Creant un pont entre el passat i el present, Maria Rodés ens endinsarà en el món de les bruixes a través del folklore tradicional, les jotas i les coples amb un toc electrònic i contemporani. L’artista barcelonina juga amb la incorporació d’instruments orgànics i tradicionals a càrrec del multiinstrumentista Pep Pascual, Isabelle Laudenbach a la guitarra espanyola, la jove Marina Tomàs a la guitarra elèctrica i Marta Roma al cello.
Encanteri musical
Els espectadors no sabíem que anàvem a assistir a un autèntic aquelarre de bruixes i quan ens vam voler adonar, ja havíem caigut en l’encanteri musical de Maria Rodés. L’ambient de la sala del C.A.T. es va convertir en un lloc tenebrós i misteriós acompanyat de la projecció de la lluna que omplia l’escenari. Pep Pascual va fer màgia amb la música creant sonoritats que transportaven al món de les bruixes, com imitant el so del vent fregant les cordes d’un arc amb una serra o fent percussions amb cassoles i cullerots.
Un eclipsi lunar, s’anava apoderant de la sala mentre Rodés cantava els primers temes del concert. Con los pies desnudos, un poema d’Alfonsina Storni a ritme ternari i amb les chácaras fent de base rítmica, es mesclaven sons orgànics amb tocs electrònics de la guitarra de Marina Tomás. Nana negra (Satélite K, 2018) ens parla del cadàver d’una estrella que va deixar de centellejar i quan la lluna ja estava a punt de deixar de brillar, Les bruixes tornen feia de banda sonora per concloure l’eclipsi lunar. La cançó parla sobre la cova Biterna i ens va transportar musicalment a un aquelarre de bruixes del segle XV a través del toc de timbal de Maria Rodés, les veus de tota la banda, les melodies esgarrifoses de Marta Roma, i els sons metàl·lics de ganivets d’en Pep Pascual. Els espectadors, per uns minuts, vam deixar d’estar a Gràcia i ens vam traslladar a la cova de Biterna. Un moment màgic.
Lilith, un disc d’influències
Maria Rodés va oferir a mig concert un so més íntim acompanyada de Isabelle Laudenbach. Van versionar la cançó Luciérnaga en el suelo (Satélite K, 2018) on la guitarrista deixava entreveure la seva tècnica i musicalitat i Rodés el seu art cantant cobla. Seguint a ritme de cobla, va versionar en solitari, però acompanyada pel públic la famosa cançó Ay pena, penita, pena.
Maria Rodés rendeix homenatge a diferents dones al llarg del seu disc, entre elles a la cantant Cecilia interpretant Me quedaré soltera. “Abans, a les dones no casades se’ls hi deia bruixes”, deia l’artista. Ja amb tota la banda, interpreten un tema de Juana Molina. Paraguaya és una cançó hipnotitzant que culmina el vessant més electrònic de l’artista on la seva veu i els cops de cullerot d’en Pascual a la cassola es van distorsionant acompanyats d’harmonies dissonants.
La lluna tornava a brillar a ritme de cumbia amb els temes tradicionals mexicans com La Bruja i La extraña, inspirada en els cants d’una bruixa. Rodés fa un petit homenatge al cançoner popular llatí representant l’esperit folklòric que defineix l’àlbum.
Entre el mite i la realitat
Lilith fa referència a la primera dona a abandonar el paradís i que es va aliar amb el diable. Com a símbol de rebel·lia i llibertat, Rodés basa el seu àlbum en donar una visió crítica i feminista de la història. L’artista pretén desestigmatitzar la paraula bruixa, per reivindicar-les com quelcom positiu: dones lliures que volen ser elles mateixes. Un viatge entre el mite i la realitat, ens apropa a llegendes i problemàtiques actuals a través de la música i amb un missatge ben clar: les bruixes encara són aquí i no han acabat amb totes.
Autores de este artículo
Ivette Amargós Galicia
Aitor Rodero
Antes era actor, me subía a un escenario, actuaba y, de vez en cuando, me hacían fotos. Un día decidí bajarme, coger una cámara, girar 180º y convertirme en la persona que fotografiaba a los que estaban encima del escenario.
