El nou disc del grup Marialluïsa, La vida és curta però ampla, ens convida a viure amb intensitat cada moment, però sense deixar-nos emportar pel frenètic ritme mundà. A Qualsevol Nit, hem tingut el plaer de poder entrevistar un dels membres del quartet, el vocalista i guitarrista Pau Codina. Amb l’excusa de les vuit cançons, ens hem atrevit a fer vuit preguntes íntimes i personals i hem acabat xerrant sobre l’essència de la vida.
De la mà d’aquest dinàmic track by track podreu conèixer més a fons la nova proposta de Marialluïsa. Si les vibes del grup us agraden, que sapigueu que aquest dijous 11, la formació presentarà en directe el seu treball a La [2] de Apolo.
Quines coses et fan sentir bé al teu dia a dia?
Llevar-me i que faci sol. Esmorzar tranquil, fer-me un cafè, un cigarro… I sobretot poder estar i passar el dia amb la meva gent.
Et sents afortunat ara mateix? Què vols agrair a la vida?
Els Marialluïsa ens sentim afortunats de poder seguir fent cançons, de treure un segon disc, de fer concerts i d’apropar-nos a la gent. També d’estimar-nos, de tenir un projecte de futur i de ser feliços quan ho fem.
Prefereixo menjar pasta per sempre i poder seguir fent concerts amb Marialluïsa tota la vida
Penses massa en l’endemà? Què t’amoïna més del futur?
Sí, crec que de vegades penso massa en què faré o qui seré demà. La majoria del grup hem assolit ja la trentena d’edat i tots treballem en altres coses. Tot i que ens agrada el grup i ens ho passem bé, sent realistes, hem de fer mans i mànigues per trobar-hi temps. És justament aquesta pressió de la qual parlem a la lletra: “diuen que m’estic fent gran, que no puc perdre el temps cantant.” Amb tot, jo crec que prefereixo menjar pasta per sempre i poder seguir fent concerts amb Marialluïsa tota la vida.
A la sensual cançó Tot és dolç quan fem el que tu saps, parleu sobre el sexe i l’orgasme. Quins diries que són els grans plaers de la vida?
Un bon menjar, el sexe i estar amb la gent amb la qual estàs bé.
Cada vegada estan asfaltant més món.
Les relacions són com les flors: creixen, maduren i també es panseixen. Què és el que més costa a l’hora de dir adeu?
Els adeus, siguin amorosos, d’amistat o derivats d’una pèrdua, sempre costen. Com més difícil resulta, vol dir que més has estimat. Al final, però, sempre queden els records, el creixement i l’experiència viscuda al seu costat.
Quina és la importància de la natura a la teva vida?
La natura per mi és primordial i, malauradament, cada vegada estan asfaltant més món. Nosaltres, que vivim a Igualada i tenim el bosc al costat de casa, ens atabalem en anar a Barcelona. Jo, almenys, necessito algun moment entre setmana de bosc, de tranquil·litat, de silenci, de pausa. La natura, en definitiva, em fa recordar d’on venim.
Sempre vindran coses bones, perquè n’hi ha per tot arreu.
Val la pena arriscar-se? Què és el que més por tens a perdre?
Sí, crec que és molt important llençar-se amb tot, a l’ara i al moment. El que més por em fa de perdre és la gent que estimo. Ah, i deixar de fer les coses que m’agraden.
Què és el que t’anima a seguir endavant en els dies grisos?
Certament, són una infinitat d’emocions i sentiments els que m’empenyen a seguir endavant. M’anima, per exemple, veure sortir el sol cada matí, mirar les estrelles amb qui estimo, veure les meves nebodes créixer, menjar un bon plat, olorar les plantes… En realitat, és la vida mateixa la que em fa veure que val la pena viure i seguir avançant. Sempre vindran coses bones, perquè n’hi ha per tot arreu.
Autora de este artículo
