Encara no hem pogut gaudir d’una festa en condicions amb b1n0 a causa de la covid, i això que de ganes no ens en falten. En tot cas, parlem amb l’Emili Bosch i en Malcus Codolà pocs dies abans de pujar a l’escenari del FiM de Vila-seca, i ens expliquen la seva evolució, els seus projectes futurs i la seva experiència dalt dels escenaris en temps pandèmics i fins i tot ens desvetllen alguna nova col·laboració!
La rebuda del vostre àlbum debut b1n0 va ser tot un èxit, inclús amb pandèmia. Com ha evolucionat la vostra carrera des de llavors?
Emili: Ara, quan escoltem els temes del primer disc se’ns queden molt vells. Estem evolucionant molt de pressa pel que fa a producció i projectes. b1n0 ens queda molt lluny ara mateix.
Malcus: Jo crec que és molt significatiu, perquè en el moment de llençar b1n0 les nostres vides van canviar moltíssim. Passar de dedicar algunes hores al dia a aquest projecte a les moltes que hi dediquem actualment, ha fet que evolucionem molt de pressa i que veiem la possibilitat de viure de la música. Ara tot va de pressa, i una setmana significa molt més que el que significava fa tres anys. Estem supercontents de poder sobreviure amb aquest projecte acabat de néixer. Volem apostar per això.
De fet, amb l’estrena de l’àlbum i el concert a Apolo us vau posicionar de seguida al panorama musical actual.
Emili: Suposo que en part també per les col·laboracions que vam fer. Eren molt diferents i a la gent li va molar. No crec que sigui un disc fàcil d’escoltar, però no sé per què a la gent li va agradar. A més, gràcies al disc ens han sortit feines de producció i estem molt agraïts. És per això que els hi tenim molt ‘cariño’ als temes.
Malcus: a vegades, el que més destaca és que has tret un disc. Però abans d’aquest, hi ha molta feina darrere. Van ser tres anys de treball per treure’l.
Com va néixer la idea de b1n0?
Malcus: Fent unes cerveses amb el soci. Gairebé ni ens coneixíem. Vam donar-li moltes voltes al llarg de tres anys, assaig-error, buscant i re-buscant idees. De fet hi ha una anècdota divertida: durant el Primavera Sound, abans de treure l’àlbum, estàvem els dos a l’estudi mentre tot el món estava veient la Rosalía, James Blake… i nosaltres tancats acabant b1n0. Va ser un moment decisiu on ens vam adonar que confiàvem cegament en el nostre treball i aniríem a per totes per ser-hi nosaltres l’any que següent.
El confinament va venir de cop i, sobre els escenaris, el vau poder gaudir ben poc. Com heu encaixat aquesta situació?
Malcus: Només vam poder fer un concert de presentació a l’Apolo. És l’únic bolo que hem pogut veure gent dreta, ballant, bevent… un concert normal. La resta han estat concerts que semblen que estàs a mitja operació.
Com ha influÏt la pandèmia a la vostra carrera?
Emili: Ens feia molta il·lusió tocar al Sònar i es va cancel·lar. Però tot i això, hem pogut fer molts bolos i estem molt agraïts.
Malcus: el confinament va provocar la cancel·lació de molts concerts i d’alguna manera va obligar artistes a seguir creant. Nosaltres ens vam quedar a mig impàs on ens vèiem obligats a crear nova música, però a la vegada no havíem pogut presentar en condicions el nostre primer àlbum. Ara ens trobem en una línia difusa on no sabem el que presentem, i al final seguim presentant b1n0 a la vegada que els nous singles.
Ens anem adaptant mútuament a cada col·laborador intentant sortir de la zona de confort.
Les col·laboracions sempre han estat presents. Vau néixer amb aquesta idea ben clara des del primer moment o va anar sorgint en el procés de creació?
Malcus: Hi ha una idea romàntica darrere del projecte on busquem molt el concepte de col·lectiu. Des del principi vam coincidir amb l’Emili de teixir una mena de plataforma i donar visibilitat a molta gent.
Hem col·laborat amb molts artistes que encaixen amb nosaltres i no només parlo de cantants. L’exemple més clar és l’Anna Cornudella encarregada de les il·lustracions o en Frank Lucas, dels videoclips. Ho hem anat materialitzant al llarg del temps i prenent decisions en funció de la nostra evolució. No ens volem tancar a res.
Emili: Sí, al principi teníem unes idees sobre les col·laboracions que simplement han anat canviant i fluint. Com per exemple, els dos temes amb en Joan Pons –El Petit de Cal Eril–.
Concebiu b1n0 sense col·laboracions amb altres músics?
Malcus: De fet, volem explorar més aquesta banda del projecte, com al tema Acab.
Emili: Al final fem el que ens dóna la gana. Quan fem un tema i creiem que pot encaixar amb algun artista li proposem. Tot va fluint en el nostre procés creatiu.
Malcus: Realment, hem tingut una flor al cul. Hem pogut col·laborar amb tots els artistes amb qui hem contactat i els estem eternament agraïts.
Teniu pensades futures col·laboracions?
Malcus: Sí, ho tenim pensat.
Emili: Però això no vol dir que durant el procés creatiu puguin sorgir noves direccions. Tenim una idea que volem treballar, però no sabem cap a on ens portarà.
Hi ha alguna col·laboració que us fes especial il·lusió?
Malcus: Amb gent de fora. Amb els artistes nacionals que escoltem i admirem ja ho hem fet.
Què busqueu en aquestes col·laboracions?
Emili: Depèn de l’artista hem volgut una cosa o una altra. Hi ha hagut temes que ja teníem la lletra i només necessitàvem una veu que encaixés, d’altres sense lletra que buscàvem que fos tot samplejat… crec que hem seleccionat bé els nostres col·laboradors. Ara amb els últims singles hi ha hagut una relació més directe on per exemple en Joan Pons i en Ferra Palau s’han encarregat de la lletra i de les melodies i nosaltres de fer l’embolcall i la base. Ens anem adaptant mútuament a cada col·laborador intentant sortir de la zona de confort.
A la FiM Vila-seca ve la Meritxell Neddermann que és la pròxima col·laboració que presentarem. També vindrà la Núria Graham i en Pau Vehí. Cartell de luxe.
BUM BUM i DAUS són cançons més directes, rodones… Esteu buscant noves sonoritats i allunyar-vos de l’etiqueta de l’electrònica?
Malcus: El que ens ha vingut de gust fer ara, encara que soni pedant, ha sigut fer això. Ens ho podem permetre i ho estem fent. Al llarg del temps hem anat canviant de referents i això es veu reflectit a la nostra música.
Emili: Hem passat d’un estil més britànic a un estil més californià. No ens hem plantejat cap canvi, simplement ha anat evolucionant. També depèn molt del col·laborador, en Joan Pons i en Ferran Palau estan molt acostumats a fer cançons i ens hem adaptat més al seu estil tot i que cap tema té tornada.
Experimentació electrònica amb delicadesa pop. Teníeu clara aquesta estètica sonora d’ençà que vau començar?
Malcus: Ha canviat bastant. Nosaltres ho notem perquè dintre del primer àlbum cada tema fa referència a escoltes que hem fet o obsessions momentànies. b1n0 beu molt de la nostra reacció als primers EP de James Blake o d’influències com Tyler, The Creator. Va ser una època de descobrir molta música i productors com The Neptunes. Tot això ha tingut una reacció a l’hora de produir la nostra música i a poc a poc hem anat creant el nostre llenguatge fins a compondre un tema i poder dir que sona a b1n0. És molt enriquidor veure el fruit.
Emili: Agafem els nostres referents i els portem al nostre terreny. Cada vegada sabem més i produïm més ràpid, fa molts anys que estem tancats a l’estudi.
Sempre que neix un artista o treu un nou treball discogràfic, la premsa, la indústria i la societat en general busca trobar-li referents i inspiracions d’altres artistes. Vosaltres com us preneu aquesta obsessió de la gent per aparellar-vos musicalment amb altres artistes?
Emili: Hi ha una anècdota molt divertida. Quan vam treure el disc ens van comparar amb Mura Masa i Tyler, The Creator i nosaltres no coneixíem a cap dels dos. Els vam escoltar i vam al·lucinar. Ens hem inspirat molt en ells en els singles que hem tret. Ara té més sentit que ens ho diguin.
Malcus: Estem esperant que ens relacionin amb un altre artista per seguir-nos inspirant. (riu)
Parlem del futur, en una setmana actueu al Festival FiM de Vila-seca. Teniu alguna sorpresa que ens pugueu desvetllar?
Emili: Ve la Meritxell Neddermann que és la pròxima col·laboració que presentarem. També vindrà la Núria Graham i en Pau Vehí. Cartell de luxe.
En una època en què sembla que les actuacions musicals cada vegada seran més híbrides i barrejaran presencialitat i streaming, vosaltres que teniu una part tan digital tant per sonoritat com per estètica, us plantegeu posades en escena que siguin híbrides i gaudibles tant per públic presencial com per públic des de casa?
Malcus: No hem fet cap concert en streaming ni crec que en fem cap.
Emili: No tenim ganes de veure a la gent asseguda, la nostra música és perquè la gent balli. Malauradament tot els nostres concerts han hagut de ser així.
Malcus: Quan vam fer el concert a la Model dins del BAM va ser una estampa. Tothom assegut amb cadires, amb distància, sense beure… semblava que tothom estigués castigat. Nosaltres volem fer un concert i que la gent s’ho passi bé. No ens volem acostumar a això.
La situació és ben estranya per tothom. Gaudir d’un concert de b1n0 des d’una cadira es fa difícil d’encaixar.
Malcus: Poder tocar a auditoris on la gent hagi d’estar asseguda també pot ser interessant, però demanem un mínim de normalitat.
Emili: De fet vam tocar a l’Auditori de Girona i va ser una experiència molt bona. Creiem que b1n0 pot ser música d’auditori, però també ha de ser de festa i encara no hem pogut gaudir d’aquesta part per culpa del la Covid.
S’apropa un estiu amb millors expectatives, musicalment, que l’any passat. Quins són els vostres plans?
Malcus: Tenim bastants bolos programats. L’onze de juny toquem al Cruïlla XXS i ens fa molta il·lusió. Tenim una agenda maca la veritat, venim de tocar a La Bastida d’Igualada i el pròxim cap de setmana ja tenim algunes dates tancades, entre elles la de FiM Vila-seca.
Emili: Estem molt agraïts, no ens podem queixar.
La pandèmia ha posat en el punt de mira la situació de les sales de concerts, dels directes i de totes les persones i llocs de treball que viuen de la música. Quan tot això s’acabi, creieu que haurà servit per posar un punt i a part o la cultura i en especial la música seguirà en les mateixes condicions?
Emili: Tant de bo canviés tot i la Covid hagi servit per a alguna cosa. Però sembla que no, que els polítics no ho posen gens fàcil, potser per ineptitud o directament perquè no hi ha una voluntat de resoldre la situació.
Autora de este artículo
