El septet d’Osona Oques Grasses té una llarga trajectòria, però no va ser fins Fans del sol (Halley Records, 2019) quan ho van començar a petar a un altre nivell. Ara, dos anys i una pandèmia mundial després, consoliden l’èxit amb el seu cinquè àlbum d’estudi aprofitant el bon acolliment del públic per consolidar un canvi estètic i fer un pas més enllà musicalment parlant. De pop a folk, i d’electrònica al reggaeton, la banda arrisca amb produccions noves, amb bateries més potents i una secció de vents ben brillant. En definitiva, A tope amb la vida és pura energia en directe i una clara declaració d’intencions que ens convida a la llibertat i a deixar lluny els prejudicis amb lletres autobiogràfiques de l’ideòleg i cantant del grup Josep Montero.
Els reis del mestissatge català
Com venia dient abans, el canvi musical de la banda és més que evident. Des del tema In the night –sortit en l’anterior treball l’any 2019– es va començar a obrir el camí del qual n’ha sorgit la seva nova essència i d’on ja no hi hauria retorn. Per trobar aquesta sonoritat, en part han begut de moltes referències musicals actuals i no tan… com el so funky i dels 80 del tema Petar-ho, o el ritme contagiós de reggaeton de Lakilove amb convidat sorpresa inclós, el raper gironí Doble. A tope amb la vida està ple de referències i és per això que la banda s’ha convertit en un referent del mestissatge català.
C. Tangana ha sorprès molt a molta gent i a Oques Grasses també, on part del disc s’ha influenciat de l’estil del cantant sobretot a Talismà. Elefants, el tema que obria el concert i que ens sona molt al Viva la vida dels Coldplay, és tot un himne per cantar a ple pulmó i fa que ens deixem portar pel que digui el nostre cor. “Si el cor diu que vol jugar-s’ho tot, qui soc jo per dir-li que no”.
Cantant sota la pluja
El concert s’anava animant i va arribar la part més divertida quan va sonar John Brown. Amb una intro de saxo baríton a càrrec d’en Josep Valdeneu i un solo de trompeta d’en Miquel Rojo, arribava l’aclamada tornada on les ganes de cantar del públic van ser tan fortes que van parar la música per cantar-ho a cappella. Josep Montero no va tenir prou quan va acabar el tema i va demanar al públic tornar a cantar la tornada –amb coreografia inclosa– i en finalitzar fer una gran onada. Tot i que va sortir bé a la primera, es va tornar a repetir un segon cop però aquesta vegada encara més gran. En Josep va localitzar a l’home de seguretat de dalt de tot de l’estadi –i després d’haver insistit una mica– el bon home va accedir a començar ell la gran onada.
Va arribar la part més calmada del concert amb les melodies de La gent que estimo i amb el tema més dolç de la banda De bonesh. Ens parla de donar-ho tot i de continuar endavant malgrat les adversitats fent al·lusió al títol del disc dient-nos que anem a tope amb la vida. A mitja cançó, començava a ploure creant una bonica casualitat, ja que els últims versos diuen així: “Si la vida és un incendi, cantarem sota la pluja, el que visc és el que dura, el que ens fa mal és el que ens cura”.
La pluja va ser gairebé incessant la resta del concert, però cap fan de la banda va marxar, al contrari, encara es va animar més l’ambient amb els sons electrònics de Bye bye i In the night. Oques Grasses van rememorar el tema Passos importants, del primer disc que van publicar Un dia no sé com (La Cupula Music, 2012). I en un moment, sense adonar-nos, gran part de l’Estadi s’havia tret la samarreta per ondejar-la al ritme de la música i seguir ballant el tema que tancaria el concert.
A tope amb la vida ha superat totes les expectatives i ha sigut l’embranzida final que consolida a la banda osonenca com un dels grups més inclassificables i escoltats del moment. Oques Grasses han arriscat i han guanyat, estan més a tope que mai.
Autores de este artículo
Ivette Amargós Galicia
Aitor Rodero
Antes era actor, me subía a un escenario, actuaba y, de vez en cuando, me hacían fotos. Un día decidí bajarme, coger una cámara, girar 180º y convertirme en la persona que fotografiaba a los que estaban encima del escenario.
