va acabar portant el nom d’una altra cançó inspirada en el testimoni de la mare d’un membre de la banda: Let it Be de McCartney. El fet que durant aquella època gravessin tot allò que passava a l’estudi va fer que en tinguem el testimoni real.
5. Wah-Wah – McCartney, el mal de cap
Ara ja sabem que All Things Must Pass va ser la forma amb la qual Harrison declarava tenir molt a oferir fora de la cuirassa de The Beatles. De fet, la història diu que va ser després d’una d’aquestes frustrants sessions de gravació de Get Back, quan Harrison va decidir abandonar temporalment la banda, anar cap a casa i escriure Wah-Wah, cançó en la qual relata que certs comportaments dins de la banda li feien tant mal de cap com el so del pedal Wah-Wah. Hi ha qui defensa que la cançó no va dirigida a ningú en concret, però d’altres hi veuen clares referències a Paul McCartney… en tot cas, la perspectiva dels anys ens va permetre viure una postal tan singular com és que Paul McCartney interpretés, amb la resta de músics, Wah-Wah al Concert for George, en homenatge al quiet beatle.
6. Un jove Phil Collins a l’estudi
Durant la gravació de l’àlbum es requeria moltes pistes musicals i la intervenció de molt personal per tal d’aconseguir el conegut com “Wall of Sound”, la forma de produir insíngia de Phil Spector. Un d’aquests músics convidats va ser Phil Collins, qui va ser encarregat de tocar els bongos. Diu la història que no li van ni arribar a encendre el micròfon. Anys després, el ja famossísim Collins va recordar a Harrison la seva participació i li va recriminar no haver aparegut als crèdits… Harrison, fent ús del seu conegut sentit de l’humor, va respondre enviant-li una gravació casolana on ell mateix interepretava uns bongos desastrosos per avergonyir a Collins. Finalment amb la reedició de l’any 2000 va arribar la menció a Phil Collins.
7. Beware of… Trump!
Donald Trump és conegut per “conrear” amistats per allà per on passa. Durant la seva campanya a les presidencials de l’any 2016 va ser denunciat per utilitzar sense consentiment diferents cançons de reconeguts artistes durant els seus mítings. A la llarga llista de damnificats que ja conformaven artistes com Paul Rodgers, Brian May o Neil Young si van sumar els hereus de Harrison, els quals van denunciar l’ús no autoritzat del hit Here Comes The Sun. Fent honor al sentit de l’humor del desaparegut beatle van suggerir en un Tweet que si el candidat hagués utilitzat Beware of Darkness (compte amb la foscor), s’haguessin plantejat autoritzar-lo.
8. Here Comes Sidonie!
Per acabar amb una anècdota que ens toca de més d’aprop, l’any 2002 es va publicar el disc tribut a George Harrison, Thanks For the Pepperoni, en el qual diferents bandes locals rendien tribut al geni de Liverpool. Entre aquestes bandes podem trobar la col·laboració de Sidonie que interpreten les cançons Love You To, It’s Only A Northern Song, It’s All Too Much i Greasy Legs.
Autores de este artículo
Xavier Segarra
Pol Segarra
Escric com parlo, però parlo més que escric. Barcelona, la música i conèixer la gent que les fa possibles són les meves aficions preferides. Natiu digital que adora la música en format físic. En els meus millors somnis soc membre de The Band i no existeixen els smartphones.
