Quan necessitem animar-nos, sempre recorrem a la música. I aquests dies anem en falta d’una motivació extra. És per això que els hem demanat a alguns/es artistes que ens seleccionessin un conjunt de cançons importants per a ells/es. El resultat ha estat màgic: cada sessió és tan única com la personalitat de qui l’ha fet. En aquest cas, és el Ferran Baucells de Ran Ran Ran qui ens fa la selecció.
A través de la música podem manifestar “el desig de què tot vagi bé, que ens en sortirem i ens veurem ben aviat”, afirma Ferran Baucells, veu principal i guitarrista de Ran Ran Ran. Per fer la quarantena més amena, Baucells ens prepara una playlist que resumeix aquests desitjos. Obra amb una cançó que l’ajuda a aixecar-se: Amb tot, d’El Petit de Cal Eril. Per què? “Aquests dies de confinament a casa em desperto amb aquesta cançó cada dia, em costa llevar-me amb aquesta sensació de Bill Murray al dia de la marmota, però el tema m’ajuda a començar el dia bé”.
Love yourself: un dels lemes més primordials que cal repetir-nos cada dia en aquest confinament i, també, una de les precioses cançons de Sufjan Stevens, de qui Baucells reconeix ser un gran fan i amb qui comparteix la idea d’estimar-nos i cuidar-nos en aquests moments tan complicats. La segueix Chinese translation, de M. Ward, amb la mateixa vibra de felicitat que la cançó anterior, i que fa que “el temps s’aturi” i que, a més, “transmet calma i saviesa oriental, i sempre vénen ganes de tornar-la a sentir”, segons Baucells. De fet, afegeix: “aquesta cançó té una virtut, podria escoltar-la moltes vegades de forma continuada… alguna tarda jo ho he fet”.
Els 90’s estan presents en aquesta playlist amb Suede, de Sentridoh (Lou Barlow), una gravació al·lucinant que explica així el músic: “als 90, sentir el que feia Lou Barlow a casa seva, gravant cançons amb el quatre pistes i deixant que sonessin amb tota la màgia de la immediatesa de la gravació i la bufera que sonava va ser tot un descobriment per mi”. Quina llàstima que no estigui a Spotify el doble The original losing losers, ja que compta amb “un munt de temes, entre ells demos del disc de Sebadoh Bakesale, que es van convertir en la meva referència a l’hora de posar-me a fer cançons a casa”. Si combines això i el seu enamorament amb el lo-fi, surt l’EP Cançons confinades: Una odissea en el temps (Bankrobber, 2020) que són sis cançons gravades el primer cap de setmana de confinament a casa, en el seu cas a Vallparadís.
Aquest tema tan especial dona pas a Diamond day, de Vashti Bunyan, un record de Baucells sobre l’última cançó que sonava al seu cap abans d’entrar a l’estudi per acabar la gravació el seu nou disc, ara aturada. El folk tan intens en menys de dos minuts ens recorda l’efervescència del temps, i que cal aprofitar-lo com un cregui millor per cadascú.
Una altra cançó que sempre l’ha ajudat en dies complicats és Abigail, Belle of Kilronan, de The Magnetic Fields —”fa temps que em volta pel cap intentar adaptar-la al català, potser és el moment”, que juntament amb Un puñetazo en el corazón, d’Invisible Harvey —un dels seus grups favorits d’aquí, amb el qual sempre parlen de fer un concert ‘mano a mano’—, i Have a cuppa tea, dels Kinks —dues coses, el te i els Kinks, que són dues de les debilitats de Ferran— aporten un toc més personal a la playlist, i serveixen per anticipar The shearing’s not for you, de Yorkston/Throne/Khan. Una cançó que ens fa “valorar més encara les petites coses que fèiem abans i que ens fan feliços”, per exemple “poder tornar a Ultra-Local Records a comprar discos, compartir alegries i parlar de música”. Qui no vol tornar a una botiga de discs, a un concert o a una festa? Malgrat tot, podem muntar-nos festes confinats a casa nostra amb cançons com Beauty is only skin deep, de Robert Mitchum, l’última de la playlist, i pensar que vindran temps millors.
Autores de este artículo
