Clara Peya: “Hem de transformar-nos des de l’art”

Clara Peya, pianista i compositora catalana publica ‘Agua en el pulmón’, una peça audiovisual sobre les addicions en col·laboració amb Rodrigo Cuevas i Božo Vrećo.
Compartir en facebook
Compartir en twitter
Compartir en email
Compartir en whatsapp
Hidden Track Records - Banner novedades 2022

PUBLICIDAD

Clara Peya és d’aquelles persones que creuen fermament en el poder transformador de l’art. Si bé en un passat desenvolupava la seva tasca com a activista en paral·lel a la seva formació al piano, va començar a unificar els dos mons a través de la composició musical. Va dedicar el seu últim disc, Perifèria (2021), a tractar realitats que es troben al marge de la societat i ara treballa en un nou àlbum entre altres projectes.  Hem quedat amb ella als voltants del TNC, on està involucrada amb l’espectacle de música i dansa Harakiri, que ha creat amb la seva germana Ariadna Peya (juntes són Les Impuxibles). Entre assaig i funció, l’artista dedica una estona a asseure’s amb nosaltres al costat de l’ESMUC, on fa uns anys va estudiar piano clàssic.

Comencem parlant del teu últim treball: Agua en el pulmón. Quin discurs s’amaga al darrere?

Agua en el pulmón parla sobre les addiccions, sobre com aquest sistema ens manté addictes per poder subsistir. La gent relaciona el tema ràpidament amb  les drogues, però per a mi és un assumpte més ampli. Hi ha molta addicció al mòbil, al consum, a la compra per internet… La nostra manera d’evadir-nos és el que manté al sistema actiu. Si estiguéssim sanes mentalment, no necessitaríem aquests espais de desconnexió.

Amb quines addiccions t’has trobat en el teu dia a dia?

Jo he tingut addiccions a relacions tòxiques i també al mòbil. De fet, ja no porto les xarxes perquè em generaven malestar. Ah, i soc addicte a les tortites de maíz amb xocolata negra!

Què tal ha estat l’experiència col·laborant amb Rodrigo Cuevas i Božo Vrećo?

Molt guai. Per mi la idea era posar a tres artistes amb una expressió de gènere no normativa i veure què passava. Al Rodrigo Cuevas el conec de fa molt temps i al Božo el vaig conèixer per un documental que vam fer. Vaig pensar que estava molt bé ajuntar dues persones que revisiten la tradició d’una altra forma. Crec que ha estat interessant i estic molt contenta. És un single, però també és una peça visual.

Božo Vrećo. Entrevista a Clara Peya. Foto © Maria Alzamora
Božo Vrećo | © Maria Alzamora
Rodrigo Cuevas. Entrevista a Clara Peya. Foto © Maria Alzamora
Rodrigo Cuevas | © Maria Alzamora

Aleshores, aquest tema formarà part de l’àlbum que prepares per a 2023?

Aquesta pregunta no te la sé respondre, perquè ara mateix estem fent el disc. Ja veurem, dependrà del conjunt. Potser el tornem a gravar i el fem en un altre format. El que sí que puc dir-te és que el tema central serà les addiccions.

Serà un altre disc conceptual?

Correcte, sense cap mena de dubte. Serà un altre disc conceptual, com tots. Perquè el concepte dona entitat al viatge musical. Si jo t’explico una idea, la música podrà ser més abstracta, més poètica, més onírica, però de seguida es podrà relacionar. A mi m’agrada treballar així. És la forma que em sembla més fàcil i més interessant. Em dona llibertat alhora que ancoratge. Ofereix unes bases prou àmplies per volar, però prou concretes per no perdre’t.

Em manquen referents en general. Trobo molt poques dones on emmirallar-me realment.

Entenc que posar lletra a les teves composicions ajuda a fer-les menys abstractes.

Clar. La paraula concreta. Si jo vull parlar d’un tema específic i vull generar una reflexió, ha d’haver-hi paraula. De vegades, he pensat de fer sessions purament electròniques, però em mancaria una part troncal del meu discurs, que és que hem de transformar-nos des de l’art.

Vas estudiar a l’ESMUC i després al Taller de Músics. En quin punt de la teva formació vas adonar-te del poder transformador de la música?

Això no va ser fins que jo no estava a cap dels dos llocs. Jo era per una part activista i per l’altra artista. Per mi eren dues lluites diferents, dos camins que, no sé per què, no estava aconseguint ajuntar. Més tard, vaig veure que l’única manera d’unir-los era trobant un lloc de sinceritat. Ho havia de fer des del món de la creació i de la composició. Des de la rèplica o la improvisació era molt complicat.

Tens algun referent que t’hagi marcat en aquest camí?

T’he de dir que, a mi, em manquen referents en general. Trobo molt poques dones on emmirallar-me realment. Poques on digui: m’agrada el que fan, com pensen i quin lloc ocupen. Kae Tempest (abans Kate Tempest), raperi anglesi, no-binari, per exemple. De les persones blanques que conec, és la que té més flow per mi. Amb un compromís real, un compromís profund i no superficial. Considero que el que està passant a Anglaterra, està ple de contingut. Musicalment, és brutal i rapsòdicament, estratosfèric. També hi ha, però, molta cançó de reivindicació que no passa el compromís pel jo.

Cert i el públic vol artistes coherents…

Obvi. També et dic que estem totes plenes de contradiccions. Jo vull el canvi, vull la transformació, però soc conscient que vinc de classe mitjana-alta: mai he mirat quan val la birra a un bar i això és molt significatiu. He de ser conscient d’on vinc i de què puc parlar i de què no. Hi ha coses que, passades per la meva boca, no tenen sentit.

Entrevista a Clara Peya. Foto © Maria Alzamora
Clara Peya | © Maria Alzamora

Hem de parlar de les coses, hem de parlar d’aquest dolor. És molt important. El silenci no és resiliència, no ho és.

En una altra entrevista, deies que la gent parla molt d’allò que no coneix.

I parlem poc del que sí que coneixem. Ningú, individualment, pot trobar una resposta a les qüestions més vitals, més profundes. Col·lectivament, sí. Totes som víctimes d’aquest sistema. La manera en què ens enfrontem a ell és el que canvia. Crec que, com a societat, hem de transformar-nos juntes.

Amb l’espectacle Harakiri del TNC, tractes un tema tabú: el suïcidi

Sí, és un espectacle que parla de la mort a través de la vida, de l’absència a través de la presència. I no només tracta sobre el suïcidi sinó que li dona un lloc reparador. Per les persones que es queden aquí és complicat. La situació genera molta culpabilitat, preguntes i impotència. A més, com que és un tema silenciat, tampoc no pots parlar-ne.

Què en penses d’aquesta creença que sosté que parlar del suïcidi n’incrementa els casos? 

L’efecte mirall? No hi crec. Sobretot si tractes el tema amb consciència i coneixement. El silenci mai ha estat una solució, no pot canviar res. Hem de parlar de les coses, hem de parlar d’aquest dolor. És molt important. El silenci no és resiliència, no ho és.

Mentre hi hagi música, no hi haurà silenci. I tu, al llarg de la teva trajectòria, has musicat temes socials invisibilitzats.

En realitat, tots els temes que tractem van al mateix lloc, a com ens sostenim les unes a les altres. No serveix de res culpar al sistema de les coses que ens passen, perquè és molt complicat lluitar contra ell. La manera de sostenir-nos és donant-nos espai, escoltant-nos i veient-nos diverses. Cal intentar veure les desigualtats, saber quins són els nostres privilegis i els nostres eixos d’opressió. Però, per tot això, ha d’haver-hi un coneixement que de vegades no hi és.

Fins ara, hem parlat de l’art com a poder transformador. Però sé que per a tu, la música és també una eina terapèutica.

Totalment. L’única evasió sana que he trobat és fer música, vincular-me amb l’art i tenir un compromís. Ho faig perquè m’encanta i perquè em sana.

Suposo que per això has escrit tant en tan pocs anys… Ja van onze discos.

No són tan pocs anys (riu), en tinc 35. Però bé, aquí hi ha un problema d’incontinència potent… I vull dir-te que no només he fet onze discos, sinó que he posat música a més de 30 obres diferents. I totes les coses que he fet i no he tret, ni te les explico!

Entrevista a Clara Peya. Foto © Maria Alzamora
Clara Peya | © Maria Alzamora

Em costa gaudir de la vida en general. I això també em fa sentir malament.

I ja per curiositat, has tingut algun moment de crisi en què no hagis compost?

Sí, els períodes en què estic molt bé, no em surt res. Quan estic emocionalment malament, és quan comença a sortir tot. És una passada. Suposo que per això és terapèutic, perquè és algo que necessita ser tret. És com comunicar-me amb un punt molt profund i treure-ho en forma de cançó, de música, d’art.

En relació amb això, vaig llegir una declaració teva que em va cridar l’atenció.  Deies que no havies après a viure. En quin sentit?

Jo estic incòmoda vivint. Tinc la sensació que em costa gaudir de la vida en general. I això també em fa sentir malament, perquè no hauria de ser així, tinc moltes coses a agrair. Hi ha gent que té la capacitat de ser molt més hedonista. L’envejo. Jo tinc moltes mini normes que fan que el meu dia a dia estigui encotillat. Això ve del TOC, suposo. En canvi, amb la música, sí que sento plaer real. I menjant també, eh!

Amb normes et refereixes a un horari ajustat?

No, són coses molt més petites, normes absurdes que tenen a veure amb no fer una cosa ni molt ni poc, sigui menjar, dormir o fer esport. He d’estar super equilibrada. Sento que sinó, no estaré sana mentalment. Però, clar, és una presó.

Diries que ets molt exigent amb tu mateixa?

Sí. L’altre dia llegia que les persones amb TOC, a part de ser autoexigents, tenim la necessitat de controlar-ho tot. La gent del meu voltant em veu molt flexible i, per algunes coses, ho soc. Però jo, amb mi mateixa, tinc molts rituals que fan que el meu dia a dia sigui llarg… Però al final, també aprens a viure amb això. I tinc una xarxa de vida que l’únic que hauria de fer és estar agraïda.

Gràcies, Clara, per aquesta xerrada i per la teva sinceritat. Fa dies que penso en com és de complicat això de lluitar contra el sistema, però m’anima saber que s’obren altres camins per combatre’l. De tot el que has apuntat, em quedo amb una cosa: ens hem de sostenir les unes a les altres.

Imagen de portada © Maria Alzamora

Autora de este artículo

Hidden Track Records

PUBLICIDAD

¿Te ha gustado? ¡Compártelo!

Compartir en facebook
Compartir en twitter
Compartir en email
Compartir en whatsapp

Deja un comentario

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

Qualsevol Nit te informa que los datos de carácter personal que nos proporciones rellenando el presente formulario serán tratados por Victor Parreño Vidiella como responsable de esta web. La finalidad de la recogida y tratamiento de los datos personales que te solicitamos es para gestionar los comentarios que realizas en este blog. La legitimación se produce con el consentimiento del interesado. Como usuario e interesado te informo que los datos que me facilitas estarán ubicados en los servidores de  (proveedor de hosting de Qualsevol Nit) dentro de la UE. Ver política de privacidad del proveedor de hosting. El hecho de que no introduzcas los datos de carácter personal que aparecen en el formulario como obligatorios podrá tener como consecuencia que no atender pueda tu solicitud. Podrás ejercer tus derechos de acceso, rectificación, limitación y suprimir los datos en info@qualsevolnit.com así como el derecho a presentar una reclamación ante una autoridad de control. Puedes consultar la información adicional y detallada sobre Protección de Datos en nuestra política de privacidad.

Fes-te subscriptor/a i ajuda’ns a seguir compromesos amb el so de la nostra ciutat

SUSCRIPCIÓ ANUAL + WELCOME PACK 

60€

pagament anual (5€ al mes)

SUSCRIPCIÓ MENSUAL

6€

pagament mensual (72€ a l’any)

Si ho prefereixes, pots fer una aportació voluntària seleccionant tu mateix la quantitat que desitgis donar

Mark Oliver Everett

Mark Oliver Everett para principiantes

Mark Oliver Everett, aka Mr. E, líder y espíritu de Eels, es persona y también es sombra. Se podría decir que su trayectoria es una suerte de diálogo divertido y profundamente triste entre ambos. Hoy, pese a las vicisitudes del camino, este hombre insólito y tierno cumple 56 años.

R.E.A.L

r.e.a.l. según r.e.a.l.

r.e.a.l., un dúo de música electrónica con toques pop, hacen la clase de música que deberías estar escuchando ahora mismo. Te lo cuentan ellas mismas.

El cuarto vacío de Damien Rice

En el concierto de Damien Rice en Madrid ocurrió algo extraordinario durante ‘9 crimes’, canción grabada a dúo entre Rice y su ex compañera Lisa Hannigan, pues el fragmento de tiempo en que Hannigan debería cantar cayó en un insoportable vacío, en un silencio capaz de quemar al simple tacto.

Marta Cascales

Marta Cascales y la voz de su piano

Marta Cascales es una pianista y compositora barcelonesa de 27 años. Su música, que se encuentra en esa preciosa línea difuminada entre lo clásico y lo moderno, es el objeto de estudio de este Behind the Song #9, en el que nos fijamos en su pieza ‘Contigo’, compuesta el sábado de los premios Goya.

Musicalment al dia amb Qualsevol Nit

¿Quieres recibir las novedades musicales de Barcelona? Apúntate a nuestra newsletter. Te enviaremos cada semana nuestros mejores contenidos de autor. En primicia. Mola, ¿eh?

Qualsevol Nit te informa que los datos de carácter personal que me proporciones rellenando el presente formulario serán tratados por Victor Parreño Vidiella como responsable de esta web. La finalidad de la recogida y tratamiento de los datos personales que te solicitamos es para enviarte nuestras publicaciones, promociones de productos y/o servicios y recursos exclusivos. La legitimación se realiza a través del consentimiento del interesado. Te informamos que los datos que nos facilitas estarán ubicados en los servidores de MailChimp (proveedor de email marketing), a través de la empresa The Rocket Science Group LLC, ubicada en EEUU y acogida al EU-US Privacy Shield. Ver la política de privacidad de The Rocket Science Group LLC. El hecho de que no introduzcas los datos de carácter personal que aparecen en el formulario como obligatorios podrá tener como consecuencia que no podamos atender tu solicitud. Podrás ejercer tus derechos de acceso, rectificación, limitación y suprimir los datos en hola@qualsevolnit.com así como el derecho a presentar una reclamación ante una autoridad de control. Puedes consultar la información adicional y detallada sobre Protección de Datos en nuestra política de privacidad.

Fes-te subscriptor/a

Emporta't un Welcome pack

i ajuda'ns a seguir compromesos amb el so de la nostra ciutat